Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


8 de març 2010

Dia Internacional de la Dona

Resulta trist que a aquestes alçades, a punt de tancar la primera dècada del segle XXI, encara calgui dedicar un dia internacional a la dona treballadora, a la lluita per la igualtat de gèneres... Resulta indignant que encara hi hagi feines que retribueixen de diferent manera a qui desenvolupa una tasca en funció de quin és el seu sexe... Resulta insultant que després de tantes evidències de la major capacitació de les dones per a exercir pràcticament qualsevol càrrec, encara moltes organitzacions empresarials continuïn ancorades en tòpics que diuen que és menys rendible contractar una dona.

M'agradaria no estar avui escrivint això perquè la nostra societat hagués superat el masclisme que arrossega des de l'època de les cavernes, però lamentablement, les diferències continuen existint i hi ha una encara important part de la societat que no té cap mena d'interès en mirar de fer que les coses canviïn.

Així doncs, des de aquesta tristor, indignació i frustració no vull deixar passar aquesta efemèride per retre, des d'aquest humil espai, el meu més sincer homenatge a totes les dones, amb l'ajut d'obres de dos grans mestres: Antonio Fraguas, Forges, de qui agafo prestada la vinyeta i Federico García Lorca, de qui us apropo la seva IV Casida: "Casida de la mujer tendida".

Verte desnuda es recordar la Tierra.
La Tierra lisa, limpia de caballos.
La Tierra sin un junco, forma pura
cerrada al porvenir: confín de plata.

Verte desnuda es comprender el ansia
de la lluvia que busca débil talle
o la fiebre del mar de inmenso rostro
sin encontrar la luz de su mejilla.

La sangre sonará por las alcobas
y vendrá con espada fulgurante,
pero tú no sabrás dónde se ocultan
el corazón de sapo o la violeta.

Tu vientre es una lucha de raíces,
tus labios son un alba sin contorno,
bajo las rosas tibias de la cama
los muertos gimen esperando turno.
                                       
Encara queda molt camí per recórrer i som les generacions actuals les que hem d'accelerar el pas per fer el recorregut quan abans millor, perquè aquest món de dones i d'homes no pot permetre's, ni un minut més, de continuar menystenint a una meitat de la població. Una meitat que a l'Estat espanyol avui fa només cent anys que tenen autorització legal (del rei de fa cent anys, Alfons XIII) per cursar estudis superiors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!