Comunitats de pràctica i aprenentatge informal en les indústries creatives: el model TRANSCREATIVA
Javier Castro (Sinnergiak)
Transcreativa és un projecte europeu, liderat per Sinnergiak, que treballa la innovació al voltant de les indústries creatives, les quals, paradoxalment, resulten poc creatives a l’hora d’abordar els processos d’innovació.
Entre els seus objectius estan l’elaboració d’un mapa estratègic del sector i desenvolupar competències en joves en situació d’atur i vincular-los amb el sector creatiu.
El model d’aprenentatge informal que plantegen per a formar als joves està basat en l’experimentació i la resolució de problemes (reals) mitjançant l’articulació de comunitats de pràctica en les quals es produeixi l’exploració i l’explotació del coneixement, aconseguint una expansió de l’aprenentatge que, de vegades, genera oportunitats d’emprenedoria i que, sempre, milloren l’ocupabilitat dels joves.
La idea és crear un espai d’aprenentatge informal, compost per píndoles formatives (en competències bàsiques, tècniques i d’emprenedoria) elaborades a partir de la diversitat d’experiències treballades pels joves que participen al projecte.
Complexitat i pràctica reflexiva. Les possibilitats de la investigació narrativa en la millora de la pràctica professional en serveis socials
Xavier Montagut (Conselleria de Benestar Social - Generalitat Valenciana)
La majoria d’organitzacions, però especialment les de serveis socials, han passat de tenir problemes complexes a tenir problemes perversos, que són aquells que no semblen tenir una solució i que en el moment en què s’intenta moure no sempre va en la direcció que s’esperava. Els problemes perversos es situen entre el plànol personal i el plànol organitzacional.
A aquesta transformació dels problemes, cal afegir que en el cas dels serveis socials no es pot experimentar; no és vàlid el sistema d’assaig-error, ja que les conseqüències de resultats negatius afecten directament a persones, normalment en situació de vulnerabilitat.
En el sistema actual, les solucions simples no funcionen amb problemes perversos i el repte consisteix a generar intel·ligència innovadora, que sigui capaç d’oferir petites proves de que és possible avançar en el terreny de les intervencions socials. Per construir aquesta intel·ligència innovadora, s’han plantejat comptar amb el paper de l’experiència mitjançant la pràctica reflexiva en les organitzacions de serveis socials, utilitzant la narració com a mitjà per a la millora de la pràctica professional i fent servir l’autoetnografia com a eina.
Pretenen integrar l’experiència professional en els processos d’aprenentatge, generar coneixement compartit, millorar la salut del sistema i possibilitat afrontar els problemes actuals sense que això tingui impacte en la salut laboral ni en la legalitat de les intervencions.
Pla de formació i acompanyament per al desenvolupament de processos d’implantació de serveis integrals d’atenció ciutadana als ajuntaments bascos
Míriam Berasategui (IVAP)
Presenta l’experiència de Zalla, un ajuntament basc que ha implantat un Servei d’Atenció Ciutadana (SAC) que ha modificat substancialment la manera de treballar del personal de l’ajuntament i l’atenció que reben (i que perceben) els ciutadans.
Aquest exemple il·lustra un projecte de l'Institut Basc d'Administració Pública (IVAP) que pretén que tots els municipis bascos de més de 5.000 habitants disposi d’un servei de SAC en un termini d’un any. El projecte està compost per 5 fases:
- Compromís (ha d’haver-hi acord del ple municipal, designar un responsable de projecte, crear un equip de treball, pactar un calendari...)
- Llançament (3 tallers de capacitació; treball de planificació de la implantació)
- Acompanyament (plataforma moodle que integra tots els equips de diferents ajuntaments, els Ajuntaments que ja tenen SAC,l'Associació de Municipis Bascos (EUDEL) i l’IVAP)
- Metodologia (des de la pròpia experiència, incloent-hi èxits, fracaso, expectatives i pors i des de l’experiència dels altres; adequant-la a les necessitats i característiques dels participants i del municipi; amb devolució d’allò produït i amb una reorientació dels resultats)
- Implantació (posat en marxa en el termini d’un any)
Una aproximació empírica a l’avaluació de les pràctiques de recursos humans en les organitzacions i en les empreses
Joan Boada-Grau (URV)
El sistema de recursos humans està compost per tres elements estretament relacionats entre ells: l’estratègia, les polítiques i les pràctiques.
Han elaborat una escala per avaluar les polítiques i les pràctiques de recursos humans de les organitzacions i l’han validat mitjançant una anàlisi psicomètrica.
Diu que aquesta escala pot servir com a eina per al disseny d’intervencions dirigides a crear programes que permetin augmentar la satisfacció, la motivació i el creixement personal i professional dels treballadors, i que pot permetre la implantació de sistemes de desenvolupament.
Instrument per mesurar el grau d’adaptabilitat al canvi
Xochitl Velasco (UPAEP)
Han revisat una eina científica que permet mesurar l’adaptabilitat al canvi i la resiliència dins de les organitzacions a partir d’una sèrie d’instruments.
Han fet una anàlisi estadística per validar les correlacions entre els resultats de l'aplicació de l'eina i les competències pròpies de la resiliència. Explica que van enviar l’enquesta a 90 directores de recursos humans dels quals només van respondre 31 ...fet que no els impedeix treure conclusions!!!
Moltes gràcies Joanka. Compartiré tots aquest apunts en la wiki d'una CoP que està treballant en el perfil del Gestor de Coneixement. Anirànt molt be com a referències en el treball que estem elaborant. Una abraçada
ResponEliminaUn plaer, Manel, i un honor, que els meus apunts puguin resultar d'utilitat.
ResponEliminaFins aviat!
Joanka,
ResponEliminaEl teu post m'ha permès conèixer el cas de Zalla que trobo molt interessant. Acabo de veure el video en Youtube https://www.youtube.com/watch?v=iDv4OZLqnGw on expliquen el projecte. Val la pena dedicar-li 10 min.
Gràcies!