En el Dia Internacional de les Dones, un record...

Avui és el Dia Internacional de les Dones, avui es commemora la lluita de les dones per la seva participació, juntament amb els homes, a tots els aspectes de la societat.

Avui és un dia per recordar que encara queda molt per fer en matèria d’igualtat, però també és un dia per recordar algunes dones que han dut a terme feines titàniques que les han fet destacar com a éssers excepcionals entre el gènere humà.

Avui, en un temps en què la crisi dels refugiats és de la més rabiosa actualitat, m’he proposat recordar una dona i la seva obra pel fet que la seva lluita en la atenció a les persones refugiades va suposar una llum en la foscor per a moltes dones a les quals va tocar viure uns temps molt durs.

Avui doncs, vull fer partícip a tothom que vulgui llegir aquestes línies del record d’Elisabeth Eidenbenz, una dona suïssa que entre 1939 i 1944 va fer possible la supervivència de gairebé 600 nenes i nens, fills i filles de dones embarassades que malvivien en la més absoluta penúria dels camps de refugiats de l’exili republicà d’Argelers sur Mer, de Saint-Cyprien i de Ribesaltes. 
 
Eidenbenz va remoure cel i terra per aconseguir que li cedissin l’ús d’un palauet de la ciutat francesa d’Elna, el castell de Bardou, per instal·lar-hi una maternitat on atendre les dones embarassades dels camps de refugiats propers, des d’on, amb el suport de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, fer front a una situació crítica afavorida per la passivitat de l’ajuda social francesa i agreujada per l'ocupació de les tropes nazis.

Per als que fins ara no coneixíeu la història d’Elisabeth Eidenbenz i de la Maternitat d’Elna, us deixo dues recomanacions:

1. No us perdeu l’obra de teatre “La Maternitat d’Elna” de la qual el Teatre Eòlia de Barcelona ha programat una representació diària fins el proper diumenge 13.
2. Dediqueu una estona del vostre temps, quan millor us vagi, a veure el documental “El llegat de la maternitat d’Elna” que trobareu a la pàgina de TV3 a la carta.

Nota: és la meva opinió que el documental us agradarà molt més si primer llegiu el meravellós llibre d’Assumpta Montellà “La Maternitat d’Elna”.

Emprendre des de la universitat

Ara fa just una setmana vaig impartir un seminari sobre «Xarxes socials i networking» a l’alumnat de 4rt curs del Grau en Infermeria de l’Escola Universitària Gimbernat. Que un nombrós grup (més d'un centenar) de persones que estan finalitzant els seus estudis d'Infermeria escoltin amb atenció qüestions que aparentment no guarden relació directa amb l'eix central de la seva formació convida a pensar una mica sobre què estan fent les Escoles Universitàries Gimbernat per aconseguir que el seu estudiantat tingui una ment oberta a coses que queden fora del que podríem anomenar "zona de confort" del seu àmbit d'estudi.

Doncs bé, una de les coses que estan fent, i amb la qual guarda relació directa que s'organitzin seminaris com el que vaig tenir el plaer de protagonitzar, és el programa Open Thinking com a mostra del compromís de les Escoles Universitàries Gimbernat amb la innovació. L’Open Thinking és un programa que pretén promoure l’esperit emprenedor entre l’estudiantat d’infermeria amb una doble finalitat: descobrir el talent de futurs professionals de la infermeria i proporcionar-los l’ajut necessari per dissenyar i tirar endavant projectes emprenedors d’innovació en l’àmbit sociosanitari; projectes emprenedors que no tenen com a principal objectiu l’èxit financer, sinó la resolució de problemes socials. 

En el programa de l’Escola Universitària Gimbernat col·laboren organitzacions com Creàpolis, la Fundació Sant Cugat Actiu, la Cambra de Comerç de Terrassa, Biocat o l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut. Aquell alumnat els projectes dels quals siguin seleccionats per ser tirats endavant, compten també amb un espai a Sant Cugat on desenvolupar els seus projectes emprenedors i aquelles altres noves idees que puguin generar, a l’espai innovador Vita, un espai promogut per l’Ajuntament de Sant Cugat, Inbens Barcelona, la Fundació Sant Cugat Actiu i les ‘Escoles Universitàries Gimbernat, que és un centre de trobada de formes diverses d’entendre l’economia i el desenvolupament social i que facilita la cocreació emprenedora a través d’un espai de coworking i d’un laboratori d’economia social i cooperativa.

El seminari que jo vaig conduir tractava sobre les xarxes socials i sobre networking (aquí podeu trobar la presentació que vaig fer servir), però l’alumnat rep també formació sobre elaboració de plans de negoci i comptabilitat, sobre aspectes jurídics i legals a tenir en compte a l’hora d’emprendre, sobre anglès per als negocis, sobre com fer un bon elevator pitch... En resum, sobre un bon conjunt d’eines que obren els seus ulls cap a un ventall de possibilitats de desenvolupament professional molt més gran i que facilitaran que aquells que finalment es decideixin a fer un pas endavant cap al món de l’emprenedoria no es trobin tan perduts.

