Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


13 abr. 2015

Eduardo Galeano - In Memoriam

Eduardo Galeano - In MemoriamAvui ens ha deixat definitivament Eduardo Galeano, l’uruguaià més universal i autor, entre altres desenes de llibres, de l’obra “Las venas abiertas de América Latina”, un assaig fonamental si es vol entendre el saqueig sistemàtic de recursos naturals que va patir el continent sudamericà al llarg de la història a mans del colonialisme primer i de l’imperialisme desprès.

Avui hem sabut que Galeano havia deixat preparat un text per ser publicat de manera pòstuma i que haurem d’esperar al maig per poder llegir-lo.

Avui s’ha apagat la seva llum. Avui hem perdut un dels grans i tots som una mica més pobres.

Avui ja només ens queda el seu record i des d’aquí vull posar el meu granet de sorra a que no es perdi de la memòria dels homes algú capaç d’escriure coses com aquesta:

Sueñan las pulgas con comprarse un perro
y sueñan los nadies con salir de pobres,
que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,
que llueva a cántaros la buena suerte;
pero la buena suerte no llueve ayer,
ni hoy, ni mañana, ni nunca,
ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,
por mucho que los nadies la llamen
y aunque les pique la mano izquierda,
o se levanten con el pié derecho,
o empiecen el año cambiando de escoba. 

Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, 
corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, 
sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Los nadies
Eduardo Galeano

14 gen. 2015

Els diners no ho són tot

Ara que ja fa un temps que el concepte d’emprenedoria s'ha posat tant de moda i que hi ha qui intenta convèncer-nos que si ens va malament (laboralment parlant) és responsabilitat nostra per no llançar-nos a l'aventura d'emprendre, he tingut l'ocasió de sentir a parlar d'alguns projectes d'emprenedoria social que m'han motivat a informar-me una mica sobre aquesta modalitat emprenedora.

Segurament, quan escoltem parlar d’emprenedors, a la majoria ens venen al cap els noms de persones que han creat negocis d’èxit i que han triomfat en el seu camp, però com apuntava a l'inici, l’emprenedoria no es limita a l’àmbit dels negocis amb finalitats de lucre, sinó que hi ha experiències emprenedores tant o més importants que aquella i que conformen el que anomenem emprenedoria social. Com a exemple paradigmàtic d’emprenedor social trobem l’economista bengalí i Premi Nobel de la Pau de l'any 2006, Muhammad Yunus, qui va fundar el 1976 el Banc Grameen (que significa “banc per als pobres” en bengalí), la principal funció del qual és proporcionar microcrèdits a persones amb escassos recursos econòmics (que esdevenen propietaris del banc) per estimular la realització d’activitats independents i creatives que afavoreixin el desenvolupament comunitari i possibilitin la sortida de les situacions de pobresa o desafavoriment en què es troben.

Tot i que no tots els projectes d'emprenedoria social tenen el mateix abast ni el mateix ressó, sí que hi ha, però, algunes característiques comunes que identifiquen els emprenedors socials. Particularment, he trobat interessants els aspectes següents:

L’emprenedor social persegueix solucionar problemes, enfocant les seves habilitats i la seva creativitat a solucionar un problema social que coneix bé i que, en ocasions, pateix o ha patit. Ho fa plenament abocat a la seva visió i a la seva estratègia, amb un elevat grau d’empatia, tant, que res no l’aturarà fins trobar solució al problema que mira d’atacar. La mesura del seu èxit no són tant els beneficis econòmics com el nombre de persones que gràcies a la seva iniciativa han pogut millorar la seva vida i l’impacte social de les accions que posa en marxa i el seu model d’expansió sovint es basa en compartir el coneixement per tal que altres puguin aprofitar la seva idea de negoci i la facin créixer, estenent així l'abast de les millores socials.

L’emprenedor social no és una mena de Gandhi modern ni un líder que treballa a països en vies de desenvolupament, no, és una persona normal que dedica els seus esforços empresarials a millorar les coses en el seu entorn proper, que és el que coneix millor. El més important és l’objectiu de crear solucions noves que tinguin potencial per produir canvis i millores socials. I una característica fonamental és que acostuma a resultar contagiós i a arrossegar a molts d’altres a treballar per esdevenir gestors del canvi, per millorar allò que no funciona a la societat, perquè tothom pugui col·laborar a fer una mica millor aquest món en el qual ens ha tocat viure.

I vosaltres, quines altres característiques destacaríeu?


10 des. 2014

Les millors pàgines d'empresa a LinkedIn

És una realitat que LinkedIn està prenent cada dia més rellevància en el màrqueting de les companyies i ho és també que no tothom té clar què fer per treure-hi profit de l'enorme potencial que ofereix aquesta plataforma.

