Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


21 de set. 2011

XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (5) Carlos Merino: “Com s’han d’integrar les noves figures organitzatives relacionades amb el coneixement amb les estructures tradicionals de les organitzacions"

El coneixement no és un recurs de les organitzacions, sinó un actiu, que cal enriquir-lo mitjançant interacció, en el moviment. Si el coneixement s’acumula, genera repositoris, si es mou, genera competències.
Primer cal entendre el paraigües sota el qual es creen les comunitats per determinar quins són els objectius d’aquestes. Cal, en conseqüència, parlar de direcció estratègica del coneixement i, també doncs, d’actius intangibles que condicionaran la manera d’estructurar les organitzacions, i de processos dinamitzadors d’aquests actius intangibles. Si parlem de processos, cal parlar també de rols, per clarificar qui s’hi dedica a les diferents pràctiques que cal abordar. Abans de dotar els projectes d’instruments, cal dotar-los d’objectius.

El coneixement és un flux que permet crear dinàmiques generadores de valor sobre ell. És un actiu crític multidimensional que cal abordar des de diferents funcions professionals (les etiquetes no són importants; és important garantir la continuïtat del procés):
·         Antena: una cosa és el que sabem i una altra és el que se sap d’un determinat tema. Cal cercar el coneixement  existent per acostar-lo a l’organització
·         Comunicació: un cop localitzat o generat, cal estendre’l per fer-lo arribar a la totalitat de l’organització
·         Retenció: no n’hi ha prou amb tenir un pla de gestió del coneixement si les persones que en posseeixen marxen de l’organització. Cal generar les circumstàncies que facin que els posseïdors del coneixement es quedin a les organitzacions.
·         Moderació: Cal crear canals per fer que el flux del coneixement sigui àgil, fomentant la participació, el compromís...

Cal treballar amb les estructures tradicionals perquè un pla de gestió del coneixement pugui tirar endavant:
·         des de recursos humans s’ha d’assumir el concepte de capital intel·lectual (gestió del coneixement és quelcom més que fer cursos de formació);
·         des de sistemes s’ha d’assumir que les eines s’han de triar en funció dels avantatges que suposen per a qui les ha d’utilitzar;
·         des de les unitats d’estratègia cal fixar quin és l’eix crític a treballar;
·         des dels departaments d’innovació s’ha de posar el focus en quina és la proposta de valor;
·         i des de qualitat, cal assumir el concepte de consolidació del coneixement, més enllà del pas a suport documental.

Cal buscar l’encaix de la gestió del coneixement amb el model de negoci per evitar lectures compartimentades de l’impacte de les mesures. Si no es fa una valoració més holística que l’actual, les conclusions sempre seran esbiaixades

Calen noves mètriques per avaluar aquests intangibles, que mirin de respondre a la pregunta ¿gestionar el coneixement ens serveix per millorar realment?

Cal mesurar els impactes esperats en aspectes diversos: client-usuari (satisfacció, participació...), ambient o clima organitzatiu (actituds, valors...), economia (estalvi, terminis...) i reporting per a la presa de decisions (tendències, llacunes...). Això implica un replantejament de les mètriques per incloure  tot un seguit d’indicadors fora de les mètriques tradicionals

Gestionar el coneixement no és gratis i cal tenir una visió panoràmica de les accions.

XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (4) Steve Dale: “La figura de l’e-moderador del programa IDEA-CoPs del Regne Unit”

La presentació d'Steve Dale pretén parlar de dos temes: de l’energia en relació a les persones que actuen com a e-moderadors i de la salut de les persones i de les comunitats.

Des dels inicis del programa IDEA-CoPs al Regne Unit les dades han crescut molt. Actualment compten amb més de 100.000 usuaris registrats a les comunitats de pràctica i un volum de més de 1.500 CoPs (tot i que segons diu, només unes 200 són “saludables”).

Però... què és una CoP saludable?
Hem de preguntar-nos si hi ha un propòsit clar, si l’entorn és segur i confiable, si existeix un core actiu de participants, si aquests estan prou motivats, si coneixem les seves necessitats, si tenim un pla d’acció clar amb activitats a fer...

