III Sessió sobre Innovació en Formació: les meves notes (3)

“Aprenentatge i revolució cognitiva, social, creativa amb la tecnologia” per Dolors Reig

Internet no promet l'empoderament de nous líders, promet l'empoderament de tothom.

Concedim credibilitat a allò que llegim perquè la nostra xarxa social (en sentit ampli) ens en parla; això és la versió tecnològica de la plaça del poble.

L’activitat a la xarxa és frenètica i imparable... d’aquí 4 dies tothom tindrà el seu propi canal de televisió... ara ja, hi ha milers de persones fent una mena de “periodisme ciutadà” que redefineix el paradigma de l’espai comunicatiu global...

Pel que fa a la formació, Internet també és el futur, i si no ens hi adaptem, haurem de canviar de negoci. Hem passat d’un món amb preguntes abundants i respostes escasses a un món on tenim totes les respostes però no sabem que preguntar. Cal fer el pas de l’educació (basada en respostes) a l’aprenentatge (basat en preguntes).

Les competències que s’ensenyen a les escoles han de canviar. L’educació ha de passar de ser història (explicada pels altres) a ser un joc (viscut en primera persona. El bon mestre ha de ser capaç d’aconseguir donar aquest pas. El coneixement no és propietat exclusiva del docent, sinó que és distribuït i cal comptar amb el coneixement dels aprenents.

Les xarxes socials estimulen la sociabilitat (Fòrum generacions interactives 2011).

Destaca la enorme importància de la intel·ligència col·lectiva per fer front al nostre nou món. Només hi ha una cosa més important que la connexió entre dues neurones: la connexió entre dues persones.

La tecnologia és societat, i si no, no és res. La tecnologia sense component social no és més que el foc o la pedra.

El valor del nou formador està en la guia sobre continguts (content curator) i en l’organització de la intel·ligència col·lectiva.

Vivim en una societat xarxa connectada (M. Castells). Ara, després de la revolució tecno-social, toca la revolució social i creativa.

III Sessió sobre Innovació en Formació: les meves notes (2)

“Organitzacions intel·ligents. Organitzacions que aprenen. Gestió del coneixement i aprenentatge organitzacional” per Javier Martínez Aldanondo

El coneixement que tens determina les coses que pots fer i que no pots fer en la vida. Per tant, en la vida, les preguntes clau són: quin coneixement tens?, què saps fer?

Una persona intel·ligent és aquella que sap elegir bé, que sap prendre bones decisions. Prendre bones decisions implica tenir una gran capacitat de preveure com serà el futur. Aquesta capacitat està basada en un aprenentatge previ. Ergo, la intel·ligència està relacionada amb la capacitat d’aprendre ràpidament. El cervell és l’eina que permet aprendre coses noves a partir de l’experiència i sistematitzar la informació (gestió del coneixement) per a la seva utilització posterior.

Ara bé, on és el cervell de les organitzacions? On és la seva intel·ligència? Les característiques d’una organització intel·ligent són la gestió del coneixement i l’aprenentatge continuat.

El coneixement és invisible; inconscient (escriu en un full com es va en bicicleta); no és un objecte, sinó una estructura neuronal; no és transferible directament; no és possible retenir-lo ni emmagatzemar-lo. El coneixement està en les persones, no en les organitzacions.

Coneixement no és el que saps, sinó el que fas amb el que saps.

Hi ha una certa confusió sobre els processos d’aprenentatge. Es creu que n’hi ha prou amb que hi hagi informació disponible per buscar. Però les persones no estem dissenyades per cercar informació, sinó que estem preparats perquè la informació ens trobi a nosaltres. Això només és possible des de l’experiència prèvia.

Si la gestió del coneixement és fonamental, cal entendre la màquina més perfecta per gestionar-lo (el cervell). El cervell no emmagatzema dades, ni xifres, ni teories... sinó que emmagatzema experiències, tant d’èxit com  de fracàs.

La gestió del coneixement és una actitud. És utilitzar allò que ja saps, saber que cal aprendre i saber on és el coneixement. I, fonamentalment, discernir què és allò realment important.

Les persones no recorden el que escolten, sinó el que els hi passa. Per tant, si l’aprenentatge està fonamentat en l’experiència, no hi ha altre camí cap a l’aprenentatge que el learning by doing. La pràctica fa mestres, no la teoria.

Cal anticipar-se, utilitzar el coneixement que ja es posseeix, saber identificar quin és el coneixement crític de l’organització, qui és qui el posseeix i definir maneres d’organitzar-lo, sistematitzant l’emmagatzemament i els sistemes de recuperació.

