Els indis canoners

Ja fa mesos que aquest bloc es troba en estat de letargia (quasi en coma) i suposo que és degut a que tinc el cap massa embolicat com per parar-me a escriure i que surtin idees congruents. Durant els darrers dos mesos he pensat sovint a parlar de temes diversos, tant personals com professionals o relacionats amb aquelles coses que em preocupen o m'interessen, però mai no he aconseguit superar la mandra o la por al full en blanc... avui, però, hi ha una tontada que vull compartir (això de parlar de tontades és un clàssic en mi) i que espero serveixi d'element reanimatori per a aquest bloc al qual m'agradaria revifar... ja veurem... de moment, us explico la tontada del dia...

Ahir diumenge, vaig anar amb els meus fills a passejar pel Parc d'Odessa de Sabadell, on tenien lloc alguns actes de la Festa Major dels barris de Can Llong i Castellarnau (la crisi està provocant economies d'escala fins i tot en les festes populars!) i on hi havia instal·lades 7 o 8 atraccions de fira que, vam acabar visitant breument per contentar la petita de la família. Una d'aquestes atraccions, el "rodeo infantil", va fer passar una molt bona estona a la Mar, que va gaudir d'allò més amb les anades i vingudes dels figurats braus que feien caure els improvisats vaquers... Mentre babejava contemplant com s'ho passava de bé amb la diversió que li proposava aquella andròmina, vaig parar atenció a la lletra de la cançoneta que animava l'atracció i que, entre altres frases, deixava anar:

"...vienen los indios cañoneros, 

que manejan muy bien el mortero,

y que pasan a las indias por la piedra..."

Vaig haver d'esperar a que es repetís la tornada, insegur del que havia escoltat. Però sí, una atracció feta a la mida dels nens de quatre-cinc anys (els més petits que la Mar ho passaven malament i pels més grans no era prou difícil com per resultar divertida), s'acompanyava d'una música repetida fins a l'infinit d'alt contingut masclista sense que ningú parés atenció. És només una anècdota de fira, però em fa pensar fins a quin punt situacions quotidianes de la nostra societat transmeten valors (per camins informals insospitats) que majoritàriamente considerem inadequats sense que tinguem consciència de què està passant i sense que fem l'esforç necessari per evitar contactes subliminals amb valors negatius.