Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


20 de gen. 2010

El llistó ben alt


Fa un parell de dies va arribar al meu correu (gràcies Toni) un d'aquells missatges que, no se sap com, comencen a circular i en poc temps aconsegueixen donar la volta al món. No he sabut trobar la font original del text però malgrat no poder citar l'autor, el reprodueixo a continuació, perquè m'ha semblat que planteja una molt interessant reflexió:
Un estudiant presumit, que estava dins d'un autobús ple de gom a gom... es va prendre la molèstia d'explicar a un senyor gran que estava assegut al seu costat perquè és impossible per a les velles generacions comprendre la seva:
"Vostè va créixer en un món diferent, realment un món gairebé primitiu", va espetar amb una veu suficientment alta com perquè l'escoltessin tots els que hi eren al seu voltant. "Els joves d'avui hem crescut amb la televisió, la Internet, els avions a reacció, els viatges a l'espai, l'home caminant per la lluna; les nostres sondes espacials han visitat Mart; tenim naus que funcionen amb energia nuclear i cotxes elèctrics i d'hidrògen; ordinadors amb processament a la velocitat de la llum... i moltes coses més".
Després d'un breu silenci, el senyor gran li va respondre:
"Tens raó, fill meu. Nosaltres no vam tenir aquestes coses quan vam ser joves... així que les vam haver d'inventar. Ara, arrogant imbècil. digue'm ¿què estàs fent TU per a la propera generació?"
Si ens quedéssim amb el somriure que ens provoca la lectura d'aquest text a aquells que ja hem passat la quarantena, en tindríem prou, però perquè aturar-nos quan es pot anar una mica més enllà. Amb l'humor sempre s'ha aconseguit proposar una mirada polièdrica de les situacions sense que soni a cantarella moralitzant i tot cercant la complicitat dels que ens trobem a "un dels costats de l'autobús". Perquè la realitat és així, amb múltiples cares, de colors diversos i amb interpretacions plurals. De fet, ja ens ho va advertir Campoamor fa algun temps: "En este mundo cruel, nada es verdad o mentira..."

Però a més, aquest text convida (bé, al menys a mi) a reflexionar una mica sobre la qüestió de la nativitat digital i sobre la (suposada) fractura digital. I m'ha fet pensar que oblidem sovint que l'era digital s'assenta sobre una època d'innovació i de creativitat molt intensa que ha possibilitat molts dels avenços de què ara gaudim.

I pensant i pensant, he començat a donar-li voltes a la idea (que reprendré en un proper post) que potser estem sobrevalorant massa aquests nadius digitals (o més aviat orfes digitals, que diria Genís Roca) que potser es troben a anys llum (evitant honoroses excepcions) de les capacitats innovadores que han mostrat moltes de les grans persones del segle XX i que es trobaran que més enllà del Messenger, les consoles i els SMS, tenen per davant el repte de deixar un món millor que el que han trobat i que comencen amb el llistó ben alt.

I a tot això... què en penseu vosaltres?
  

9 de gen. 2010

Ja està, ja s'ha acabat el Nadal...

S'ha acabat el Nadal i em feia gràcia recuperar un text que vaig escriure fa dos anys (amb alguna petita correcció, que el temps passa i fins i tot els textos obsoleixen) i que parlava sobre aquestes festes. Val a dir que el text estava escrit originàriament per ser dit, perquè era un monòleg per a la meva col·laboració amb una ràdio local i que per això la redacció pot semblar pot acurada. Bé, no m'enrotllo més que el text en qüestió ja és prou llarg... espero que us agradi, i si voleu escoltar la versió àudio teniu l'enllaç aquí.
la imatge l'he trobada a Flickr i és de Coyote2004


"Què boniques són les festes de Nadal!"

