Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


31 de des. 2010

Movistar o el robatori de l'ADSL

Fa tres anys em vaig adherir al programa HCI (Hogar Conectado a Internet) el qual incloïa, a més de l'adquisició d'equipament TIC per a ús particular, la possibilitat d'incorporar també la connexió ADSL i gaudir de la modalitat de "pagament compartit". Ara que el termini d'adhesió és a les acaballes (el 31 de desembre és el darrer dia, tot i que sembla que el Govern ha decidit ampliar-ho a última hora per un any més), vaig rebre fa uns dies un correu de l'Oficina de Promoció Econòmica de la universitat en la qual treballo informant-me que a partir del gener de 2011 ja no continua el pagament compartit i aconsellant-me que, en cas de voler continuar rebent el servei de Telefónica, contactés amb el seu servei d'atenció al client per negociar condicions més avantatjoses que les de l'actual conveni (el conveni estava basat en l'accés a internet "Duo" a 3 Mb).

He trucat al 1004 per explicar el meu cas i demanar-los ofertes i m'han indicat que l'oferta que tenen vigent, l'ADSL de 10 Mb per 19,90 € al mes, no me la poden aplicar perquè la centraleta que serveix la connexió a la zona on visc no suporta amples de banda superiors a 3 Mb. En qualsevol cas, la única opció era continuar amb l'ADSL a 3 Mb, però com que no hi ha cap promoció per a aquesta connexió, el preu de la mateixa serà de 39,90 € mensuals. Quan he dit a la persona que m'estava atenent que no entenia com pot ser que al fet que són ells qui m'ofereixen un pitjor servei comparativament amb altres zones de la meva mateixa ciutat (són els únics responsables de disposar d'electròniques obsoletes i de no actualitzar degudament les seves infraestructures) s'afegeixi l'aplicació d'una tarifa més cara, ha començat a repetir una mena de cantarella que deia "no hi ha cap promoció per a la línia de 3 Mb, no hi ha cap promoció per a la línia de 3 Mb...".

Resumint: que aquests individus acostumats a gaudir de condicions quasi monopolístiques, pel fet de viure en un barri i no en un altre, m'ofereixen pitjor servei però el doble de car!

Així que, com que de moment només consento que em robin si no me n'adono, he decidit donar-me de baixa de Timofónica, la qual cosa tampoc no els ha preocupat gens ni mica quan he manifestat que era això el que volia fer, i tastar altres operadors que ofereixen molt més ample de banda per menys diners.

Ja veurem com va, perquè ja m'han avisat alguns amics que... són tots tallats pel mateix patró!
 

30 de des. 2010

El raïm més car

El "xec nadó", aquell amb que el govern ZP estimulava que les famílies tinguessin fills, i aquell que va inspirar una mítica portada de "el jueves" que li va suposar el seu segrest judicial, desapareix d'aquí 48 hores, i aquest termini ha sembrat sospites sobre l'actuació de determinades persones. Fins i tot ha estat un tema tractat als telenotícies pels efectes col·laterals d'aquesta nova retallada... I és que sembla que hi ha rumors que plantegen que s'estan avançant parts per tal d'aprofitar l'ajut encara vigent... perquè en els temps que corren, 2.500 € no són una quantitat gens despreciable.

A les notícies, l'opinió generalitzada (verbalitzada per metges i llevadores) era que no s'està fent això que es rumoreja, perquè els parts induits o les cesàries augmenten els riscos que corren tant les mares com els nadons. I, en aquesta línia, el seu missatge ha estat didàctic per explicar que hi ha coses que han de seguir el seu curs i que no es pot forçar la natura... però, com explicar a una mare que ja estigui a terme (això és per sobre de les 38 setmanes de gestació) que li vindrà d'uns dies deixar de rebre un ajut gens menyspreable... i més en els casos de pares i mares amb recursos escassos?

El cas és que, diguin el que diguin, les visites a les urgències obstètriques s'han disparat els darrers dies, amb un nombre creixent de gestants que, estant a terme, s'adrecen a l'hospital davant el més mínim símptoma de que el part pot haver començat, amb l'esperança que el seu fill neixi el 2010 i porti encara el seu pa sota el braç. I no, no s'acceleren els processos, només estan una mica més plenes les urgències del que seria normal.

I el personal sanitari de les maternitats, encara és possible que hagi d'enfrontar-se a situacions delicades la propera nit de cap d'any, perquè què passarà si un nadó neix un minut (o dos, o cinc...) després de les campanades però els pares demanen al personal que registri el naixement a les 23:59 del 31 de desembre, argumentant que estan passant una situació difícil?  Imperarà la rigorositat amb la informació que es consigna als fulls que acrediten legalment el naixement? O podrà més la humanitat i la tendresa i els papers seran dignes d'un estudi futur per wikileaks?

