#somunanació ...i mereixem la #independència!

El dissabte 10 de juliol de 2010 és una data que no oblidarem fàcilment. El dia en què 1 milió i mig de persones (més del 20% de la població de Catalunya) s’ha aplegat als carrers de Barcelona per cridar unànimement que #somunanació i per dir que ja n’hi ha prou!

Quan finalment el Tribunal Constitucional va anunciar que ja havia fallat el recurs que el Partit Popular havia interposat contra l’Estatut de Catalunya (aprovat pel Parlament i corroborat pel poble sobirà en referèndum) i va explicar que se'n suprimien 14 articles i se’n modificava el contingut d’uns quants altres, els catalans ens vam sentir, un cop més, agredits per uns polítics i uns jutges que no volen entendre la nostra realitat. I, com a cop de gràcia, el TC ha avançat els seus terminis (perquè després diguin que la justícia és lenta!) i ha publicat la sentència íntegra 24 hores abans de la manifestació convocada com a protesta per la retalladora sentència. Això, és una provocació manifesta que ha tingut un efecte, crec, inesperat per als jutges de la caverna: ha contribuït espectacularment a incrementar la voluntat d’independència aletargada llarg temps en molts catalans de manera que ja no “Volem l’estatut català”, sinó que “Volem l’estatut català”.

Però dir que la manifestació del #10J ha aplegat un milió i mig de persones és mostrar només una part de la realitat. La del 10 de juliol ha estat la primera manifestació 2.0 ja que des de l’inici fins molt més enllà hi ha hagut una intensa activitat a les xarxes socials (això ho ha explicat de meravella la Trina Milan al seu blog) i que ara continua als blocs a mode de "meme" per mirar de fer que aquesta primera (i multitudinària) gran passa que s’ha fet al món físic i a la xarxa no és quedi en foc d’encenalls sinó que sigui el primer pas de la nostra singladura cap a la #independència, proper objectiu a perseguir des de ja, perquè com plantejava molt encertadament el vespre de dissabte Oleguer Serra en un tuit...

#somunanacio caduca avui. 

#independencia proper trending topic

El camí que finalment encetem avui, però, serà un camí llarg i tortuós, perquè els nacionalistes espanyols no tenen cap intenció de posar-nos-ho gens fàcil. De fet, és un exercici curiós comparar el tractament informatiu que donen a la manifestació els mitjans espanyols, com per exemple, El País, Público, o ABC amb el tractament que en donen altres mitjans de fora de l'estat espanyol com ara The Washington Post, el BBC News o Le Figaro. Fent aquest exercici de comparació de continguts de les informacions, descobrim, malauradament, que ens entenen molt millor aquells que estan a milers de quilòmetres de casa nostra que els nostres veïns d’aquí al costat. Una trista realitat la que ara ens toca acarar, però aquest 10 de juliol, el poble de Catalunya ha dit que ja n'hi ha prou, ha donat un cop de puny sobre la taula i ha decidit emprendre el camí, per feixuc que resulti, que ens condueixi cap a un nou model d’organització de l'estat en el qual el respecte pels drets de la ciutadania no sigui una utopia.

Aquesta entrada forma part d’un "meme" que ja ha tingut algunes aportacions anteriors a aquesta, que us recomano llegir, a mans de Trina Milan (“#somunanacio... a Internet”), de Jordi Poater (“Orgullós del meu país. Catalunya a la manifestació 2.0”)  i de Marc Garriga (“#Somunanació...”) i que segurament en tindrà més, perquè passa a molta més gent, com ara Ricard Espelt, Gemma Urgell, Edgar Rovira, Albert Medran, Xavier Peytibi, Aniol, Josep Monés, Mireia o Daniel Julià. I per suposat, tothom que s’hi vulgui afegir al "meme" serà benvingut, perquè #somunanació ha estat Trending Topic però encara en volem més, i amb la col·laboració de tots i totes podrem fer que sigui un "meme" de grans dimensions, per veure si aconseguim que se senti la nostra veu ferma cridant Visca Catalunya Lliure!