Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


13/12/2011

Temps de Nadal


Avui és Santa Llúcia i com mana la tradició, és el dia de muntar el pessebre i de donar per inaugurada la commemoració de la Nativitat de Jesús... però això era abans, perquè ara els calendaris, fins i tot el de les celebracions ‘culturals‑religioses’, el marquen, com gairebé tot a la nostra era, els mercats i això de les festes del Nadal ja rutlla des de finals de novembre.

 

Però com que jo sóc una mica antimercat (entre d’altres antismes), he esperat fins avui, 13 de desembre, per recuperar en forma de post un monòleg de fa 4 anys (amb petits retocs) que es va emetre a Ràdio Sabadell quan servidor col·laborava a un magazine de tarda on els divendres em deixaven 5 minutets per opinar de tot i de res. Aquí el teniu...

 

Què boniques són les festes de Nadal!


Un any més, s’acosten les festes de Nadal i tot s’omple de llums i de colors...

Però... us heu parat mai a pensar què boniques són les festes de Nadal? Jo crec que és l’època de l’any més especial per a tots, pels nens i pels grans.

Quan ets nen, és un temps màgic: tens mig mes de vacances i a més, de les bones, sense gaires deures; que són festes per gaudir en família i per anar a passar-s’ho bé a algun Saló de la Infància o a alguna fira més o menys temàtica entorn del tema nadalenc.

A més, als cinemes d’arreu arriben pel·lícules que fan volar la nostra imaginació per mil i un mons animats en els quals els finals sempre són feliços i on no poden faltar les princeses encantades.

Per tancar el període, aquells reis de l’Orient que van portar or, encens i mirra al nen Jesús, venen any rere any per portar-nos l’equivalent de la nostra era: barbies, playstations i ipods. I unes poques hores abans del gran repartiment, ens delectaran amb una gran cavalcada perquè els puguem veure de prop. Que per cert, per haver fet un viatge tant llarg i en camell, no fan gaire cara de cansats, no. Fan més aviat una cara quotidiana, d’estar per casa, com si fossin veïns. Pura màgia, ¡què boniques són les festes de Nadal!

En canvi, quan ets adult. Bé, adult amb una certa edat, que els adults de 18 es tanquen a una disco o un after a moure el cos com si estiguessin possessos per alguna màgica força sobrehumana, on (sovint amb ajudes químiques) miren d’evadir-se cap a mons màgics i on es dediquen a buscar d’una princesa o un príncep que els encanti. Al que anava, quan ets adult, la teva percepció del món és una altra; et fixes més en els detalls. Te n’adones per exemple, que junt amb les tradicionals llums de Nadal ­–per ser més precisos hauríem de dir llums “de novembre/desembre”, que cada any s’encenen més aviat, que si seguim així, d’aquí a uns anys només s’apagaran les nits en què toqui eclipsi, perquè no eclipsin la seva bellesa–; bé, com anava dient, junt amb les llums de Nadal, s’han instal·lat als nostres carrers una munió de papanoels escaladors de façanes, que sembla com si la cocacola hagués clonat fins l’infinit una mena d’spiderman grassonet ansiós per conquerir els dominis dels reis de l’Orient. Que tu vas i dius, jo sóc més dels Reis, que Santa Claus és de fora, el que és més nostrat és el nen Jesús. És clar, si Betlem queda aquí, a tocar de l’Ebre!!!

Pels adults, les festes de Nadal comencen abans... i és que ara que ens acostem a mitjan desembre, ja comencem a acabar els emails de feina amb un “Bon Nadal”, un “Bones Festes” o, en atacs extrems de cursileria amb un “amb els meus millors desitjos per a l’any nou”, quan el que realment pensem és “va, capullo, a veure si espaviles i em fas arribar l’informe que em deus fa una setmana”. Però l’esperit nadalenc ens guanya un i un altre cop, i no podem evitar reenviar aquells emails transmissors de pau, amor i bons propòsits que, a més, et portaran sort d’aquí a set dies i que l’Arnau Torres no va reenviar i se li va cagar un colom a sobre. Sort no sé si porten, però el que sí que porten és al col·lapse de la bústia electrònica perquè no hi ha Déu que sigui capaç de donar a l’abast amb la neteja de la safata d’entrada.

També observem, els adults, que hi ha molt més moviment que el que és habitual. Moviment de masses de gent com nosaltres intentant comprar moltes coses per si els Reis tenen un contratemps i no hi arriben. I aquí trobem la prova irrefutable de la connexió extrasensorial entre els nens que els possibilita fer coses col·lectivament sense parlar-ne: es comuniquen per “ones alfa” o per telepatia... o més aviat per antipatia, perquè per alguna misteriosa raó, tots els nens volen allò que aquell any els fabricants de joguines han decidit, amb gran visió de mercat, produir escassament, convertint així les avorrides compres en una aventura que ja voldria per ell l’Indiana Jones. Però no ens desanimem, no. I anem pel carrer amb un somriure d’orella a orella, saludant-nos cordialment i desitjant-nos el millor... que de vegades, mirant algú penses, ¿de que rius “gilipollas”, que demà és la nit de Reis i encara necessites trobar quatre jocs esgotats?