En qualsevol cas, serà un exercici curiós comparar les estadístiques de naixements durant l'hora anterior i posterior al canvi d'any amb dades similars d'exercicis anteriors.
Sempre hi ha certa emoció en saber qui era el primer nadó de l'any, però aquest cop, l'emoció no serà tan positiva, perquè aquest cop ser el primer i no l'últim no tindrà premi, sinó tot el contrari.
 

20 de des. 2010

No m'agrada la Llei Sinde

Corren temps de turbulència per la xarxa i darrerament no fem més que reivindicar coses com la neutralitat, la independència, la democratització... d'una xarxa que no té sentit de cap altra manera. Ara torna a ser protagonista la "Llei Sinde" (que miren de fer entrar per la porta del darrere, com deia Enrique Dans) i, novament, no m'agrada el que està passant.

Així que, per afegir el meu granet de sorra a la lluita per una Internet lliure, reprodueixo a continuació (traduït al català, això sí) el manifest que FACUA-Consumidores en Acción ha fet arribar (amb prop de 30.000 signatures) als grups parlamentaris demanant que no aprovin una norma realitzada al dictat de les multinacionals que dominen la indústria cultural i d'esquenes a l'opinió de la ciutadania:

SI ÉS LEGAL, ÉS LEGAL

El Ministeri de Cultura ve desenvolupant una política de criminalització dels usuaris al dictat de les entitats de gestió de drets d'autors i editors i les multinacionals que dominen la indústria cultural.
Amb l'aprovació de la Llei d'Economia Sostenible, el Ministeri pretén aconseguir el que les entitats de gestió no han aconseguit fins a la data en els tribunals, ni per la via penal ni per la civil: el tancament de pàgines web que incloguin enllaços per descarregar obres a través de les xarxes d'intercanvi d'arxius P2P.
Una sentència dictada pel titular del Jutjat Mercantil núm. 7 de Barcelona reconeix la legalitat de les webs que no ofereixen continguts subjectes a propietat intel·lectual, sinó simples enllaços per descarregar obres a través de les xarxes P2P.
Els enllaços constitueixen "la base mateixa d'Internet", assenyala la sentència. I afegeix que les xarxes P2P, "com a meres xarxes de transmissió de dades entre particulars usuaris d'Internet", tampoc no vulneren cap dret protegit per la Llei de Propietat Intel·lectual.
L'intercanvi no lucratiu d'obres culturals ha estat sempre una pràctica social i moralment acceptada. I també ha generat negoci per a multitud de sectors que formen part de la indústria cultural: autors, editors, fabricants d'equips de reproducció, enregistrament i suports d'emmagatzemament, mitjans de comunicació, empreses de telecomunicacions...
Els consumidors són els únics que no obtenen lucre econòmic de l'accés gratuït a les obres culturals. Però també són l'únic sector criminalitzat per la indústria cultural i els governs que es pleguen als seus interessos.
La indústria es resisteix a actualitzar el seu model de negoci i adaptar-lo a la nova realitat d'Internet, com ja va fer en moments històrics anteriors amb el naixement de la ràdio, la televisió o el vídeo domèstic.
Perquè els usuaris sempre han compartit la cultura. Ho feien dècades enrere mitjançant el préstec o intercanvi d'obres gravades en discs de vinil i després en cintes de casset, per a més tard fer-ho amb els CD i els DVD. Avui ho fan fonamentalment a través d'Internet.
Apel·lem als nostres governants i al conjunt dels partits polítics que reflexionin sobre les decisions que vénen adoptant-se o proposant-se a nivell nacional, europeu i mundial en contra dels ciutadans per afavorir a un poderós lobby amb un model de negoci caduc que no vol reconvertir-se.
La campanya Si ets legal, ets legal, duta a terme durant l'últim any pel Ministeri de Cultura, ha estat considerada pels consumidors com el pitjor anunci de l'any. En ella s'equipara l'accés gratuït a obres culturals a través de vies com les xarxes P2P amb estar a punt d'atropellar un nounat per ser un temerari, ratllar un cotxe o trepitjar contenidors d'escombraries. I en la web de la campanya, el Ministeri demostra la seva falta de respecte a les opinions que discrepen amb la seva cridant "il·legals" que "intenten enganyar-te" i "manipular" els que defensen les descàrregues no lucratives.
Ja n'hi ha prou d'insultar milions de ciutadans qualificant-los de pirates, anomenant-los criminals, pel senzill fet de compartir cultura.

És necessari un canvi en les formes de governar, començant a escoltar els ciutadans i no només la indústria. 

A la xarxa hi ha centenars d'iniciatives similars a aquest manifest. Una lectura absolutament recomanable és la carta que Tona Pou envia als diputats i que inclou la relació de correus.

I tu, què penses fer al respecte?