Un estudiant presumit, que estava dins d'un autobús ple de gom a gom... es va prendre la molèstia d'explicar a un senyor gran que estava assegut al seu costat perquè és impossible per a les velles generacions comprendre la seva:
"Vostè va créixer en un món diferent, realment un món gairebé primitiu", va espetar amb una veu suficientment alta com perquè l'escoltessin tots els que hi eren al seu voltant. "Els joves d'avui hem crescut amb la televisió, la Internet, els avions a reacció, els viatges a l'espai, l'home caminant per la lluna; les nostres sondes espacials han visitat Mart; tenim naus que funcionen amb energia nuclear i cotxes elèctrics i d'hidrògen; ordinadors amb processament a la velocitat de la llum... i moltes coses més".
Després d'un breu silenci, el senyor gran li va respondre:
"Tens raó, fill meu. Nosaltres no vam tenir aquestes coses quan vam ser joves... així que les vam haver d'inventar. Ara, arrogant imbècil. digue'm ¿què estàs fent TU per a la propera generació?"Si ens quedéssim amb el somriure que ens provoca la lectura d'aquest text a aquells que ja hem passat la quarantena, en tindríem prou, però perquè aturar-nos quan es pot anar una mica més enllà. Amb l'humor sempre s'ha aconseguit proposar una mirada polièdrica de les situacions sense que soni a cantarella moralitzant i tot cercant la complicitat dels que ens trobem a "un dels costats de l'autobús". Perquè la realitat és així, amb múltiples cares, de colors diversos i amb interpretacions plurals. De fet, ja ens ho va advertir Campoamor fa algun temps: "En este mundo cruel, nada es verdad o mentira..."
Però a més, aquest text convida (bé, al menys a mi) a reflexionar una mica sobre la qüestió de la nativitat digital i sobre la (suposada) fractura digital. I m'ha fet pensar que oblidem sovint que l'era digital s'assenta sobre una època d'innovació i de creativitat molt intensa que ha possibilitat molts dels avenços de què ara gaudim.
I pensant i pensant, he començat a donar-li voltes a la idea (que reprendré en un proper post) que potser estem sobrevalorant massa aquests nadius digitals (o més aviat orfes digitals, que diria Genís Roca) que potser es troben a anys llum (evitant honoroses excepcions) de les capacitats innovadores que han mostrat moltes de les grans persones del segle XX i que es trobaran que més enllà del Messenger, les consoles i els SMS, tenen per davant el repte de deixar un món millor que el que han trobat i que comencen amb el llistó ben alt.
I a tot això... què en penseu vosaltres?
Tens raó!
ResponEliminaPotser no són nadius digitals, això és cert.
Però també és cert que els nostres pares (avis) han passat una guerra, una postguerra (que en certs sentits és pitjor que la guerra), una dictadura, varies crisis econòmiques...
I ho han superat!
I, a més, ens han educat a nosaltres amb, en la majoria dels casos, molt menys recursos que els que tenim nosaltres.
És cert que majoritàriament no són digitals, però això no vol dir que no poguem aprendre molt d'ells, al cap i a la fi, la vida no és només digital...
És cert que les "regles del joc" no són les mateixes ara que en el seu temps, però a mesura que em faig més gran més me n'adono que necessito el coneixement, (el know-how que diríem ara), dels meus pares.
Gràcies pel post.
M'ha encantat el post! Una preciosa reflexió molt ben il·lustrada, mil gràcies!
ResponEliminaI té raó el Marc, però fins i tot en el tema digital, a mi em commou veure a la meva mare esforçant-se per aprendre informàtica.
Fa uns anys em va anunciar molt orgullosa que travessava dos cops de setmana el Port de La Bonaigua per anar a Viella a aprendre "Windsor" (jeje, el sistema operatiu de la reialesa, vaig pensar jo), i ara aprofita les seves estades d'hivern a Barcelona per aprendre a manegar-se a internet.
Quan em demana ajuda en alguna cosa m'entendreix quan la veig prenent nota de tot el que li dic, pas per pas... per a ella és un món incert on es perd fàcilment, però té una voluntat fèrria i unes ganes envejables.
Serem nosaltres uns vells tan inquiets i actius?
Hola Joanka
ResponEliminaQue bo, m'agradat molt.
No tengo claro que nuestra generacion (yo 40) pueda superar los logros de nuestros padres, pero lo estamos intentando no?
Para ello necesitariamos pasar por donde ellos pasaron y aunque los tiempos que se avecinan sombrios son, veremos si nuestra reaccion se produce y dejamos el pabellon alto.
Adeu, mi Valenciano/Catalana escrito (que no es para entrar en polemicas) es muy malo, seria una ofensa aunque lo hablo fluidamente.
