Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


28 de des. 2009

Pudor de cromos

Mentre el pla Escola 2.0 va provocant interessantíssims debats sobre la miopia futura de la nostra societat per la sobreexposició a les nocives pantalles dels joves actuals i paral·lelament a tot el debat sobre les actituds i aptituds d’aquests que sovint anomenem “nadius digitals” (tot i que hi ha interessants propostes que consideren que seria més adequant dir-los “orfes digitals”), jo, immers plenament en l’exercici de la paternitat responsable en aquests dies de vacances escolars, he pogut constatar que certes pràctiques lúdiques de la nostra infantesa encara són vigents. Això hauria de tranquil·litzar, ni que fos una mica, a tots aquells ciberapocalíptics que veuen en l’ús de la tecnologia que fan els nostres infants, un element pervers que els aïlla de la societat i els converteix en éssers molt propers a l’autisme replicant d’aquelles màquines perverses que Hollywood s’ha encaparrat en fer-nos creure que governaran el nostre món. Sí, els meus fills (la Mar encara és petita) gaudeixen passant estones als comandaments de la Play Station (sigui versió sobretaula o versió portàtil, els és ben igual) i frisen perquè els solucioni el problema de navegació que tenen al PC i que no els permet visitar cap pàgina d’Internet (però com que el client de Messenger, funciona, no us penseu, és un mal menor!).
Però també juguen (més, diria jo) amb jocs clàssics, analògics, si pot ser amb amics molt millor... i si no pot ser, com que tenen edats força pròximes (l’Arnau té 11 anys i en Pau 9), ja s’ho fan ells dos. Així, són aficionats al Risk, són fans devots del Monopoly, esperen amb candeletes l’Scalextric que els han de portar els Reis, i, com fèiem els que ara estem per la quarantena, juguen amb joguines "de les d'abans": cotxes, pilotes, minimonopatins (fingerboards diu la publicitat!), i,  també, amb cromos. De fet, les consoles i Internet no sembla que hagin canviat tant els hàbits lúdics dels infants. Potser han substituït les tardes que jo i els meus congèneres passaven als futbolins o billars on també hi havia maquines de “matar marcianos”, però els cromos i altres clàssics continuen tenint presència en el temps de lleure dels infants.
Bé, tot aquest rotlle només pretenia introduir el que vull comentar, que té relació amb la meva sorpresa amb l’evolució que han experimentat els cromos. Qui no recorda aquelles meravelloses col·leccions de cromos de l’Abeja Maya, de Mazinger Z, de Candi Candi, d’Orzowey, o de Estrellas de la TV...? Doncs bé, els cromos com a element lúdic perdura i continua acompanyant la infantesa, però no es mantenen inalterats, sinó que evolucionen. Tots no, ja ho sé, hi ha coses que no canvien mai, com els cromos de futbol, però hi ha d’altres que experimenten amb noves formes, noves textures o noves sensacions. I, per acabar de semblar més moderns, ja no en diuen cromos, en diuen “cards”, que l’anglès és una llengua molt més moderna. Doncs d’aquests cromos en nous formats, resulta que he descobert que ara, el que toca, són uns que amb el nom de Peste Cards conformen una col·lecció qualificable, com a mínim, de “curiosa”: recullen situacions, objectes, persones, accions, etc. que destaquen per... per produir una olor desagradable, de manera que la llegenda que il·lustra cada cromo explica una mica la imatge que es mostra, amb perles com ara “Sandra Paleta bajo las uñas tiene setas”, “Lorenzo Cucha con mugre se ducha” o “A Angulo le suda el culo”.
Fins aquí, només trobem que el contingut d’aquesta col·lecció està basat en la desagradabilitat d’algunes persones o coses, però que no deixen de ser “estampas de España” més o menys barrueres.
El que passa és que aquests senyors de ‘Exit Toys’ tenen esperit innovador i han introduït un element més als cromos de sempre: l’olor. Hi ha cromos (al voltant d’un 25% de la col·lecció) que puntuen 10/10 en la categoria pestilència i que porten com a valor afegit la inclusió d’una substància que emula la pudor que es recrea al cromo. I aquí no han escatimat esforços: us ben asseguro que el cromo del vòmit infantil és realment desagradable.
Afortunadament, el període vital de les col·leccions de cromos és molt petit i ben aviat l’Arnau i el Pau canviaran el centre d'interès cap a altres col·leccions que substituiran les pudors per violència o per qualsevol altre “valor positiu”.

De moment, jo els deixaré fer i no em preguntaré sobre com estem abordant allò que transmetem a la infantesa aquesta que ve al darrera com un tsunami i que, en ser nadius digitals, ens passaran la ma per la cara perquè per a ells la tecnologia serà una cosa transparent que els haurà preparat per moure's en un món molt més líquid. Tampoc no em preguntaré el mètode que segueixen les empreses que fabriquen o distribueixen productes adreçat a omplir part del temps de lleure dels infants per decidir què té opcions de mercat i què no. No penso dedicar esforços a intentar entendre la lògica d'aquells que consideren que tot allò tecnològic que envolta als infant és perjudicial i que en canvi, fan els ulls grossos davant les grolleries "pretecnològiques" o més aviat "atecnològiques". I, no penso perdre ni un minut explicant les bondats de fer altres coses enlloc de divertir-se amb bajanades com aquests cromos. En el fons, si m'ho miro amb òptica infantil, trobo que són l'hòstia (no les hòsties d'en Rouco, no, en sentit positiu!). El que sí penso fer és, demà mateix, reinstal·lar el programari del PC perquè tot rutlli com cal i ajudar-los a obrir un compte a Facebook, que fa temps que m'ho demanen.
I acabat això, com que són vacances, em dedicaré a jugar amb la Mar, que té només 4 anys, i està interessada gairebé en exclusiva en tot allò que envolta la Hello Kitty, que tot i que això també em provoca certes reticències, trobo que és molt més inocua. Però això és una altra història.