Però el que fa més especials les festes de Nadal, són els valors que transmetem als infants, a aquells que en el futur seran els qui conduiran la nostra societat. Durant el període de Nadal, ens dediquem a fomentar valors com la il·lusió, l’esforç, la tradició: i per fer-ho, vull dir per fomentar aquests valors, no se’ns acut res millor que explicar-los que els Reis d’Orient, acompanyats dels seus camells, reparteixen regals durant la nit a aquells nens que durant l’any han estat bons minyons (o que ho hagin intentat); o que cal donar de menjar al tió cada nit perquè d’aquesta manera, la nit de Nadal ens cagarà llaminadures. No, si quan ens posem a buscar maneres de transmetre valors, els adults som l’hòstia!!!

I, en relació amb la feina dels Reis; que vaja per intensa que sigui no es poden queixar, que només treballen un dia l’any; jo em pregunto... això d’entrar a totes les cases per la nit... com casa amb les lleis de la física? i amb les de la fiscalia?

Pura màgia! Si és que... què boniques són les festes de Nadal!

Si el voleu escoltar tal i com es va emetre, aquí el trobareu.

Bones festes!

11/11/2011

Amb el #20N a l'horitzó

#democraciarealya
Avui és 11/11/11, l'últim dia binari que viurem els que som capaços de llegir això, però no penso parlar de ximpleries com aquesta.

Ara que ja es compten amb un únic dígit els dies que resten per als comicis que beneiran el canvi a la presidència de l'estat espanyol, un cop celebrat el 'cara a cara' més insípid de la història on sobretot va quedar clar que els candidats havien pactat temes sobre els quals no parlar, veient que cada cop més s'aposta per un sistema bipartidista que, en conseqüència, limita la democràcia per anar en contra de la pluralitat... no puc treure'm del cap dos documents que han passat pel meu costat en algun moment.

El primer, va caure a les meves mans fa uns pocs mesos, tot i que es tracta d'un llibre publicat al 2010. "POLITIK. El manifiesto gráfico" es una reflexió en format de còmic sobre la política actual, fruit de la col·laboració d'Emma Reverter i Màriam Ben-Arab, que s'han repartit les tasques de redacció i d'il·lustració. Malgrat hagi passat més d'un any des de la seva publicació i segurament força més des que van començar a construir la línia argumental, no ha perdut gens d'actualitat... és més, sembla que la política actual s'encaparra a donar la raó a les autores amb el surrealisme a què el món de la política (i sobretot dels polítics) ens està acostumant.

El segon, és un tema de La Polla Records, "El congreso de los ratones", que ja fa molts anys que ens anunciava com funciona això de la política a les nostres contrades... de manera molt especial amb una gloriosa frase que m'encanta i que reprodueixo (juntament amb el corresponent vídeo) com a tancament d'aquesta entrada:

"...camuflando en democracia este fascismo,
que aquí siempre mandan los mismos...".



21/09/2011

XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (5) Carlos Merino: “Com s’han d’integrar les noves figures organitzatives relacionades amb el coneixement amb les estructures tradicionals de les organitzacions"


El coneixement no és un recurs de les organitzacions, sinó un actiu, que cal enriquir-lo mitjançant interacció, en el moviment. Si el coneixement s’acumula, genera repositoris, si es mou, genera competències.
Primer cal entendre el paraigües sota el qual es creen les comunitats per determinar quins són els objectius d’aquestes. Cal, en conseqüència, parlar de direcció estratègica del coneixement i, també doncs, d’actius intangibles que condicionaran la manera d’estructurar les organitzacions, i de processos dinamitzadors d’aquests actius intangibles. Si parlem de processos, cal parlar també de rols, per clarificar qui s’hi dedica a les diferents pràctiques que cal abordar. Abans de dotar els projectes d’instruments, cal dotar-los d’objectius.

El coneixement és un flux que permet crear dinàmiques generadores de valor sobre ell. És un actiu crític multidimensional que cal abordar des de diferents funcions professionals (les etiquetes no són importants; és important garantir la continuïtat del procés):
·         Antena: una cosa és el que sabem i una altra és el que se sap d’un determinat tema. Cal cercar el coneixement  existent per acostar-lo a l’organització
·         Comunicació: un cop localitzat o generat, cal estendre’l per fer-lo arribar a la totalitat de l’organització
·         Retenció: no n’hi ha prou amb tenir un pla de gestió del coneixement si les persones que en posseeixen marxen de l’organització. Cal generar les circumstàncies que facin que els posseïdors del coneixement es quedin a les organitzacions.
·         Moderació: Cal crear canals per fer que el flux del coneixement sigui àgil, fomentant la participació, el compromís...

