Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


15 jul. 2015

EDO 2011: les meves notes... (1) Taula rodona: Exposició de bones pràctiques en la gestió del coneixement i l'aprenentatge

Taula Rodona amb Cristina Rodríguez-Morcón Enríquez,  Directora de Gestió del Coneixement d’Uria & Menéndez; Laura Casado Alarcón, Responsable de formación de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira; Josep Palet Pujol, Soci de la Consultoria de Sector Públic Deloitte; Maria Salamero Sansalvadó, Directora de Gestió del Coneixement i Transferència d’ADN-Agbar; Andrés Bauzá Ortúñez, Director Comercial Societat de Prevenció d'Asepeyo; Javier Perera de Gregorio, Director d’Organització i Responsabilitat Social Corporativa d’Enagás; José Miguel Tudela Olivares, Responsable de Projectes d’Excel·lència i Sostenibilitat d’Enagás.

Presenta i modera: Cristina García Revaliente, Directora de formació de Aefol/Expo e-learning.


Cristina Rodríguez-Morcón, explica el model de gestió del coneixement del despatx d’advocats Uria&Menéndez. El departament de gestió del coneixement té tres funcions enfocades en la Gestió del coneixement, l’organització de la biblioteca i de la documentación jurídica i la formació dels advocats. El departament de gestió del coneixement elabora sumaris d’actualitat jurídica, selecciona, mitjançant advocats-documentalistes, les novetats d’interès, categoritza aquestes novetats per matèries que faciliten la incorporació de la informació a la intranet. La intranet, però s’ha fet tan gran i conté tants continguts, que s’està tornant poc operativa, per la qual cosa estan treballant en el seu replantejament. El programa és comú i, tot i que els continguts estan estructurats per àrees de pràctica professional, són accessibles pels advocats de totes les àrees. El programa no és només un repositori de documents, sinó que la informació es complementa amb una fitxa que contextualitza els continguts.
És de vital importància seleccionar adequadament les persones que actualitzaran els continguts (persones experimentades i molt proactives) per tal d’assegurar que els continguts són realment rellevants per al col·lectiu d’advocats. 

Laura Casado explica perquè, i amb quins objectius, Cuatrecasas, Gonçalves Pereira va decidir apostar per l’elearning com a modalitat formativa que facilitava centrar la formació en les persones. La introducció de la formació en modalitat d’elearning en una organització acostumada a la formació tradicional, va requerir una estratègia d’introducció en l’organització d’aquest nou camí. Aquesta estratègia es va basar en construir una relació de confiança, en vertebrar un equip multidisciplinar compromès, en implantar un sistema de seguiment de la qualitat de l’elearning, en incloure un sistema d’avaluació per indicadors, i en dissenyar un programa d’acompanyament per arribar a totes les persones.

Josep Palet presenta l’experiència de Deloitte en gestió del coneixement i comenta l’enorme dificultat de tirar endavant accions en aquest àmbit en una organització present a gairebé tot el planeta (140 països), amb 170.000 treballadors, gairebé 5.000 dels quals a l’estat espanyol. Destaca que la gestió del coneixement és important i necessària perquè millora l’eficiència (evita haver de reinventar la roda), l’eficàcia (optimitza el temps d’adopció del coneixement), supera la dispersió geogràfica (l’optimització del flux d’informació trenca les barreres geogràfiques), redueix el time to market (augmenta la competitivitat reduint el temps de resposta), facilita la formació, la innovació i la comunicació (fomenta la formació contínua, la creativitat i la innovació) i facilita l’accés a l’expertesa (garanteix el coneixement expert). 
L’aplicació de la gestió del coneixement implica que no només és comparteix informació, sinó que també es comparteixen persones, expertesa. El concepte, la idea que centra la implantació de les comunitats de pràctica és Don’t go into battle alone. En aquest sentit, és destacable el plantejament de recordar a la gent que no està sola i que pot accedir al coneixement i l’experiència prèvis de la resta de membres de l’equip.

