Segurament, quan escoltem parlar d’emprenedors, a la majoria ens venen al cap els noms de persones que han creat negocis d’èxit i que han triomfat en el seu camp, però com apuntava a l'inici, l’emprenedoria no es limita a l’àmbit dels negocis amb finalitats de lucre, sinó que hi ha experiències emprenedores tant o més importants que aquella i que conformen el que anomenem emprenedoria social. Com a exemple paradigmàtic d’emprenedor social trobem l’economista bengalí i Premi Nobel de la Pau de l'any 2006, Muhammad Yunus, qui va fundar el 1976 el Banc Grameen (que significa “banc per als pobres” en bengalí), la principal funció del qual és proporcionar microcrèdits a persones amb escassos recursos econòmics (que esdevenen propietaris del banc) per estimular la realització d’activitats independents i creatives que afavoreixin el desenvolupament comunitari i possibilitin la sortida de les situacions de pobresa o desafavoriment en què es troben.Tot i que no tots els projectes d'emprenedoria social tenen el mateix abast ni el mateix ressó, sí que hi ha, però, algunes característiques comunes que identifiquen els emprenedors socials. Particularment, he trobat interessants els aspectes següents:
L’emprenedor social persegueix solucionar problemes, enfocant les seves habilitats i la seva creativitat a solucionar un problema social que coneix bé i que, en ocasions, pateix o ha patit. Ho fa plenament abocat a la seva visió i a la seva estratègia, amb un elevat grau d’empatia, tant, que res no l’aturarà fins trobar solució al problema que mira d’atacar. La mesura del seu èxit no són tant els beneficis econòmics com el nombre de persones que gràcies a la seva iniciativa han pogut millorar la seva vida i l’impacte social de les accions que posa en marxa i el seu model d’expansió sovint es basa en compartir el coneixement per tal que altres puguin aprofitar la seva idea de negoci i la facin créixer, estenent així l'abast de les millores socials.
L’emprenedor social no és una mena de Gandhi modern ni un líder que treballa a països en vies de desenvolupament, no, és una persona normal que dedica els seus esforços empresarials a millorar les coses en el seu entorn proper, que és el que coneix millor. El més important és l’objectiu de crear solucions noves que tinguin potencial per produir canvis i millores socials. I una característica fonamental és que acostuma a resultar contagiós i a arrossegar a molts d’altres a treballar per esdevenir gestors del canvi, per millorar allò que no funciona a la societat, perquè tothom pugui col·laborar a fer una mica millor aquest món en el qual ens ha tocat viure.
I vosaltres, quines altres característiques destacaríeu?
