Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


8 de març 2010

Dia Internacional de la Dona

Resulta trist que a aquestes alçades, a punt de tancar la primera dècada del segle XXI, encara calgui dedicar un dia internacional a la dona treballadora, a la lluita per la igualtat de gèneres... Resulta indignant que encara hi hagi feines que retribueixen de diferent manera a qui desenvolupa una tasca en funció de quin és el seu sexe... Resulta insultant que després de tantes evidències de la major capacitació de les dones per a exercir pràcticament qualsevol càrrec, encara moltes organitzacions empresarials continuïn ancorades en tòpics que diuen que és menys rendible contractar una dona.

M'agradaria no estar avui escrivint això perquè la nostra societat hagués superat el masclisme que arrossega des de l'època de les cavernes, però lamentablement, les diferències continuen existint i hi ha una encara important part de la societat que no té cap mena d'interès en mirar de fer que les coses canviïn.

Així doncs, des de aquesta tristor, indignació i frustració no vull deixar passar aquesta efemèride per retre, des d'aquest humil espai, el meu més sincer homenatge a totes les dones, amb l'ajut d'obres de dos grans mestres: Antonio Fraguas, Forges, de qui agafo prestada la vinyeta i Federico García Lorca, de qui us apropo la seva IV Casida: "Casida de la mujer tendida".

Verte desnuda es recordar la Tierra.
La Tierra lisa, limpia de caballos.
La Tierra sin un junco, forma pura
cerrada al porvenir: confín de plata.

Verte desnuda es comprender el ansia
de la lluvia que busca débil talle
o la fiebre del mar de inmenso rostro
sin encontrar la luz de su mejilla.

La sangre sonará por las alcobas
y vendrá con espada fulgurante,
pero tú no sabrás dónde se ocultan
el corazón de sapo o la violeta.

Tu vientre es una lucha de raíces,
tus labios son un alba sin contorno,
bajo las rosas tibias de la cama
los muertos gimen esperando turno.
                                       
Encara queda molt camí per recórrer i som les generacions actuals les que hem d'accelerar el pas per fer el recorregut quan abans millor, perquè aquest món de dones i d'homes no pot permetre's, ni un minut més, de continuar menystenint a una meitat de la població. Una meitat que a l'Estat espanyol avui fa només cent anys que tenen autorització legal (del rei de fa cent anys, Alfons XIII) per cursar estudis superiors.

6 de març 2010

Peripècies d'un Android

Després de molt dubtar si l’atracció que em provocava l’HTC Magic des que el van presentar era prou forta com per arriscar-me a deixar el meu anterior smartphone, vaig decidir fer el salt i provar un aparell amb el sistema operatiu desenvolupat per Google.

D’entrada, i sobretot en el món geek, sembla un pas positiu canviar un aparell que compta com a sistema operatiu amb Windows Mobile per un altre que incorpora l’Android de Google. Però la realitat és que el canvi ha resultat costós (en temps de dedicació) per aconseguir disposar de les funcionalitats i prestacions que necessito a la meva feina habitual. Resulta que l’organització per a la qual treballo va optar fa un temps per dotar-nos d’una agenda en xarxa, l’Oracle Calendar, que s’entén a la perfecció amb el MS Outlook i que convertia en un joc de nens actualitzar l’agenda de l’smartphone gràcies a l’ActiveSync, aplicació que s’ocupava de sincronitzar les agendes (de xarxa i la de l’aparell) utilitzant el MS Outlook com a pont, de manera absolutament transparent per a l’usuari. I resulta que  per alguna raó que desconec l’Oracle Calendar “no es parla” amb el Google Calendar, com tampoc ho fa amb el MS Outlook (aquí la raó me la imagino).

Com que no podia permetre’m no portar a la butxaca les mateixes dades que a l’agenda corporativa, m’ha tocat remenar i remenar per la xarxa i provar maneres diverses d’aconseguir sincronitzar el Calendar d’Oracle amb el de Google. Així, i amb l’ajut d’uns quants companys informàtics, han passat dies de proves en què es van anar succeint un fracàs rere un altre. Fins que finalment hem trobat l’aplicació que permet semiautomatitzar la sincronització de les agendes i que, per fortuna, és gratuïta: Calgoo Connect. El nivell d’automatització de l’actualització bidireccional s’ha reduït una mica, però tot i així, continua sent molt senzill i pràctic.

Cal tenir configurat el MS Outlook perquè se sincronitzi amb l’Oracle Calendar (i cal obrir l’Outlook perquè aquesta sincronització es faci efectiva; abans n’hi havia prou amb punxar l’smartphone a un port USB del PC i l’ActiveSync se n’ocupava de tot això); cal instal·lar en local l’aplicació Calgoo Connect i indicar-li on es troba el fitxer de la nostra agenda de MS Outlook i introduir el compte (i la paraula de pas) de Google amb què volem sincronitzar. Al Calgoo podem definir el rang de dates que volem sincronitzar (el màxim és “des de sempre fins a sempre”, tot i que no és aconsellable sincronitzar sempre les dades del passat, pel volum incremental de transit que es genera) i podem programar la freqüència de la sincronització (el període més curt és cada 4 hores), tot i que podem forçar una sincronització (amb un senzill clic) quan ens interessi i tantes vegades com vulguem. Ah, i l’actualització d’agendes no requereix connectar físicament l’smartphone al PC, ja que l’agenda de l’aparell no és local, sinó que llegeix les dades de la nostra agenda a Google.

Bé, això és tot. Espero que si algun altre usuari d’Oracle Calendar decideix portar un Android a la butxaca, trobi útil aquesta informació.

Ah, per cert, posats a ser moderns i a tenir "de tot", he registrat aquest bloc a BoosterBlog, un directori de blogs que vaig descobrir gracies al blog de @Luiggi73 que sembla que pot resultar interessant... ja veurem com va i què aporta i, si escau, ja dedicaré més endavant una entrada per explicar què em sembla.