Ja està, ja s'ha acabat el Nadal...

S'ha acabat el Nadal i em feia gràcia recuperar un text que vaig escriure fa dos anys (amb alguna petita correcció, que el temps passa i fins i tot els textos obsoleixen) i que parlava sobre aquestes festes. Val a dir que el text estava escrit originàriament per ser dit, perquè era un monòleg per a la meva col·laboració amb una ràdio local i que per això la redacció pot semblar pot acurada. Bé, no m'enrotllo més que el text en qüestió ja és prou llarg... espero que us agradi, i si voleu escoltar la versió àudio teniu l'enllaç aquí.

la imatge l'he trobada a Flickr i és de Coyote2004

"Què boniques són les festes de Nadal!"

Un any més, s’han acabat les festes de Nadal i tot torna a l’habitual rutina.  Però... us heu parat mai a pensar com en són de boniques les festes de Nadal? Jo crec que és l’època de l’any més especial per a tots, per als nens i per als grans.

Per als nens és un temps màgic: tenen mig mes de vacances i a més de les bones, sense gaires deures, que són festes per gaudir en família i per anar a passar-s’ho bé a algun Saló de la Infància o a alguna fira del poble o al cinema a veure éssers d'un altre planeta en 2 o en 3 dimensions. Per si amb això no hi hagués prou, aquells mags de l’Orient que van portar or, encens i mirra al nen Jesús, venen any rere any per portar els equivalents de la nostra era: barbies, play stations i ipods. I hores abans del gran repartiment, ens delecten amb una gran cavalcada perquè els puguem veure de ben aprop. Que per cert, per haver fet un viatge tant llarg i en camell no fan gaire cara de cansats, sinó que fan més aviat una cara quotidiana, d’estar per casa, com si fossin veïns. Pura màgia, ¡què boniques són les festes de Nadal!

Pel que fa als adults, resulta que la nostra percepció del món és diferent i ens fixem més en els detalls. Ens adonem per exemple, que junt amb les tradicionals llums de Nadal ­(per ser més precisos hauríem de dir "leds de desembre”, que cada any s’encenen més aviat), s’han instal·lat als carrers una munió de parenoels escalafaçanes, que sembla com si la cocacola hagués clonat fins l’infinit una mena d’spiderman grassonet ansiós per conquerir els dominis dels reis de l’Orient. Que molts de nosaltres diem: "jo sóc més dels Reis, que Santa Claus és de fora, el que és nostre és el nen Jesús". És clar, si Betlem queda aquí, a tocar de Montserrat !!!

Per als adults les festes de Nadal comencen abans... i és que a mitjan desembre ja acabem els emails de feina amb un “Bon Nadal”, un “Bones Festes” o, en atacs extrems de cursileria amb un “amb els meus millors desitjos per a l’any nou”, quan el que realment pensem és “va, capullo, a veure si espaviles i em fas arribar l’informe que em deus fa una setmana”. Però l’esperit nadalenc ens guanya un i un altre cop, i hi ha fins i tot qui no pot evitar reenviar aquells powerpoints transmissors de pau, amor i bons propòsits que, a més, et portaran sort d’aquí a set dies i que en Lluís Farré no va reenviar i se li va cagar un colom a sobre. Sort no sé si porten, però el que sí que porten és al col·lapse de la bústia electrònica perquè no hi ha Déu que sigui capaç de donar a l’abast amb la neteja de la safata d’entrada.

Els adults també observem que hi ha molt més moviment que el que és habitual. Moviment de masses de gent com nosaltres intentant comprar moltes coses per si els Mags tenen un contratemps i no hi arriben. I aquí trobem la prova irrefutable de la connexió extrasensorial entre els nens que els possibilita fer coses col·lectivament sense ni tan sols parlar-ne: es comuniquen per “ones alfa” o per telepatia... o més aviat per antipatia, perquè per alguna misteriosa raó, tots els nens volen allò que aquell any els fabricants de joguines han decidit, amb dubtosa visió de mercat, produir escassament, convertint així les avorrides compres en una aventura que ja voldria per ell l’Indiana Jones. Però lluny de desanimar-nos, anem pel carrer amb un somriure d’orella a orella, saludant-nos cordialment i desitjant-nos el millor... que de vegades, mirant algú penses, ¿de que rius imbècil, que demà és 6 i encara necessites trobar quatre jocs esgotats?

Però el que fa més especial les festes de Nadal, són els valors que transmetem als infants, a aquells que en el futur seran els líders de la nostra societat. Durant el Nadal, ens dediquem a fomentar valors com la il·lusió, l’esforç, la tradició: i per fer-ho no se’ns acut res millor que explicar-los que els Mags d’Orient, acompanyats dels seus camells, reparteixen regals durant la nit a aquells nens que durant l’any han estat bons minyons (o que ho hagin intentat); o que cal donar de menjar al Tió cada nit perquè d’aquesta manera, la nit de Nadal ens cagarà llaminadures. No, si quan ens posem a buscar maneres de transmetre valors, els adults som l’hòstia!!!   

I, en relació amb la feina dels Mags (que no es poden queixar, perquè com deia l'Anna Cabañas fa uns dies "són caps, segur... Fan treballar als pares i es pengen les medalles ells") tinc un dubte: si porten DVDs o CDs, han de pagar a la SGAE? i si no paguen, la Sinde els prendrà els camells?