No m'agrada la Llei Sinde

Corren temps de turbulència per la xarxa i darrerament no fem més que reivindicar coses com la neutralitat, la independència, la democratització... d'una xarxa que no té sentit de cap altra manera. Ara torna a ser protagonista la "Llei Sinde" (que miren de fer entrar per la porta del darrere, com deia Enrique Dans) i, novament, no m'agrada el que està passant.

Així que, per afegir el meu granet de sorra a la lluita per una Internet lliure, reprodueixo a continuació (traduït al català, això sí) el manifest que FACUA-Consumidores en Acción ha fet arribar (amb prop de 30.000 signatures) als grups parlamentaris demanant que no aprovin una norma realitzada al dictat de les multinacionals que dominen la indústria cultural i d'esquenes a l'opinió de la ciutadania:

SI ÉS LEGAL, ÉS LEGAL

El Ministeri de Cultura ve desenvolupant una política de criminalització dels usuaris al dictat de les entitats de gestió de drets d'autors i editors i les multinacionals que dominen la indústria cultural.

Amb l'aprovació de la Llei d'Economia Sostenible, el Ministeri pretén aconseguir el que les entitats de gestió no han aconseguit fins a la data en els tribunals, ni per la via penal ni per la civil: el tancament de pàgines web que incloguin enllaços per descarregar obres a través de les xarxes d'intercanvi d'arxius P2P.

Una sentència dictada pel titular del Jutjat Mercantil núm. 7 de Barcelona reconeix la legalitat de les webs que no ofereixen continguts subjectes a propietat intel·lectual, sinó simples enllaços per descarregar obres a través de les xarxes P2P.

Els enllaços constitueixen "la base mateixa d'Internet", assenyala la sentència. I afegeix que les xarxes P2P, "com a meres xarxes de transmissió de dades entre particulars usuaris d'Internet", tampoc no vulneren cap dret protegit per la Llei de Propietat Intel·lectual.

L'intercanvi no lucratiu d'obres culturals ha estat sempre una pràctica social i moralment acceptada. I també ha generat negoci per a multitud de sectors que formen part de la indústria cultural: autors, editors, fabricants d'equips de reproducció, enregistrament i suports d'emmagatzemament, mitjans de comunicació, empreses de telecomunicacions...
Els consumidors són els únics que no obtenen lucre econòmic de l'accés gratuït a les obres culturals. Però també són l'únic sector criminalitzat per la indústria cultural i els governs que es pleguen als seus interessos.

La indústria es resisteix a actualitzar el seu model de negoci i adaptar-lo a la nova realitat d'Internet, com ja va fer en moments històrics anteriors amb el naixement de la ràdio, la televisió o el vídeo domèstic.
Perquè els usuaris sempre han compartit la cultura. Ho feien dècades enrere mitjançant el préstec o intercanvi d'obres gravades en discs de vinil i després en cintes de casset, per a més tard fer-ho amb els CD i els DVD. Avui ho fan fonamentalment a través d'Internet.
Apel·lem als nostres governants i al conjunt dels partits polítics que reflexionin sobre les decisions que vénen adoptant-se o proposant-se a nivell nacional, europeu i mundial en contra dels ciutadans per afavorir a un poderós lobby amb un model de negoci caduc que no vol reconvertir-se.

La campanya Si ets legal, ets legal, duta a terme durant l'últim any pel Ministeri de Cultura, ha estat considerada pels consumidors com el pitjor anunci de l'any. En ella s'equipara l'accés gratuït a obres culturals a través de vies com les xarxes P2P amb estar a punt d'atropellar un nounat per ser un temerari, ratllar un cotxe o trepitjar contenidors d'escombraries. I en la web de la campanya, el Ministeri demostra la seva falta de respecte a les opinions que discrepen amb la seva cridant "il·legals" que "intenten enganyar-te" i "manipular" els que defensen les descàrregues no lucratives.
Ja n'hi ha prou d'insultar milions de ciutadans qualificant-los de pirates, anomenant-los criminals, pel senzill fet de compartir cultura.

És necessari un canvi en les formes de governar, començant a escoltar els ciutadans i no només la indústria. 

A la xarxa hi ha centenars d'iniciatives similars a aquest manifest. Una lectura absolutament recomanable és la carta que Tona Pou envia als diputats i que inclou la relació de correus.

I tu, què penses fer al respecte?