En qualsevol cas, la incorporació de la innovació i l’emprenedoria com a part integrant del pla d’estudis d’infermeria és una experiència que cal valorar molt positivament i que, des del meu punt de vista, caldria prendre com a exemple de cara a la millora d’altres plans d’estudis d’altres àmbits del coneixement per millorar la preparació dels futurs professionals i perquè allò de que la universitat viu d’esquenes al món empresarial passi a ser només un tòpic del passat.

Eduardo Galeano - In Memoriam

Avui ens ha deixat definitivament Eduardo Galeano, l’uruguaià més universal i autor, entre altres desenes de llibres, de l’obra “Las venas abiertas de América Latina”, un assaig fonamental si es vol entendre el saqueig sistemàtic de recursos naturals que va patir el continent sudamericà al llarg de la història a mans del colonialisme primer i de l’imperialisme desprès.

Avui hem sabut que Galeano havia deixat preparat un text per ser publicat de manera pòstuma i que haurem d’esperar al maig per poder llegir-lo.

Avui s’ha apagat la seva llum. Avui hem perdut un dels grans i tots som una mica més pobres.

Avui ja només ens queda el seu record i des d’aquí vull posar el meu granet de sorra a que no es perdi de la memòria dels homes algú capaç d’escriure coses com aquesta:

Sueñan las pulgas con comprarse un perro
y sueñan los nadies con salir de pobres,
que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte,
que llueva a cántaros la buena suerte;
pero la buena suerte no llueve ayer,
ni hoy, ni mañana, ni nunca,
ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte,
por mucho que los nadies la llamen
y aunque les pique la mano izquierda,
o se levanten con el pié derecho,
o empiecen el año cambiando de escoba. 

Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, 

corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean.
Que no hablan idiomas, sino dialectos.
Que no profesan religiones, sino supersticiones.
Que no hacen arte, sino artesanía.
Que no practican cultura, sino folklore.
Que no son seres humanos, sino recursos humanos.
Que no tienen cara, sino brazos.
Que no tienen nombre, sino número.
Que no figuran en la historia universal, 

sino en la crónica roja de la prensa local.

Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Los nadies
Eduardo Galeano

Els diners no ho són tot

Ara que ja fa un temps que el concepte d’emprenedoria s'ha posat tant de moda i que hi ha qui intenta convèncer-nos que si ens va malament (laboralment parlant) és responsabilitat nostra per no llançar-nos a l'aventura d'emprendre, he tingut l'ocasió de sentir a parlar d'alguns projectes d'emprenedoria social que m'han motivat a informar-me una mica sobre aquesta modalitat emprenedora.

Segurament, quan escoltem parlar d’emprenedors, a la majoria ens venen al cap els noms de persones que han creat negocis d’èxit i que han triomfat en el seu camp, però com apuntava a l'inici, l’emprenedoria no es limita a l’àmbit dels negocis amb finalitats de lucre, sinó que hi ha experiències emprenedores tant o més importants que aquella i que conformen el que anomenem emprenedoria social. Com a exemple paradigmàtic d’emprenedor social trobem l’economista bengalí i Premi Nobel de la Pau de l'any 2006, Muhammad Yunus, qui va fundar el 1976 el Banc Grameen (que significa “banc per als pobres” en bengalí), la principal funció del qual és proporcionar microcrèdits a persones amb escassos recursos econòmics (que esdevenen propietaris del banc) per estimular la realització d’activitats independents i creatives que afavoreixin el desenvolupament comunitari i possibilitin la sortida de les situacions de pobresa o desafavoriment en què es troben.

Tot i que no tots els projectes d'emprenedoria social tenen el mateix abast ni el mateix ressó, sí que hi ha, però, algunes característiques comunes que identifiquen els emprenedors socials. Particularment, he trobat interessants els aspectes següents:

L’emprenedor social persegueix solucionar problemes, enfocant les seves habilitats i la seva creativitat a solucionar un problema social que coneix bé i que, en ocasions, pateix o ha patit. Ho fa plenament abocat a la seva visió i a la seva estratègia, amb un elevat grau d’empatia, tant, que res no l’aturarà fins trobar solució al problema que mira d’atacar. La mesura del seu èxit no són tant els beneficis econòmics com el nombre de persones que gràcies a la seva iniciativa han pogut millorar la seva vida i l’impacte social de les accions que posa en marxa i el seu model d’expansió sovint es basa en compartir el coneixement per tal que altres puguin aprofitar la seva idea de negoci i la facin créixer, estenent així l'abast de les millores socials.

L’emprenedor social no és una mena de Gandhi modern ni un líder que treballa a països en vies de desenvolupament, no, és una persona normal que dedica els seus esforços empresarials a millorar les coses en el seu entorn proper, que és el que coneix millor. El més important és l’objectiu de crear solucions noves que tinguin potencial per produir canvis i millores socials. I una característica fonamental és que acostuma a resultar contagiós i a arrossegar a molts d’altres a treballar per esdevenir gestors del canvi, per millorar allò que no funciona a la societat, perquè tothom pugui col·laborar a fer una mica millor aquest món en el qual ens ha tocat viure.

I vosaltres, quines altres característiques destacaríeu?