Per valorar la saludabilitat d’una CoP cal mesurar diferents aspectes que ens aportaran informació analítica sobre l’estat de la comunitat. La comunitat ha de tenir un ritme d’activitat. Cal reconèixer el patró de ritme d’activitat per veure on som i si cal actuar per recuperar la salut. Entre d’altres dades, hauríem de mesurar  l’evolució de membres registrats, l’evolució del nombre de membres actius, l’evolució del nombre d’aportacions que fan els membres...

Hi ha un seguit de símptomes que ens poden alertar sobre problemes de salut de la nostra comunitat. Aquests símptomes comportaran dur a terme accions encaminades a solucionar l’origen del mal.

La tasca de l’e-moderador consisteix a
  • gestionar la plataforma;
  • portar mètriques sobre l’activitat;
  • planificar perquè l’activitat de la CoP estigui aliniada amb els objectius de l’organització;
  • fomentar el desenvolupament professional, tot posant-hi ordre;
  • gestionar els continguts garantint l’adequació de les etiquetes, de la pertinència;
  • ampliar l’abast de la comunitat, motivant la incorporació de més persones motivades;
  • gestionar la comunitat, generant entusiasme a través de la comprensió de les necessitats de les persones i posant-hi molta feina.
Cal desenvolupar estratègies per comprometre els participants. Una estratègia que funciona molt bé al programa del Regne Unit són els “Hot seats”, que consisteixen a portar a persones (ministres, personalitats) que parlin d’un tema perquè atrauen un gran nombre de persones que d’altra manera potser no sentirien a parlar de les CoPs. Una altra eina que s’ha mostrat efectiva són les newsletters que mantenen a la gent connectada. En definitiva, cal diversificar els canals que miren de fomentar la participació per arribar a com més gent millor.

En resum, el que cal fer és
  • Monitoritzar la salut de la CoP amb dades quantitatives i qualitatives
  • Identificar els diferents símptomes i aplicar-hi les intervencions corresponents
El e-moderador (o facilitador) és una de les peces claus per a l’èxit i per a la salut d’una CoP. Això però, és una feina dura que requereix molta energia.

XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (3) Jordi Graells: “Xarxes socials de coneixement corporatives”

Jordi Graells comença la seva intervenció citant clàssics (Plató i Sèneca) que ja parlaven de la saviesa compartida molt abans de l’existència de xarxes tecnològiques, i un altre (Heràclit) que ja va anunciar que tot canvia.

Pel que fa a l’evolució d’Internet, comenta que va evolucionant cap a les xarxes socials, però que el canvi és una constant immutable (penseu el camí des de Myspace fins a Google+ passant per Twitter i Facebook).

La identitat digital és un tema crucial a les xarxes i, lligat a aquest, la manera en què gestionem la nostra privacitat en elles.

La irrupció de les xarxes socials estan canviant el perfil dels professionals i està planteja noves qüestions a les organitzacions com la gestió de l’accés a les xarxes socials dels treballadors en temps laborable.

Cal motivar l’aprenentatge al llarg de tota la vida perquè ningú no renunciï a aprendre. Cal aprendre coses noves, com ara a comunicar-se a les xarxes socials, coneixent què s’espera i què s’obté i quina és la millor manera de fer sense perdre de vista l’objectiu d’aquesta comunicació.

L’objectiu final de les xarxes socials ha de ser el quid pro quo, l’intercanvi i la generació de coneixement.

El summum actual de la generació de valor a les dinàmiques relacionals a la xarxa el constitueix el moviment Linked data, que insta les institucions a que obrin les seves dades perquè les empreses i persones que vulguin puguin desenvolupar aplicacions (tecnològiques o no) que resultin interessants per a la ciutadania. Cal tenir present a l’hora d’obrir dades, el límit que suposa aquelles dades sensibles que no han de ser accessibles segons la LOPD. Planteja que no hem de parlar només de l’administració quan parlem d’obertura de dades, sinó de totes aquelles que poden ser d’utilitat pública.

Exemplifica els avantatges de compartir el coneixement amb petits detalls que ens poden fer la vida més fàcil: explica que Ctrl+F activa el cercador dins la pàgina a tots els navegadors... la meitat dels assistents no ho sabien.

Cada vegada són més les persones que estan generant continguts per compartir-los amb organitzacions i persones i això hauria de generar un canvi als processos de gestació de productes i serveis.

XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (2) Taula rodona: “Nous rols de coneixement per a noves organitzacions: e-moderadors, curadors de continguts, dinamitzadors de xarxes i community managers”


Taula rodona amb Susana Gracia, Julio Zino, Selva María Orejón, Alicia Cañellas i Juan Miguel Muñoz, moderada per Núria Vives

Núria Vives introdueix una reflexió sobre l’emergència d’aquests nous rols, a partir de la presentació de Dolors Reig i pregunta als participants si se senten identificats amb algun d’aquests nous rols relacionats amb el coneixement i demana que comentin la seva experiència i que expliquin les competències i habilitats que creuen que cal per afrontar amb èxit aquestes noves funcions.

Juan Miguel Muñoz obre la taula explicant la seva experiència com a dinamitzador de xarxa a l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia.
Amb el desenvolupament de les activitats a la xarxa i de promoció de la utilització de la xarxa amb objectius pedagògics, es produeix una hibridació de diferents tasques de les que s’han presentat (curador de continguts, dinamitzador de xarxes i community manager) que dificulten la compaginació de la voluntarietat amb uns bons resultats i que cada cop van demanant més una professionalització d’aquests àmbits.
Considera important que es vagi produint una especialització d’aquests rols professionals, tot i que creu que aquestes tasques són feines d’equip, de gent treballant col·legiadament.
Comenta l’experiència de Kfe Innovación explica quines són les claus d’aquesta trobada de persones per parlar d'innovació. Diu que el networking no es pot deixar de banda, perquè s'hi aprèn molt i que la participació no es produeix per generació espontània, sinó que cal motivar-la, dinamitzar-la i gestionar-la

Alicia Cañellas  ens parla de la seva tasca com a curadora de continguts a Acanelma. Diferencia diferents nivells de curació de continguts, d’una banda els orientats a la difusió externa (màrqueting) de continguts educatius (sector en el qual treballa; d’altra banda, els orientats a la gestió del coneixement per a la creació de continguts.
Diu que la tasca del curador de continguts consisteix a filtrar, seleccionar, digerir, remesclar, i agregar els continguts a l’ecosistema informacional de l’entorn on es vol moure aquest contingut.
Comenta que l’expertesa en l’àmbit d’actuació, el coneixement profund de l’entorn, són essencials per desenvolupar tasques de curació de continguts amb garanties d’èxit.

Selva María Orejón, d’Onbranding, diu que quan es treballa amb analítica, és molt difícil tenir temps per conversar, per dinamitzar... per la qual cosa creu que cal una estructura on les funcions estiguin distribuïdes en diferents persones especialitzades en aquests àmbits per cada departament. Això, combinat amb que aquestes persones desenvolupin competències comunicacionals i amb fonaments en la  interdisciplinarietat és el que permet a les empreses aprofitar la part més social de la xarxa.
Considera l’empatia i les habilitats socials imprescindibles, però no només per a aquests nous rols sinó per a totes les feines.
Hi ha empreses que no cuiden la seva presència a la xarxa. Diu que per fer les coses com cal es necessiten o ganes o obligació i que és qüestió de (poc) temps que les organitzacions se n’adonin de la centralitat d’aquest aspecte i, en conseqüència, atorguin més valor i reconeixement a aquestes noves funcions professionals.

Susana Gracia explica la seva tasca com a e-moderadora de la comunitat de pràctica d’educadors socials de centres penitenciaris. Pel que fa a la feina de dinamització de la participació, destaca la voluntarietat de tots els integrants de l’equip, que fan la major part de la seva tasca col·laborativa fora de l’horari laboral.
Les habilitats socials són coses que, com el valor, es suposen. Així, cal enfocar l’adquisició de capacitats en qüestions com treballar en equip i, sobretot, la capacitat de desaprendre i de reaprendre.
Aquests nous rols de treballadors del coneixement xoquen, sovint, amb l’estructura jeràrquica de l’administració i és un obstacle sempre present contra el qual cal anar avançant.