Si es considera el coneixement com un objecte que es pot dipositar en un repositori que la gent visitarà i on trobarà el que necessita, estem abocats al fracàs. Les persones no són especialistes en buscar i si ho troben, és possible que no sàpiguen que fer amb allò que han trobat. Cal una gestió del coneixement intel·ligent, identificant les experiències que poden ser d’utilitat per a les altres persones i fent-les-hi arribar en el moment en què les necessitaran, no dos mesos abans ni una setmana tard. El principal problema rau en que lés organitzacions no han estat mai dissenyades per gestionar intangibles.

III Sessió sobre Innovació en Formació: les meves notes (1)

“Fonaments científics del learning by doing” per Sebastián Barajas

L’aprenentage és un canvi (relativament) permanent en el comportament d’un individu, degut a l’experiència. Perquè hi hagi aprenentatge, l’individu ha de

• fer alguna cosa
• que modifiqui alguna estructura de la seva memòria
• i que sigui fàcilment recordable (accessible) quan es necessiti

La memòria, doncs, juga un paper fonamental en l’aprenentatge. Segons el model d’aprenentatge d’Schank, l’estructura de la ment, basada en la memòria i l’aprenentatge, es pot definir en tres blocs:

• Memòria episòdica (Event driven memory)
• Memòria semàntica (Idea driven memory)
• Ego (personalitat)

La memòria episòdica capta l’experiència de fer alguna cosa (viure) i l’organitza en unes estructures de la memòria. Aquestes estructures queden enregistrades en la memòria i com més vegades fem alguna cosa, més profundament queden gravades. Les activitats que fem sense esforç aparent i de manera gairebé automàtica, les anomenem “rutines”. Té una estructura seqüencial temporal i es compon de MOP (memory organization packages) que es construeixen i s’emmagatzemen mitjançant l’execució d’una seqüència d’accions. Els MOP són, a més, índexs perfectes de la memòria que ens permeten “recordar” sense esforç aparent i moure’ns per la vida.

La memòria semàntica és basa en el llenguatge. Es nodreix de les idees i de la combinació d’aquestes. Perquè puguin ser recordades, les idees necessiten índexs, que poden ser “artificials” (repetició, regles nemotècniques...), “naturals” (lligats al context d’una experiència) i “temàtics” (resultat de l’experiència i del procés de generalització).

L’experiència lligada al llenguatge és la font del coneixement, sempre i quan l’experiència sigui pròpia; si l’experiència és aliena, llavors genera informació.

El learning by doing es fonamenta en l’evident contraposició entre els efectes de l’aprenentatge teòric i de l’aprenentatge pràctic:

Escoltar + estudiar + repetir = informació = oblidar

(llenguatge + memòria semàntica + índexs “artificials”)

Fer = experiència = coneixement = desenvolupament

(memòria episòdica + llenguatge + índexs naturals i temàtics)

El sistema educatiu ha experimentat massa poca evolució en els darrers 150 anys. A l’escola,

• s’escolta de forma passiva
• s’estudia per crear uns índexs temporals “artificials” que permetin “recordar” la informació que exigeixen els plans d’estudi
• es repeteix aquesta informació en un examen i després s’oblida per sempre més
• en definitiva, s’utilitzen les capacitats de la memòria semàntica, fent servir la informació fora de context i creant índexs “artificials” molt poc eficients i que es destrueixen ràpidament

Perquè una experiència educativa sigui eficient, cal

• fixar un objectiu,
• definir un procés per assolir l’objectiu,
• practicar el procés (fer), i
• pensar sobre el procés realitzat (verbalitzar)

Ensenyar no és possible. L’aprenentatge és un procés individual i intern. El learning by doing és l’única manera d’aprendre. L’aprenentatge passa en tots i cadascun dels moments de la nostra vida.

Privacitat 2.0: temps de passar a l'acció

El 28 d'octubre de 2010, Jordi Graells va publicar un post al Graellsbloc amb la presentació i els vídeos de la seva intervenció a les 7es Jornades de Signatura Electrònica, en el marc de la taula rodona "Control de la privacitat en les xarxes socials: utopia o realitat", organitzades per CatCert.

Aquella entrada va tenir 186 comentaris fets per 46 persones, una cosa realment increïble. Com ha resultat d'aquest allau de comentaris, el propi Jordi, la Núria Vives i en Marc Garriga, van elaborar un molt bon resum que l'amic Jordi va publicar al seu bloc el 27 de desembre de 2010.

