Temps de Nadal

Avui és Santa Llúcia i com mana la tradició, és el dia de muntar el pessebre i de donar per inaugurada la commemoració de la Nativitat de Jesús... però això era abans, perquè ara els calendaris, fins i tot el de les celebracions ‘culturals‑religioses’, el marquen, com gairebé tot a la nostra era, els mercats i això de les festes del Nadal ja rutlla des de finals de novembre.

 

Però com que jo sóc una mica antimercat (entre d’altres antismes), he esperat fins avui, 13 de desembre, per recuperar en forma de post un monòleg de fa 4 anys (amb petits retocs) que es va emetre a Ràdio Sabadell quan servidor col·laborava a un magazine de tarda on els divendres em deixaven 5 minutets per opinar de tot i de res. Aquí el teniu...

 

Què boniques són les festes de Nadal!

Un any més, s’acosten les festes de Nadal i tot s’omple de llums i de colors...

Però... us heu parat mai a pensar què boniques són les festes de Nadal? Jo crec que és l’època de l’any més especial per a tots, pels nens i pels grans.

Quan ets nen, és un temps màgic: tens mig mes de vacances i a més, de les bones, sense gaires deures; que són festes per gaudir en família i per anar a passar-s’ho bé a algun Saló de la Infància o a alguna fira més o menys temàtica entorn del tema nadalenc.

A més, als cinemes d’arreu arriben pel·lícules que fan volar la nostra imaginació per mil i un mons animats en els quals els finals sempre són feliços i on no poden faltar les princeses encantades.

Per tancar el període, aquells reis de l’Orient que van portar or, encens i mirra al nen Jesús, venen any rere any per portar-nos l’equivalent de la nostra era: barbies, playstations i ipods. I unes poques hores abans del gran repartiment, ens delectaran amb una gran cavalcada perquè els puguem veure de prop. Que per cert, per haver fet un viatge tant llarg i en camell, no fan gaire cara de cansats, no. Fan més aviat una cara quotidiana, d’estar per casa, com si fossin veïns. Pura màgia, ¡què boniques són les festes de Nadal!

En canvi, quan ets adult. Bé, adult amb una certa edat, que els adults de 18 es tanquen a una disco o un after a moure el cos com si estiguessin possessos per alguna màgica força sobrehumana, on (sovint amb ajudes químiques) miren d’evadir-se cap a mons màgics i on es dediquen a buscar d’una princesa o un príncep que els encanti. Al que anava, quan ets adult, la teva percepció del món és una altra; et fixes més en els detalls. Te n’adones per exemple, que junt amb les tradicionals llums de Nadal ­–per ser més precisos hauríem de dir llums “de novembre/desembre”, que cada any s’encenen més aviat, que si seguim així, d’aquí a uns anys només s’apagaran les nits en què toqui eclipsi, perquè no eclipsin la seva bellesa–; bé, com anava dient, junt amb les llums de Nadal, s’han instal·lat als nostres carrers una munió de papanoels escaladors de façanes, que sembla com si la cocacola hagués clonat fins l’infinit una mena d’spiderman grassonet ansiós per conquerir els dominis dels reis de l’Orient. Que tu vas i dius, jo sóc més dels Reis, que Santa Claus és de fora, el que és més nostrat és el nen Jesús. És clar, si Betlem queda aquí, a tocar de l’Ebre!!!

Pels adults, les festes de Nadal comencen abans... i és que ara que ens acostem a mitjan desembre, ja comencem a acabar els emails de feina amb un “Bon Nadal”, un “Bones Festes” o, en atacs extrems de cursileria amb un “amb els meus millors desitjos per a l’any nou”, quan el que realment pensem és “va, capullo, a veure si espaviles i em fas arribar l’informe que em deus fa una setmana”. Però l’esperit nadalenc ens guanya un i un altre cop, i no podem evitar reenviar aquells emails transmissors de pau, amor i bons propòsits que, a més, et portaran sort d’aquí a set dies i que l’Arnau Torres no va reenviar i se li va cagar un colom a sobre. Sort no sé si porten, però el que sí que porten és al col·lapse de la bústia electrònica perquè no hi ha Déu que sigui capaç de donar a l’abast amb la neteja de la safata d’entrada.

També observem, els adults, que hi ha molt més moviment que el que és habitual. Moviment de masses de gent com nosaltres intentant comprar moltes coses per si els Reis tenen un contratemps i no hi arriben. I aquí trobem la prova irrefutable de la connexió extrasensorial entre els nens que els possibilita fer coses col·lectivament sense parlar-ne: es comuniquen per “ones alfa” o per telepatia... o més aviat per antipatia, perquè per alguna misteriosa raó, tots els nens volen allò que aquell any els fabricants de joguines han decidit, amb gran visió de mercat, produir escassament, convertint així les avorrides compres en una aventura que ja voldria per ell l’Indiana Jones. Però no ens desanimem, no. I anem pel carrer amb un somriure d’orella a orella, saludant-nos cordialment i desitjant-nos el millor... que de vegades, mirant algú penses, ¿de que rius “gilipollas”, que demà és la nit de Reis i encara necessites trobar quatre jocs esgotats?

Però el que fa més especials les festes de Nadal, són els valors que transmetem als infants, a aquells que en el futur seran els qui conduiran la nostra societat. Durant el període de Nadal, ens dediquem a fomentar valors com la il·lusió, l’esforç, la tradició: i per fer-ho, vull dir per fomentar aquests valors, no se’ns acut res millor que explicar-los que els Reis d’Orient, acompanyats dels seus camells, reparteixen regals durant la nit a aquells nens que durant l’any han estat bons minyons (o que ho hagin intentat); o que cal donar de menjar al tió cada nit perquè d’aquesta manera, la nit de Nadal ens cagarà llaminadures. No, si quan ens posem a buscar maneres de transmetre valors, els adults som l’hòstia!!!

I, en relació amb la feina dels Reis; que vaja per intensa que sigui no es poden queixar, que només treballen un dia l’any; jo em pregunto... això d’entrar a totes les cases per la nit... com casa amb les lleis de la física? i amb les de la fiscalia?

Pura màgia! Si és que... què boniques són les festes de Nadal!

Si el voleu escoltar tal i com es va emetre, aquí el trobareu.

Bones festes!