Julio Zino, comenta la seva experiència com a e-moderador de la comunitat de pràctica de TIC i presó, i narra com va evolucionant el model d’e-moderació per adaptar-se a la realitat en canvi constant.
Destaca que les comunitats virtuals acosten i vinculen persones físicament allunyades i "incomunicades", la qual cosa en el cas del col·lectiu de les presons, és un avantatge fonamental.
Diu que el secret de l’èxit dels e-moderadors rau a detectar les xarxes (no tecnològiques) ja existents per incidir-hi i aprofitar-ne les connexions.
Hi ha una base de tipus social, més clàssica, amb la qual s’ha de comptar, i sobre aquesta base s’ha d’afegir pràctica (per superar la dispersió del col·lectiu) i força (mitjançant la facilitació de les tecnologies).
Cada cop més gent de la base està descobrint la importància real de les comunitats de pràctica per a la feina del dia a dia i com a element valoritzador de la tasca que desenvolupa. Parla de l’actualitat com una etapa de consolidació de les comunitats de pràctica, amb les dificultats que comporta la crisi econòmica que travessem, però destaca que la crisi és també una oportunitat per a la innovació.

XIII Seminari Compartim: les meves notes... (1) Dolors Reig: “Noves professions per a l’individu connectat”

La societat web ens fa ser una cosa nova: som individus connectats a la massa social, però mantenint la nostra individualitat.

Introdueix el concepte de xarxes sociables i, amb l’arribada de Google+, el de buscadors sociables, que situa com a buscador personalitzat d’aprenentatge. Les xarxes sociables comporten una forma nova, millorada, d’estar junt, amplificant les oportunitats de col·laborar fent que puguem parlar de ‘societat augmentada’.
Mostra com a Google (.com, de moment) es poden filtrar les cerques per context temporal, geogràfic o, sobretot, per context social, de manera que mostri els resultats de la nostra cerca aplicant els filtres que triem. Això és especialment rellevant pel que fa a la possibilitat de fer cerques sobre el que la nostra xarxa social diu sobre el tema que centra la nostra cerca.

Comencem a parlar del concepte NEURO associat a teories neuronals: neurosociologia, neuromàrqueting (als EUA es ven oxitocina en esprai com a estimulant de l’empatia), neuroeducació...

Dolors parla de les noves competències bàsiques dels ciutadans del 2020, que seran el pensament computacional, l’alfabetització sobre nous mitjans, la transdisciplinarietat, la intel·ligència social... D’aquestes noves competències bàsiques, es desprèn l’emergència de noves professions (o més aviat de funcions professionals) en la societat interconnectada:

Educadors de la participació: Cal educar la participació, perquè els avenços en el món 2.0 no seran res sense la participació quantitativa i, sobretot qualitativa.

Organitzador de la intel·ligència col·lectiva: la intel·ligència individual creix molt lentament; la col·lectiva a alta velocitat, la qual cosa la converteix en la intel·ligència del futur, i fa que calqui gestionar una aproximació fresca al coneixement (i al desconeixement).

Analista de dades socials: cada cop hi ha més coses que generen dades obertes sobre les quals es poden fer cerques, estudis i interpretat. Dades de tot tipus, bolcades des d’organismes, institucions o senzillament, des de Facebook

Expert en aprenentatge: ens movem en un univers de coneixement on cal cientificar molt les coses, cal incorporar estudis d’atenció per saber què motiva l’aprenentatge, estudis de memòria per comprendre com es fixen les dades a la memòria dels individus interconnectats, conèixer l’escletxa d’aprenentatge i les causes que la provoquen (no només tecnològica) per millorar a fons l’aprenentatge.

Curador de continguts: per evitar caure desbordats per la infoxicació i per identificar allò substancial de cada àmbit, calen intermediaris crítics del coneixement que, des d’un coneixement profund de l’organització, destriï el gra de la palla.

Innovador, prospector de negoci, emprenedor social: en un món d’abundància de respostes, calen professionals que sàpiguen formular les preguntes adequades. En aquesta línia, mostra un exemple interessant, Flattr, basat en micropagaments a la xarxa que es redistribueixen en funció dels “iLikes” que rebin els projectes participants.

Psico-comunicòleg social; antropòleg ciber-intercultural: l’antropologia, la comunicació social... van convergint cap al estudi de l’individu connectat, de manera que cada cop menys es pot parlar de compartiments estanc a l’hora d’estudiar les interaccions dels individus amb el món.

Per concloure, torna a la reflexió que, en aquest món canviant i canviat, hem de deixar de parlar de noves professions per centrar-nos en parlar de noves funcions professionals, que han de complementar les coses que ja fem per adaptar-les a la nova realitat.