Avui és un dia per recordar que encara queda molt per fer en matèria d’igualtat, però també és un dia per recordar algunes dones que han dut a terme feines titàniques que les han fet destacar com a éssers excepcionals entre el gènere humà.
Avui, en un temps en què la crisi dels refugiats és de la més rabiosa actualitat, m’he proposat recordar una dona i la seva obra pel fet que la seva lluita en la atenció a les persones refugiades va suposar una llum en la foscor per a moltes dones a les quals va tocar viure uns temps molt durs.
Avui doncs, vull fer partícip a tothom que vulgui llegir aquestes línies del record d’Elisabeth Eidenbenz, una dona suïssa que entre 1939 i 1944 va fer possible la supervivència de gairebé 600 nenes i nens, fills i filles de dones embarassades que malvivien en la més absoluta penúria dels camps de refugiats de l’exili republicà d’Argelers sur Mer, de Saint-Cyprien i de Ribesaltes.
Eidenbenz va remoure cel i terra per aconseguir que li cedissin l’ús d’un palauet de la ciutat francesa d’Elna, el castell de Bardou, per instal·lar-hi una maternitat on atendre les dones embarassades dels camps de refugiats propers, des d’on, amb el suport de l’Associació d’Ajuda Suïssa als Nens Víctimes de la Guerra, fer front a una situació crítica afavorida per la passivitat de l’ajuda social francesa i agreujada per l'ocupació de les tropes nazis.
Per als que fins ara no coneixíeu la història d’Elisabeth Eidenbenz i de la Maternitat d’Elna, us deixo dues recomanacions:
- No us perdeu l’obra de teatre “La Maternitat d’Elna” de la qual el Teatre Eòlia de Barcelona ha programat una representació diària fins el proper diumenge 13.
- Dediqueu una estona del vostre temps, quan millor us vagi, a veure el documental “El llegat de la maternitat d’Elna” que trobareu a la pàgina de TV3 a la carta.