Amb la intenció de donar quanta més millor difusió al document resultant i perquè serveixi de reflexió que ens faci aprofundir més encara en l'interessant debat que es va generar, em permeto la llibertat de publicar, mig mes després, l'esmentat resum aquí, amb la intenció d'anar perllongant el ressò d'un text que considero interessant i necessari:

Privacitat 2.0. Resum d’un post col·laboratiu amb propostes d’acció

Les xarxes socials estan cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana. Però fins ara les mesures d’autoregulació s’han mostrat insuficients per preservar la privacitat dels consumidors-ciutadans i fomentar alhora el potencial d’innovació i de creixement econòmic que representen la Internet actual i les xarxes socials.

La idea que es dedueix d’aquesta premissa bàsica sembla relacionada inicialment amb el concepte de la llibertat d’expressió: un pot compartir el que li vingui de gust. El límit, però, el trobem segurament quan aquest acte de llibertat afecta la nostra seguretat o bé quan escapen del nostre control les regles amb les quals creiem que estem compartint.

Amb les xarxes socials estem ampliant el nostre radi d’acció social. No és gens fàcil traslladar-hi una seguretat total que no existeix tampoc en els altres àmbits de la nostra vida. Hem de ser conscients també a les xarxes socials som responsables del que mostrem i per tant dels nostres actes. Per això, en aquest objectiu, ens poden inspirar algunes de les pautes d’actuació que ja adoptem en la nostra vida presencial. Aquests criteris, però, han de procurar no anul·lar, com hem dit, l’enorme capacitat transformadora d’Internet.

Àmbits d’actuació

1. Formació

Incloure en la formació reglada educació específica de ciutadania digital, gestió dels usos d’Internet i més concretament de la privacitat. Cal aprendre a gestionar contactes i a publicar tota mena de continguts a les xarxes. Saber decidir el nivell d’exposició del que hi publiquem (per a la xarxa d’amics? per a tothom?), el temps que hi romandrà (sempre?) i disposar de l’autorització de terceres persones que apareguin a la imatge, per exemple. I, a més, hem de conèixer que algunes xarxes, com Facebook, es queden els drets d’autoria de tot el que hi publiquem.

2. Regulació i responsabilitat

D’una banda, elaborar els instruments legals necessaris perquè l’accés i visualització de les opcions de gestió de la privacitat sigui fàcil i transparent.

De l’altra, cal completar la regulació dels usos específics escaients per preservar les dades personals. De manera complementària, els usuaris de les xarxes socials han d’assumir les responsabilitats inherents al medi (Internet). Per exemple, etiquetar fotografies d’una tercera persona sense el seu consentiment vulnera el dret a la pròpia imatge.

3. Identificació

Cal tendir a la identificació dels usuaris per evitar l’anonimat a les xarxes socials, sobretot en aquelles xarxes en què es permeti l’intercanvi sensible d’informació personal. I, en el mateix sentit, penalitzar la suplantació d’identitat.

4. Gestió i control de dades personals

Prestar atenció als conceptes caixa forta digital, elentitat (identitat electrònica única mitjançant el Passwordbank, per exemple) i oblit digital (eliminació de les dades obligatòriament després d’un cert període d’inactivitat).

5. Tecnologia

Fomentar que les plataformes de xarxes socials activin per defecte les mesures de control de les dades (a mode de netetiqueta).

Actuacions específiques per a l’àmbit de l’Administració

FORMACIÓ

1. Demanar a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada i tots els ens dedicats a la formació a l’Administració que imparteixin mòduls d’informació-formació sobre gestió de privacitat a les xarxes socials.

2. Insistir davant el Departament d’Educació perquè inclogui en la formació reglada educació específica de ciutadania digital, gestió dels usos d’Internet i més concretament de la privacitat.

REGULACIÓ I SENSIBILITZACIÓ EN LA RESPONSABILITAT

3. Suggerir a organismes relacionats amb aquesta qüestió (STSI, observatoris municipals…) que demanin a l’Administració competent una nova regulació perquè l’accés i visualització de les opcions de gestió de la privacitat sigui fàcil i transparent.

4. Promoure actes de conscienciació sobre gestió de privacitat a les xarxes socials dins l’Administració.

5. Fomentar debats sobre la identificació cívica com a requisit per a la transparència, participació i col·laboració entre els actors públics (ciutadania, empreses, associacions, Administració…).

6. Incentivar el voluntariat digital que ajudi a difondre tots aquests conceptes, prestant especial atenció a l’entorn de la família-escola a través, per exemple, de les AMPA.