Per fer la vida més fàcil a les persones que lluiten per fer que la seva empresa estigui en el top of mind dels seus potencials clients, però també en el dels seus stakeholders, LinkedIn va publicar ahir la seva selecció "Best of Company Pages of 2014" en la qual podem veure quines són les empreses que millor partit estan traient de la seva presència a LinkedIn, així com un recull de pistes sobre què és allò que els està funcionant per marcar la diferència.



Un document interessant i útil, si ens interessa aprendre dels que ho estan fent millor que nosaltres i millor que tothom, que cal mirar amb atenció i amb la ment oberta per no desaprofitar cap ocasió d'aprendre i millorar la tasca del dia a dia.

I tu, ja esprems totes les possibilitats que ofereix LinkedIn al marketing de la teva empresa?

16 maig 2014

[EDO 2014] Les meves notes (10): Conferència: “Millorar el rendiment del coneixement: creació d’una cultura d’aprenentatge”

Karen E. Watkins (University of Georgia – USA)

La reflexió de la conferència s’estructurarà al voltant de tres preguntes:
  • Com aprenen les organitzacions?
  • Com creem organitzacions que aprenen?
  • Com podem crear una cultura d’organitzacions que aprenen?
La majoria de la gent que aprèn ho fa de manera diferent a l’estil tradicional, perquè han d’aprendre sempre i han d’aprendre ràpid. El model transmissiu, doncs, resulta poc efectiu a més de ser el mètode més car.

Per respondre la primera qüestió, cal plantejar-se si realment les organitzacions poden aprendre o són només les persones les que poden fer-ho.

L’apenentatge de les organitzacions depèn de les persones, del lideratge, de l’estructura i, sobretot, de la cultura organitzacional. L’aprenentatge organitzatiu es pot abordar des de tres perspectives:
  • Cognitiva (els individus creen l’aprenentatge)
  • Processament de la informació (les organitzacions aprenen mitjançant l’adquisició, processament, interpretació, emmagatzemament i distribució del coneixement útil)
  • Cultural (les organitzacions estan compostes per diversos subsistemes que comparteixen actuació... l’aprenentatge seria aquesta capacitat d’actuar de manera compartida a partir del coneixement generat o recopilat pels diferents subsistemes)
L’aprenentatge organitzatiu és un fenomen de comportament i es resumeix com l’anàlisi de l’aprenentatge col·lectiu en les organitzacions. Les organitzacions que aprenen són aquelles que aprenen contínuament i es transformen a si mateixes; l’aprenentatge és utilitzat contínuament i estratègicament.

La major part de l’aprenentatge és informal i incidental. Per fomentar aquests tipus d’aprenentatge, cal inventar organitzacions que aprenguin. En  aquest sentit, cal preguntar-se què caldria canviar en una organització perquè esdevingui una organització que aprengui.

Les organitzacions que aprenen faciliten l’aprenentatge entre individus, entre els equips, entre el conjunt de l’organització i de l’entorn. Perquè els individus aprenguin, les organitzacions han de crear oportunitats d’aprenentatge contínues. És bàsic, també, promoure el diàleg i la crítica que permetin trobar les necessitats reals d’aprenentatge.

Per fomentar una cultura de l’aprenentatge, cal impulsar la col·laboració i l’aprenentatge en equip. En paral·lel, cal establir sistemes de captura i de compartició de l’aprenentatge i apoderar el personal cap a una visió col·lectiva. I a nivell global, cal fer un escàner de l’entorn per connectar-hi l’organització i fer que l’aprenentatge sigui d’utilitat per afrontar el futur.

Han creat un qüestionari per avaluar la cultura d’aprenentage, les pràctiques d'aprenentatge, que es pot trobar en aquest enllaç i ofereix als assistents que l'omplin abans de l'1 de juny i es compromet a donar-hi feedback.Per crear una cultura d’aprenentatge cal fomentar l’aprenentatge informal i l’aprenentatge incidental.

Davant un problema real, podem aprofitar l’ocasió per convertir-lo en una oportunitat d’aprendre de l’experiència. Però, en relació amb aquest aprenentatge informal i/o incidental, cal tenir present les potencials fonts d’error, com ara la errònia formulació d’un problema, la comprensió incompleta (o incomprensió) del context, la probabilitat d’inventar solucions equivocades...

Una cultura de l’aprenentatge és una mena de karma de les parets i dels espais, dels intersticis i de les interseccions, és alguna cosa que es nota només traspassar la porta. Les organitzacions han d’articular sistemes perquè l’aprenentatge estigui present contínuament en totes i cadascuna de les activitats que es duen a terme. 

El rendiment del coneixement és crític perquè és el que crearà un benefici per a les organitzacions.