9 comentaris:

  1. Què bé que escrius! T'hi hauries de dedicar!

    ResponElimina
  2. Hola joan Carles, veus com sí que m'ha agradat força la entrada dels cromos? :) Ara, que fins que he estat a més de mig article pensaba... I on deu parlar dels cromos? :) Per cert, que bona la col·leció aquesta de cromos que fan pudor... xDD. No en treuen una am b aromes de flors, no... Amb pudors! xDD Has d'escriure més, que veig que apart de mí hi ha més persones a qui ens agrada llegir-te, home ;)
    Salut!!

    ResponElimina
  3. Hola Joanca,

    M'has traslladat dos anys enrere la darrera vegada que vàrem anar al Mercat de Sant Antoni a canviar cromos.

    Ens hem de quedar amb la part positiva, cognitiva i educativa de col·leccionar cromos. Recordo quan les meves bessones deien "tengui" ja podies tenir per ben segur que, aquell cromo, el tenien o el "falti" ja el podies bescanviar.


    Amb les coleccions es treballa la memòria visual, el joc del canvi, el valor afegit dels cromos que no surten ni a la de tres...

    Aquesta és la part positiva de col·leccionar cromos... i, si a sobre, acabes fent l'aperitiu en alguna d'aquelles terrasses que n'hi han ja no et dic res.

    Pots provar, aprofitant la part final de la teva entrada, a crear una compte a FB i crear una col·lecció virtual.

    Una abraçada,
    Agustí

    ResponElimina
  4. @PEPA
    Gràcies. De moment en tinc prou amb que els i les visitants d'aquest bloc quedin satisfets.

    @Anna
    Doncs sí, la xocolata Torras, els Phoskitos i els xiclés Boomer ens van ajudar a habituar-nos al coleccionisme de cromos... i que me'n dius d'aquells (més utilitzats per les nenes) cromos de picar?
    Gràcies per passar per aquí.

    @Lluís
    Hola. Sí, tinc un petit problema amb l'extensió de les entrades... i la mida de la introducció és cert que potser és desmesurada... hauré d'esforçar-me en la síntesi en el futur.
    Gràcies per visitar-me!

    @Agustí
    Doncs sí, els cromos tenen un potencial educatiu important, però les temàtiques són potser antagòniques perquè els valors que es promouen a través d'aquests (tret d'honoroses excepcions) no van en concordança amb els que tu encertadament esmentes.
    Gràcies per venir!

    ResponElimina
  5. Ostres Joanka, m'ha agradat molt la teva entrada (i de pas, he descobert el teu bloc que no el coneixia... ara estic recuperant el temps llegint-te), i a mi m'ha fet recordar molt els cromos de picar, que saltaven millor quan més vellets estaven (missatge subliminal aquest de que l'ús afegeix valor a una cosa).
    En tot cas, crec que a vegades som massa intervencionistes en les relacions que tenen els nostres fills amb l'entorn, penso, com tu, que si els agrada tenir un paperet amb olor de vòmit... doncs mira, tampoc no passa res. En el que no estic del tot d'acord és en això de que la Hello Kitty sigui més inòcua ;-)
    Abraçada i bon any!

    ResponElimina
  6. @Francesca
    Hola Francesca,
    Un plaer trobar-te per aquí, i més gran en veure que aquesta entrada agrada... he de confesar que m'ha costat molt penjar-la, perquè la consideraba una tontada.
    Pel que fa a les connexions amb els records, m'encanta totes les que s'han produït... tot i que ara, uns dies després, jo veig una altra connexió que no se m'havia acudit i que fa que perdin originalitat: a "Das Parfum", Süskind fa que el protagonista es dediqui a col·leccionar olors corporals... no és ben bé el mateix, però al final resulta que tot està inventat.
    Totalment d'acord amb tu amb que cal deixar llibertat als fills perquè perdin el temps i perquè s'equivoquin, és un dels camins de l'aprenentatge, i molt possiblement un dels més efectius.
    Pel que fa a la Kitty, jo tampoc crec que sigui una cosa del tot innocent... però d'això ja en parlarem més endavant... l'any vinent!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Oooooooooooooh! He descubert que:
    - hi ha cromos que fan olor!! =8O Mala olor! Ara, que te dic que pot ser n'hi ha que fan bona olor però que no tenen tanta tirada. l'escatologia sempre ha venut més
    - allò que jo li deia "figuritas" (sí, aquí sempre se li digueren "figuritas") allà li deis "cromos de picar". En teniem de mu mare!
    - Hello Kitty és un mal que passa qualsevol persona amb ninetes petites
    - Som éssers socials, via pc o via la plaça del poble.

    I ja.
    Una besada Joanka!! Si no ens "veim", molts d'anys!

    ResponElimina
  8. @Tona
    Gracies per passar per ca meva... i perdona que no et respongui fins l'any següent... és que les vacances em tenen adduït... ;-)
    Bon any per a tu també!

    ResponElimina
  9. El més deliciosament friki que he llegit aquest any!.
    Jo no hi entenc gaire de nens però els que tinc a prop crec son tan sabis com ho erem nosaltres a la seva edat. Després només fem que espatllar-nos :)
    Gracias per aquest escrit!

    ResponElimina

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!