No hi ha prou amb el "manifiesto"... cal continuar caminant

Corren dies preocupants pel futur d'Internet a l'Estat Espanyol, vistes les accions que està endegant el Govern (o una part d'ells, ja es veurà quines són les dimensions exactes de la tragèdia) per, amb l'excusa de la protecció de la propietat intel·lectual, dotar-se de mecanismes de control sobre allò que es publica a la web en general i, als blogs en particular.

La setmana passada vam aprendre empíricament que el poder de mobilització de la xarxa és gran i que pot causar efectes immediats, però cal anar més enllà d'aquesta immediatesa i no aturar màquines, per tal que la iniciativa de milers de ciutadans preocupats pel que passa a (i amb) la xarxa no quedi en un no res.

En aquesta línia, i com a mostra de l'esperit col·laboratiu que impregna moltes de les activitats i actituds presents a la xarxa, reprodueixo (adapto) a continuació una entrada (que trobo força encertada i amb la qual coincideixo en molta mesura) publicada ahir per Lluís Farré, un amic de Twitter, al seu blog per sumar esforços amb la intenció de multiplicar els resultats. Us deixo doncs, en bona companyia...

"Dedica'm 5 minuts, t'interessa"

Hola,

Potser ets un dels molts que erròniament pensa que tot el rebombori que han organitzat “els internautes i el seu Manifest" i "el Govern espanyol" és degut a una rebequeria dels primers perquè la llei impedirà que s’utilitzin les xarxes P2P per fer descàrregues il·legals. No es tracta d’això; cito unes paraules de David Bravo (foto a la dreta) que defineixen a la perfecció el veritable problema:

“Aquesta reforma permet que una Comissió del Ministeri de Cultura -i no un jutge- sigui l’encarregada de decidir si a una pàgina web existeix o no vulneració de drets de propietat intel·lectual, tenint capacitat per tancar-la.

[...]

Tot i que aquesta reforma està pensada inicialment per acabar amb les pàgines d’enllaços a xarxes P2P, el seu redactat permet que qualsevol persona esgrimeixi aquesta nova arma per provar de tancar qualsevol pàgina que li resulti molesta amb l’excusa de la propietat intel·lectual.”

És a dir, que la llei en teoria pretén acabar amb el tema del P2P (la qual cosa és per si mateixa ridícula), però en realitat permet tancar qualsevol web quan els surti dels nassos. NO FA FALTA CAP AUTORITZACIÓ JUDICIAL, com succeïa fins ara. En un país on la corrupció està a l’ordre del dia, una eina més per manipular al seu gust segons els convingui :(  És molt greu el que està succeint!

I, malgrat que s’hagi aconseguit no poc durant aquests darrers dies, no és encara prou. Del cert, és que no sabia si escriure alguna cosa més sobre l’afer del manifest i la nefasta disposició addicional de l’avantprojecte de llei, origen de tots els mals, però després de llegir l’article d’Enrique Dans "Internautas i gaseosa" ho veig clar. En aquest article, Dans compara el rebombori organitzat pels internautes aquests darrers dies amb l’explosió d’una ampolla de Coca-Cola light barrejada amb Mentos, poderosa i incontenible en el moment de l’explosió però que perd tota la força un instant després; i demana que la gent segueixi col·laborant per què tot això no quedi en un no res, que és el que passarà si defallim ara. Fa falta encara una petita empenta. No és massa demanar tenint en compte el que hi ha en joc, no creus?

Perquè els fets són que no s’ha modificat res en absolut, ni tan sols s’ha volgut negociar al respecte. Algunes promeses de tenir en compte el que s’ha exposat i poc més, és a dir, res. Promeses opaques d’un govern que considero, si més no, “algú” en qui no confio massa.

Les paraules se les enduu el vent, i si ara se’ns acut confiar en què ja hem fet el que devíem, o el que podíem, i deixem en mans dels altres el que calgui fer, pot ser que molts pensin així, i que no s’arribi a fer suficient. Col·labora! Organitza’t! Busca la gent que pensa com tu i comuniqueu-vos, pel bé comú.

Una reflexió; el que jo diria a cadascuna de les persones que llegeixi això:

• Si és el primer cop que sents parlar d'aquest afer, et dic: "escolta'm, t'interessa el que t'he de dir"
• Si ja has col·laborat d'alguna manera abans de llegir això, et demano "si us plau, no defalleixis ara: Saps que és molt important"
• Si simpatitzes però no has col·laborat, et dic "va, gandul! Això és feina de tots!"
• Si no simpatitzes, però no saps ben bé el perquè, et dic "dóna'm l'oportunitat d'explicar-te el problema i raonar la meva explicació, i si no quedes convençut de que el que s'està coent no et convé, com a mínim m'hauràs escoltat i et respectaré"
• Si coneixes bé l'afer i no simpatitzes, et dic "crec que, o estàs equivocat, o, directament, no ets de bona pasta"

Amb aquesta entrada vull afegir-me a totes les veus que s’aixequen de nou i que no callarem fins que no deixin de tractar de trepitjar impunement els nostres drets. Per això et demano que si estàs d’acord col·laboris, sigui reenviant aquest text a un amic o com millor et sembli, però fes quelcom. És important que la gent del teu entorn sàpiga què està passant perquè puguin fer alguna cosa per evitar-ho; cadascú en la mesura de les seves possibilitats.

Si hi ha algun grup de Barcelona que comenci a organitzar-se a aquest respecte, agrairia que algú deixés un comentari amb informació de com contactar, per facilitar una comunicació més fluida quan sigui necessari.

Si algú considera que podria afegir a aquest article alguna informació o enllaç d’interès, pot deixar un comentari a continuació.

Disculpeu per la tabarra, però crec que el tema és important (i ara sí, ja callo).

Salut!!