Maria Salamero presenta el model ADN (Aqua Development Network), que integra la gestió d’actius i la gestió del coneixement d’Agbar. En ser un conglomerat d’empreses amb activitats diverses, la gestió del coneixement és força complexa. La formació en els diferents àmbits d’actuació s’aborda amb diferents modalitats formatives, tant presencials com en absència. La R+D+i és una font generadora de coneixement clau en el grup. Els objectius d’ADN són crear valor, generar negoci, millorar l’eficiència, agilitar la transferència d’innovació al negoci, fomentar la cultura d’intercanvi i col·laboració en un marc que impulsi i coordini iniciatives i transferir el coneixement generat en la R+D. Els eixos en els quals posen el focus per tirar endavant aquest projecte són les persones, la tecnologia i la definició d’àrees de coneixement aliniades amb els objectius de negoci.
Andrés Bauzá explica el model de coneixement integral i gestió comercial 2.0 de la Societat de Prevenció d'Asepeyo. Els principals indicadors d’èxit del model són l’impacte en el negoci, la satisfacció dels participants, l’increment de l’eficiència comercial, ma millora de la competitivitat al mercat i la reducció de costes. Després de mil voltes sobre el canvi organitzacional que estan implantant (o que han de fer, no m’ha quedat clar), per fi, alguna menció a la gestió del coneixement per remarcar que el seu model de gestió del coneixement és integral, flexible, orientat als objectius i reptes del negoci, i basat en una dinamització sistemàtica.

Javier Perera i José Miguel Tudela presenten el model de Gestió del coneixement d’Enagás. En l’actual escenari d'incertesa i de canvi, la capacitat d'adaptació als trepidants canvis depèn sobremanera de la capacitat de gestionar el coneixement intern. El seu model de gestió del coneixement persegueix assegurar la millora i la innovació a través de la identificació, l’emmagatzemament, la transferència i la generació del coneixement, garantint la correcta interrelació...
Actualment, aquest model està en fase d’implantació i estan treballant sobretot en la identificació i la gestió dels llocs crítics. Per tirar endavant tot el procés, han implementat models col·laboratius (comunitats de pràctica) i processos de generació d’innovació.
Remarquen novament el rol fonamental del factor humà com a punt crític per tirar endavant qualsevol projecte, encara més si es tracta de gestió del coneixement per tal de fomentar la creació de talent.

13 abr. 2015

Eduardo Galeano - In Memoriam

Eduardo Galeano - In MemoriamAvui ens ha deixat definitivament Eduardo Galeano, l’uruguaià més universal i autor, entre altres desenes de llibres, de l’obra “Las venas abiertas de América Latina”, un assaig fonamental si es vol entendre el saqueig sistemàtic de recursos naturals que va patir el continent sudamericà al llarg de la història a mans del colonialisme primer i de l’imperialisme desprès.

Avui hem sabut que Galeano havia deixat preparat un text per ser publicat de manera pòstuma i que haurem d’esperar al maig per poder llegir-lo.

Avui s’ha apagat la seva llum. Avui hem perdut un dels grans i tots som una mica més pobres.

Avui ja només ens queda el seu record i des d’aquí vull posar el meu granet de sorra a que no es perdi de la memòria dels homes algú capaç d’escriure coses com aquesta:

Sueñan las pulgas con comprarse un perro
y sueñan los nadies con salir de pobres,
que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,
que llueva a cántaros la buena suerte;
pero la buena suerte no llueve ayer,
ni hoy, ni mañana, ni nunca,
ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,
por mucho que los nadies la llamen
y aunque les pique la mano izquierda,
o se levanten con el pié derecho,
o empiecen el año cambiando de escoba. 

Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, 
corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, 
sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Los nadies
Eduardo Galeano

14 gen. 2015

Els diners no ho són tot

Ara que ja fa un temps que el concepte d’emprenedoria s'ha posat tant de moda i que hi ha qui intenta convèncer-nos que si ens va malament (laboralment parlant) és responsabilitat nostra per no llançar-nos a l'aventura d'emprendre, he tingut l'ocasió de sentir a parlar d'alguns projectes d'emprenedoria social que m'han motivat a informar-me una mica sobre aquesta modalitat emprenedora.

Segurament, quan escoltem parlar d’emprenedors, a la majoria ens venen al cap els noms de persones que han creat negocis d’èxit i que han triomfat en el seu camp, però com apuntava a l'inici, l’emprenedoria no es limita a l’àmbit dels negocis amb finalitats de lucre, sinó que hi ha experiències emprenedores tant o més importants que aquella i que conformen el que anomenem emprenedoria social. Com a exemple paradigmàtic d’emprenedor social trobem l’economista bengalí i Premi Nobel de la Pau de l'any 2006, Muhammad Yunus, qui va fundar el 1976 el Banc Grameen (que significa “banc per als pobres” en bengalí), la principal funció del qual és proporcionar microcrèdits a persones amb escassos recursos econòmics (que esdevenen propietaris del banc) per estimular la realització d’activitats independents i creatives que afavoreixin el desenvolupament comunitari i possibilitin la sortida de les situacions de pobresa o desafavoriment en què es troben.

Tot i que no tots els projectes d'emprenedoria social tenen el mateix abast ni el mateix ressó, sí que hi ha, però, algunes característiques comunes que identifiquen els emprenedors socials. Particularment, he trobat interessants els aspectes següents:

L’emprenedor social persegueix solucionar problemes, enfocant les seves habilitats i la seva creativitat a solucionar un problema social que coneix bé i que, en ocasions, pateix o ha patit. Ho fa plenament abocat a la seva visió i a la seva estratègia, amb un elevat grau d’empatia, tant, que res no l’aturarà fins trobar solució al problema que mira d’atacar. La mesura del seu èxit no són tant els beneficis econòmics com el nombre de persones que gràcies a la seva iniciativa han pogut millorar la seva vida i l’impacte social de les accions que posa en marxa i el seu model d’expansió sovint es basa en compartir el coneixement per tal que altres puguin aprofitar la seva idea de negoci i la facin créixer, estenent així l'abast de les millores socials.

L’emprenedor social no és una mena de Gandhi modern ni un líder que treballa a països en vies de desenvolupament, no, és una persona normal que dedica els seus esforços empresarials a millorar les coses en el seu entorn proper, que és el que coneix millor. El més important és l’objectiu de crear solucions noves que tinguin potencial per produir canvis i millores socials. I una característica fonamental és que acostuma a resultar contagiós i a arrossegar a molts d’altres a treballar per esdevenir gestors del canvi, per millorar allò que no funciona a la societat, perquè tothom pugui col·laborar a fer una mica millor aquest món en el qual ens ha tocat viure.

I vosaltres, quines altres característiques destacaríeu?


10 des. 2014

Les millors pàgines d'empresa a LinkedIn

És una realitat que LinkedIn està prenent cada dia més rellevància en el màrqueting de les companyies i ho és també que no tothom té clar què fer per treure-hi profit de l'enorme potencial que ofereix aquesta plataforma.

Per fer la vida més fàcil a les persones que lluiten per fer que la seva empresa estigui en el top of mind dels seus potencials clients, però també en el dels seus stakeholders, LinkedIn va publicar ahir la seva selecció "Best of Company Pages of 2014" en la qual podem veure quines són les empreses que millor partit estan traient de la seva presència a LinkedIn, així com un recull de pistes sobre què és allò que els està funcionant per marcar la diferència.



Un document interessant i útil, si ens interessa aprendre dels que ho estan fent millor que nosaltres i millor que tothom, que cal mirar amb atenció i amb la ment oberta per no desaprofitar cap ocasió d'aprendre i millorar la tasca del dia a dia.

I tu, ja esprems totes les possibilitats que ofereix LinkedIn al marketing de la teva empresa?