Està molt bé aquesta reflexió. De vegades penso que estem lluny de la capacitat d'esforç, de les ganes d'aprendre i de l'empenta que han demostrat les generacions que ens precedeixen.
ResponEliminaTambé em recorda l'exposició que ens fèia el Peter Watson a l'iFest del 2008, en la que ens explicava, comparant diferents èpoques i avenços com, ni de bon tros, és la nostra època la més creativa i innovadora.
http://www.infonomia.com/tv/video.php?video=132
Ains... Jo i tota la meva ignorància pens que fer un ús “comunicatiu" de la tecnologia (diga, messengers, manejar la wii ó saber fer servir una càmara de fotos) no és res de l'altre esfera. Es interessant què es diu, amb qui i com es juga i què es fotografia.
ResponEliminaCrec que l'enginy de la mancança, no haver-ho tengut, haver vist com néix i com es desenvolupa ens fa valorar-ho.e
M'encantaria veure per on navega la mare d'arati (segur per saber més de coses que li interessen) i per on naveguen molts nadius digitals avançats.
Lo de sempre. La tecnologia sola no fot res. Es el que es fa amb ella que és important... Amosdigoyo.
Tope de mèrit té aquest comment que el faig desde la bb! :D
Interessant reflexió Joan Carles la que proposes, i tot sigui dit els vostres comentaris, dit -valgui la redundància- per un que és a cavall (quarantè) de les generacions que a la teva aportació cites.
ResponEliminaCom a professional de les tecnologies recordo com en els meus primers projectes utilitzava targes perforades per fer programes bancaris -molts de vosaltres no sabreu ni de què parlo, ho dic amb ironia que ningú s'ofengui :) - , des llavors fins enguany, he anat evolucionant al mateix ritme -dins de les pròpies limitacions, és clar- o unes passes enrera -amb la llengua fora-, però sempre he tingut ben clar que a l'hora de dissenyar un programa, faci el que faci, s'ha de tenir present:
- que funcioni sense corrent elèctric.
Per paradoxal que sembli el que exposo, et poso un exemple: Si se'n va el corrent elèctric en una terminal d'embarcament aèria, les hosteses -o hostesos :) - podran continuar fent la seva feina, permeten el pas als passatgers que tenen la tarja, i -per raons òbvies, d'oberbooking- controlant lògicament el nombre. El que, si ets un d'ells t'hauràs d'espabilar tot sol per aconseguir un seient de finestra... ;)
D'aquí hom treu la primera funcionalitat que ha de fer un programa, és imprimir en paper...
:)
Afectuoses salutacions.
PS: Ah! m'oblidava... benvingut! ja ens seguim a twitter @Condebond
@MarcG
ResponEliminaTotalment d'acord. Hi ha qui diu que la gana aguditza l'enginy i potser estem vivint (afortunadament) un moment massa còmode. Esperem que majoritàriament ens adonem tots a temps de la importància d'aquest know-how!
Gràcies, Marc, per passar per aquí.
@Arati
No sé si aquesta inquietud i activitat de la teva mare serà la mateixa per a tots nosaltres. Tantdebó! En qualsevol cas, segur que la genètica compta i tu ja surts amb avantatge per posar-hi voluntat i ganes... ;-)
Gràcies, Judith, pel teu comentari.
@Quique Mora
Jo tampoc sé si estarem a l'alçada. Només espero que siguem capaços d'intentar-ho.
Gràcies per comentar (i no pateixis per la llengua, que el que és important és entendre's).
@Mercè
Doncs sí, una mica és la pérdua de la cultura de l'esforç la principal limitadora de la nostra actitud com a societat davant les ganes d'aprendre i, per extensió, de canviar les coses.
I moltes gràcies per compartir el vídeo, que millora substancialment aquesta entrada.
@Tona
Molt apropiada la puntualització que fas. Més important que l'eina és la intel·ligència que s'hi posa en utilitzar-la. En tot cas, no cal menystenir les eines, perquè el seu canvi constant ens obliga a replantejar-nos la nostra mirada de les coses.
Absolutament d'acord en l'escletxa de contingut intergeneracional que, en aquest cas, com molt bé apuntes, juga a favor dels més grans, sense dubte.
Gràcies per passar per ca meva.
@Onacorpuscle
Interessant plantejament que massa sovint. Les tecnologies han de facilitar-nos la vida, però sense convertir-nos en els seus esclaus, permetent-nos continuar endavant fins i tot quan fallen.
M'agradaria que això de que les coses "funcionin sense endoll" es pogués fer extensius a altres àmbit, però en el cas de les tecnologies, sembla cabdal complir amb aquesta premisa si no volem esdevenir servidors de les màquines en comptes d'usuaris.
Benvingut a casa meva i gràcies per comentar.