Privacitat 2.0: temps de passar a l'acció

El 28 d'octubre de 2010, Jordi Graells va publicar un post al Graellsbloc amb la presentació i els vídeos de la seva intervenció a les 7es Jornades de Signatura Electrònica, en el marc de la taula rodona "Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat", organitzades per CatCert.

Aquella entrada va tenir 186 comentaris fets per 46 persones, una cosa realment increïble. Com ha resultat d'aquest allau de comentaris, el propi Jordi, la Núria Vives i en Marc Garriga, van elaborar un molt bon resum que l'amic Jordi va publicar al seu bloc el 27 de desembre de 2010.

Amb la intenció de donar quanta més millor difusió al document resultant i perquè serveixi de reflexió que ens faci aprofundir més encara en l'interessant debat que es va generar, em permeto la llibertat de publicar, mig mes després, l'esmentat resum aquí, amb la intenció d'anar perllongant el ressò d'un text que considero interessant i necessari:

Privacitat 2.0. Resum d’un post col·laboratiu amb propostes d’acció

Les xarxes socials estan cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. Però fins ara les mesures d’autoregulació s’han mostrat insuficients per preservar la privacitat dels consumidors-ciutadans i fomentar alhora el potencial d’innovació i de creixement econòmic que representen la Internet actual i les xarxes socials.

La idea que es dedueix d’aquesta premissa bàsica sembla relacionada inicialment amb el concepte de la llibertat d’expressió: un pot compartir el que li vingui de gust. El límit, però, el trobem segurament quan aquest acte de llibertat afecta la nostra seguretat o bé quan escapen del nostre control les regles amb les quals creiem que estem compartint.

Amb les xarxes socials estem ampliant el nostre radi d’acció social. No és gens fàcil traslladar-hi una seguretat total que no existeix tampoc en els altres àmbits de la nostra vida. Hem de ser conscients també a les xarxes socials som responsables del que mostrem i per tant dels nostres actes. Per això, en aquest objectiu, ens poden inspirar algunes de les pautes d’actuació que ja adoptem en la nostra vida presencial. Aquests criteris, però, han de procurar no anul·lar, com hem dit, l’enorme capacitat transformadora d’Internet.

Àmbits d’actuació

1. Formació

Incloure en la formació reglada educació específica de ciutadania digital, gestió dels usos d’Internet i més concretament de la privacitat. Cal aprendre a gestionar contactes i a publicar tota mena de continguts a les xarxes. Saber decidir el nivell d’exposició del que hi publiquem (per a la xarxa d’amics? per a tothom?), el temps que hi romandrà (sempre?) i disposar de l’autorització de terceres persones que apareguin a la imatge, per exemple. I, a més, hem de conèixer que algunes xarxes, com Facebook, es queden els drets d’autoria de tot el que hi publiquem.

2. Regulació i responsabilitat

D’una banda, elaborar els instruments legals necessaris perquè l’accés i visualització de les opcions de gestió de la privacitat sigui fàcil i transparent.

De l’altra, cal completar la regulació dels usos específics escaients per preservar les dades personals. De manera complementària, els usuaris de les xarxes socials han d’assumir les responsabilitats inherents al medi (Internet). Per exemple, etiquetar fotografies d’una tercera persona sense el seu consentiment vulnera el dret a la pròpia imatge.

3. Identificació

Cal tendir a la identificació dels usuaris per evitar l’anonimat a les xarxes socials, sobretot en aquelles xarxes en què es permeti l’intercanvi sensible d’informació personal. I, en el mateix sentit, penalitzar la suplantació d’identitat.

4. Gestió i control de dades personals

Prestar atenció als conceptes caixa forta digital, elentitat (identitat electrònica única mitjançant el Passwordbank, per exemple) i oblit digital (eliminació de les dades obligatòriament després d’un cert període d’inactivitat).

5. Tecnologia

Fomentar que les plataformes de xarxes socials activin per defecte les mesures de control de les dades (a mode de netetiqueta).

Actuacions específiques per a l’àmbit de l’Administració

FORMACIÓ

1. Demanar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i tots els ens dedicats a la formació a l’Administració que imparteixin mòduls d’informació-formació sobre gestió de privacitat a les xarxes socials.

2. Insistir davant el Departament d’Educació perquè inclogui en la formació reglada educació específica de ciutadania digital, gestió dels usos d’Internet i més concretament de la privacitat.

REGULACIÓ I SENSIBILITZACIÓ EN LA RESPONSABILITAT

3. Suggerir a organismes relacionats amb aquesta qüestió (STSI, observatoris municipals…) que demanin a l’Administració competent una nova regulació perquè l’accés i visualització de les opcions de gestió de la privacitat sigui fàcil i transparent.

4. Promoure actes de conscienciació sobre gestió de privacitat a les xarxes socials dins l’Administració.

5. Fomentar debats sobre la identificació cívica com a requisit per a la transparència, participació i col·laboració entre els actors públics (ciutadania, empreses, associacions, Administració…).

6. Incentivar el voluntariat digital que ajudi a difondre tots aquests conceptes, prestant especial atenció a l’entorn de la família-escola a través, per exemple, de les AMPA.