Un any més, s’han acabat les festes de Nadal i tot torna a l’habitual rutina.  Però... us heu parat mai a pensar com en són de boniques les festes de Nadal? Jo crec que és l’època de l’any més especial per a tots, per als nens i per als grans.
Per als nens és un temps màgic: tenen mig mes de vacances i a més de les bones, sense gaires deures, que són festes per gaudir en família i per anar a passar-s’ho bé a algun Saló de la Infància o a alguna fira del poble o al cinema a veure éssers d'un altre planeta en 2 o en 3 dimensions. Per si amb això no hi hagués prou, aquells mags de l’Orient que van portar or, encens i mirra al nen Jesús, venen any rere any per portar els equivalents de la nostra era: barbies, play stations i ipods. I hores abans del gran repartiment, ens delecten amb una gran cavalcada perquè els puguem veure de ben aprop. Que per cert, per haver fet un viatge tant llarg i en camell no fan gaire cara de cansats, sinó que fan més aviat una cara quotidiana, d’estar per casa, com si fossin veïns. Pura màgia, ¡què boniques són les festes de Nadal!
Pel que fa als adults, resulta que la nostra percepció del món és diferent i ens fixem més en els detalls. Ens adonem per exemple, que junt amb les tradicionals llums de Nadal ­(per ser més precisos hauríem de dir "leds de desembre”, que cada any s’encenen més aviat), s’han instal·lat als carrers una munió de parenoels escalafaçanes, que sembla com si la cocacola hagués clonat fins l’infinit una mena d’spiderman grassonet ansiós per conquerir els dominis dels reis de l’Orient. Que molts de nosaltres diem: "jo sóc més dels Reis, que Santa Claus és de fora, el que és nostre és el nen Jesús". És clar, si Betlem queda aquí, a tocar de Montserrat !!!
Per als adults les festes de Nadal comencen abans... i és que a mitjan desembre ja acabem els emails de feina amb un “Bon Nadal”, un “Bones Festes” o, en atacs extrems de cursileria amb un “amb els meus millors desitjos per a l’any nou”, quan el que realment pensem és “va, capullo, a veure si espaviles i em fas arribar l’informe que em deus fa una setmana”. Però l’esperit nadalenc ens guanya un i un altre cop, i hi ha fins i tot qui no pot evitar reenviar aquells powerpoints transmissors de pau, amor i bons propòsits que, a més, et portaran sort d’aquí a set dies i que en Lluís Farré no va reenviar i se li va cagar un colom a sobre. Sort no sé si porten, però el que sí que porten és al col·lapse de la bústia electrònica perquè no hi ha Déu que sigui capaç de donar a l’abast amb la neteja de la safata d’entrada.
Els adults també observem que hi ha molt més moviment que el que és habitual. Moviment de masses de gent com nosaltres intentant comprar moltes coses per si els Mags tenen un contratemps i no hi arriben. I aquí trobem la prova irrefutable de la connexió extrasensorial entre els nens que els possibilita fer coses col·lectivament sense ni tan sols parlar-ne: es comuniquen per “ones alfa” o per telepatia... o més aviat per antipatia, perquè per alguna misteriosa raó, tots els nens volen allò que aquell any els fabricants de joguines han decidit, amb dubtosa visió de mercat, produir escassament, convertint així les avorrides compres en una aventura que ja voldria per ell l’Indiana Jones. Però lluny de desanimar-nos, anem pel carrer amb un somriure d’orella a orella, saludant-nos cordialment i desitjant-nos el millor... que de vegades, mirant algú penses, ¿de que rius imbècil, que demà és 6 i encara necessites trobar quatre jocs esgotats?
Però el que fa més especial les festes de Nadal, són els valors que transmetem als infants, a aquells que en el futur seran els líders de la nostra societat. Durant el Nadal, ens dediquem a fomentar valors com la il·lusió, l’esforç, la tradició: i per fer-ho no se’ns acut res millor que explicar-los que els Mags d’Orient, acompanyats dels seus camells, reparteixen regals durant la nit a aquells nens que durant l’any han estat bons minyons (o que ho hagin intentat); o que cal donar de menjar al Tió cada nit perquè d’aquesta manera, la nit de Nadal ens cagarà llaminadures. No, si quan ens posem a buscar maneres de transmetre valors, els adults som l’hòstia!!!   
I, en relació amb la feina dels Mags (que no es poden queixar, perquè com deia l'Anna Cabañas fa uns dies "són caps, segur... Fan treballar als pares i es pengen les medalles ells") tinc un dubte: si porten DVDs o CDs, han de pagar a la SGAE? i si no paguen, la Sinde els prendrà els camells?