Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


20 de set. 2010

Els indis canoners

Ja fa mesos que aquest bloc es troba en estat de letargia (quasi en coma) i suposo que és degut a que tinc el cap massa embolicat com per parar-me a escriure i que surtin idees congruents. Durant els darrers dos mesos he pensat sovint a parlar de temes diversos, tant personals com professionals o relacionats amb aquelles coses que em preocupen o m'interessen, però mai no he aconseguit superar la mandra o la por al full en blanc... avui, però, hi ha una tontada que vull compartir (això de parlar de tontades és un clàssic en mi) i que espero serveixi d'element reanimatori per a aquest bloc al qual m'agradaria revifar... ja veurem... de moment, us explico la tontada del dia...

Ahir diumenge, vaig anar amb els meus fills a passejar pel Parc d'Odessa de Sabadell, on tenien lloc alguns actes de la Festa Major dels barris de Can Llong i Castellarnau (la crisi està provocant economies d'escala fins i tot en les festes populars!) i on hi havia instal·lades 7 o 8 atraccions de fira que, vam acabar visitant breument per contentar la petita de la família. Una d'aquestes atraccions, el "rodeo infantil", va fer passar una molt bona estona a la Mar, que va gaudir d'allò més amb les anades i vingudes dels figurats braus que feien caure els improvisats vaquers... Mentre babejava contemplant com s'ho passava de bé amb la diversió que li proposava aquella andròmina, vaig parar atenció a la lletra de la cançoneta que animava l'atracció i que, entre altres frases, deixava anar:

"...vienen los indios cañoneros, 
que manejan muy bien el mortero,
y que pasan a las indias por la piedra..."

Vaig haver d'esperar a que es repetís la tornada, insegur del que havia escoltat. Però sí, una atracció feta a la mida dels nens de quatre-cinc anys (els més petits que la Mar ho passaven malament i pels més grans no era prou difícil com per resultar divertida), s'acompanyava d'una música repetida fins a l'infinit d'alt contingut masclista sense que ningú parés atenció. És només una anècdota de fira, però em fa pensar fins a quin punt situacions quotidianes de la nostra societat transmeten valors (per camins informals insospitats) que majoritàriamente considerem inadequats sense que tinguem consciència de què està passant i sense que fem l'esforç necessari per evitar contactes subliminals amb valors negatius.
 

6 comentaris:

  1. Mira Joanka, si la cançoneta en qüestió ha servit perquè tu t'animis a tornar a escriure al bloc... benvinguda sigui! XD

    Masclista? doncs si, però com que també és cutre ja m'està bé... potser és això el que cal, que la gent comenci a associar qualsevol tipus de discriminació amb "cutrerio". Em preocupen més altres conductes més sibil·lines, menys burdes i per tant molt més perilloses.

    L'important és que la Mar gaudís; amb els indis canoners, quan toqui, ja farà el que hem sempre... "passar" d'ells!!! XDDD

    Una abraçada i a veure si és veritat que escrius més sovint, què és un plaer llegir-te!

    ResponElimina
  2. I és que és una sort que, al final, no se li faci cap cas als mitjans que ens bomben contínuament amb missatges de mal gust i fal•làcies... mira que dir que “manejan bien el mortero”! però si els indis canyonerus no en tenien de “morteros”!!! ;))))
    Salut!

    ResponElimina
  3. Mi hija cantaba eso de "Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso a remover ...." es que hay "canciones tradicionales" que son así ....

    ResponElimina
  4. Pues es verdad. Habré escuchado millones de veces esa cancioncita (esa es una atracción que viene cada año a la fiesta mayor de mi pueblo)y no había sido consciente del párrafo de marras (que coincido con Francesca en que es de un cutre supremo)

    Por cierto compruebo que compartimos nombre de hija :) qué curioso!

    ResponElimina
  5. @Francesca Tens raó en assenyalar que existeixen moltes més conductes inapropiades i que són més subtils i no tan evidents com la de la cançoneta. Aquesta cantinel·la no és més que l'anècdota que mostra que cal estar atents davant els missatges que reben els homes i dones del futur, perquè sovint les coses estan molt ben amagades quan estan a la vista de tothom.
    Gràcies per passar per casa meva.

    @cumClavis ...no sé jo de quin tipus de "morteros" parlaven... potser parlaven de cuina... tot i que ben mirat... aquests tenen una forma... sí, devien ser morters de cuina!
    Gràcies per deixar el teu rastre per aquí.

    ResponElimina
  6. @Juana tenemos algunas tradiciones que ocultan una ideología que no conviene bajo el disfraz de canciones infantiles, cuentos o fábulas y que no hacen más que "remover el picadillo" para hacerlo consistente... a mí, particularmente, me gustan más las canciones que llaman al sol para que nos venga a ver si tenemos frío... al menos no van sembrando semillas de malas actitudes.
    Bienvenida a mi casa! Espero volverte a leer por aquí!
    @Luis ...ya ves, yo tampoco me había dado cuenta antes (y no era la primera vez que babeaba ante esa atracción -Mar es la pequeña, antes que ella se subieron al rodeo otros dos-). Quizás el sol que se reflejaba en la pantalla de mi móvil impidiéndome twitear en condiciones hizo que prestara atención a una letra que aunque había oído muchas veces, nunca había escuchado... el problema es que plantean como normal conductas reprobables i los niños, aunque no estén oyendo, escuchan todo y al final, retienen mensajes que sería mejor obviar...
    Por cierto, porqué te parece curioso que compartamos nombre de hija?
    Gracias por pasarte por mi casa. Es un placer que espero ver repetido.
    ;-)

    ResponElimina

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!