Cal treballar amb les estructures tradicionals perquè un pla de gestió del coneixement pugui tirar endavant:
·         des de recursos humans s’ha d’assumir el concepte de capital intel·lectual (gestió del coneixement és quelcom més que fer cursos de formació);
·         des de sistemes s’ha d’assumir que les eines s’han de triar en funció dels avantatges que suposen per a qui les ha d’utilitzar;
·         des de les unitats d’estratègia cal fixar quin és l’eix crític a treballar;
·         des dels departaments d’innovació s’ha de posar el focus en quina és la proposta de valor;
·         i des de qualitat, cal assumir el concepte de consolidació del coneixement, més enllà del pas a suport documental.

Cal buscar l’encaix de la gestió del coneixement amb el model de negoci per evitar lectures compartimentades de l’impacte de les mesures. Si no es fa una valoració més holística que l’actual, les conclusions sempre seran esbiaixades

Calen noves mètriques per avaluar aquests intangibles, que mirin de respondre a la pregunta ¿gestionar el coneixement ens serveix per millorar realment?

Cal mesurar els impactes esperats en aspectes diversos: client-usuari (satisfacció, participació...), ambient o clima organitzatiu (actituds, valors...), economia (estalvi, terminis...) i reporting per a la presa de decisions (tendències, llacunes...). Això implica un replantejament de les mètriques per incloure  tot un seguit d’indicadors fora de les mètriques tradicionals

Gestionar el coneixement no és gratis i cal tenir una visió panoràmica de les accions.

XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (4) Steve Dale: “La figura de l’e-moderador del programa IDEA-CoPs del Regne Unit”


La presentació d'Steve Dale pretén parlar de dos temes: de l’energia en relació a les persones que actuen com a e-moderadors i de la salut de les persones i de les comunitats.

Des dels inicis del programa IDEA-CoPs al Regne Unit les dades han crescut molt. Actualment compten amb més de 100.000 usuaris registrats a les comunitats de pràctica i un volum de més de 1.500 CoPs (tot i que segons diu, només unes 200 són “saludables”).

Però... què és una CoP saludable?
Hem de preguntar-nos si hi ha un propòsit clar, si l’entorn és segur i confiable, si existeix un core actiu de participants, si aquests estan prou motivats, si coneixem les seves necessitats, si tenim un pla d’acció clar amb activitats a fer...

Per valorar la saludabilitat d’una CoP cal mesurar diferents aspectes que ens aportaran informació analítica sobre l’estat de la comunitat. La comunitat ha de tenir un ritme d’activitat. Cal reconèixer el patró de ritme d’activitat per veure on som i si cal actuar per recuperar la salut. Entre d’altres dades, hauríem de mesurar  l’evolució de membres registrats, l’evolució del nombre de membres actius, l’evolució del nombre d’aportacions que fan els membres...

Hi ha un seguit de símptomes que ens poden alertar sobre problemes de salut de la nostra comunitat. Aquests símptomes comportaran dur a terme accions encaminades a solucionar l’origen del mal.

La tasca de l’e-moderador consisteix a
  • gestionar la plataforma;
  • portar mètriques sobre l’activitat;
  • planificar perquè l’activitat de la CoP estigui aliniada amb els objectius de l’organització;
  • fomentar el desenvolupament professional, tot posant-hi ordre;
  • gestionar els continguts garantint l’adequació de les etiquetes, de la pertinència;
  • ampliar l’abast de la comunitat, motivant la incorporació de més persones motivades;
  • gestionar la comunitat, generant entusiasme a través de la comprensió de les necessitats de les persones i posant-hi molta feina.

Cal desenvolupar estratègies per comprometre els participants. Una estratègia que funciona molt bé al programa del Regne Unit són els “Hot seats”, que consisteixen a portar a persones (ministres, personalitats) que parlin d’un tema perquè atrauen un gran nombre de persones que d’altra manera potser no sentirien a parlar de les CoPs. Una altra eina que s’ha mostrat efectiva són les newsletters que mantenen a la gent connectada. En definitiva, cal diversificar els canals que miren de fomentar la participació per arribar a com més gent millor.

En resum, el que cal fer és
  • Monitoritzar la salut de la CoP amb dades quantitatives i qualitatives
  • Identificar els diferents símptomes i aplicar-hi les intervencions corresponents

El e-moderador (o facilitador) és una de les peces claus per a l’èxit i per a la salut d’una CoP. Això però, és una feina dura que requereix molta energia.