Per una veritable xarxa humana: pacte de responsabilitat social

Continuant en la línia de sumar esforços, allà va un altre post que no és de factura pròpia, sinó que ha estat adaptat d'una entrada del blog d'Alberto Quian. Ell demanava reproducció i difusió, i així ho faig... si creus que val la pena, pots fer-ho tu també.

Perquè a l'era de la globalització aquells qui tenim accés a la Xarxa som només el 24% de la població mundial, perquè 5.100 milions de persones no tenen accés a Internet, perquè no som la societat, sinó només una part d'ella, perquè no volem ser una elit, perquè no volem sentir-nos privilegiats, perquè no volem generar més invisibles i exclosos, nosaltres, part de la ciutadania internàuta, demandem un compromís ferm i decidit per acabar amb l'escletxa social i digital. Demanem un veritable pacte de responsabilitat social als organismes supranacionals -principalment a l'ONU i a l'UE-, als governs estatal, autonòmics i locals, als partits polítics, als mitjans de comunicació de masses i socials, a les empreses, a les organitzacions no governamentals i a la ciutadania per a que:

• L'accés a la informació i al coneixement, i a les eines tecnològiques sigui un dret universal emparat per legislacions locals, estatals i supranacionals, i recolzat per la ciutadania.
• Aquest dret no sigui monopolitzat per aquells que creen, serveixen i gestionen els mitjans, les eines i les pròpies obres, ni una concesió a aquells a qui se'ls reconeix un privilegi previ pagament dels serveis i eines d'accés al coneixement global.
• La Societat de la Informació i el Coneixement es construeixi pensant en beneficis socials, prioritzant qüestions claus com ara l'educació, la solidaritat, la pluralitat i la integració. Malament avança la Societat de la Informació i el Coneixement si pensem només en com uns pocs poden acaparar i gestionar el poder i monetitzar-lo, si existeixen únicament motivacions econòmiques, de facturació, de mercat, de lleure i d'entreteniment.
• Acabem amb l'exclusió de milions de persones al món real i a la Xarxa de xarxes. Perquè totes elles corren un alt perill d'absoluta invisibilitat. A aquells que pateixen exclusió, els podem fer visibles a la vida quotidiana i també aquí, a la Xarxa.
• Facilitem l'accés, les eines i la visibilitat a aquells que fan d'intermediaris entre la societat acomodada i la necessitada.
• Posem fre a la perillosa endogàmia d'Internet i a la disociació cada cop més gran de l'ecosistema on line respecte del món real. Perquè percebem un deslligament accelerat dels afers que no incumbeixen directament o indirectament a la Xarxa i als seus membres.
• Els mitjans de comunicació de masses i tradicionals, i la blogosfera, assumeixin conjuntament un compromís de responsabilitat social. Ens confonem si pensem que es pot imposar un pensament únic en lloc de buscar el diàleg que permeti posar en comú accions que garanteixin el progrés en l'Estat del Benestar, la cohesió i la sostenibilitat.
• Els periodistes recobrin la responsabilitat social i ètica que es presuposa a l'exercici del periodisme. Difícilment construirem una Societat de la Informació i el Coneixement amb soroll, confusió i desinformació. Demanem rigor i també més i millor informació social.
• Tots pensem en clau social. Pensar en clau social és pensar en l'accés universal a Internet i a totes les eines tecnològiques, però també és atorgar visibilitat i espai als col·lectius i problemes del món real, presionar al món físic i a Internet perquè aturem el suïcidi col·lectiu del canvi climàtic, perquè tothom tingui accés universal a la sanitat, a l'educació i a la informació, perquè a ningú no li falti ni menjar ni aigua, perquè totes les persones tinguin dret a un habitatge i a una feina dignes, i a una remuneraciójusta pel seu treball, perquè es respectin els drets laborals, de les dones, dels menors, de la gent gran, dels immigrants, dels desplaçats i refugiats, dels malalts, de les minories, de les comunitats locals, de totes les races, llengües i cultures, i del nostre medi natural. Pensar en clau social i actuar consegüentment al món físic i a Internet.
• Tanquem escletxes econòmiques, generacionals, culturals, de gènere, geogràfiques i tecnològiques.

Actuem per construir una veritable xarxa humana. Perquè cada persona exclosa al món real i a l'ecosistema on line és un fracàs de tots nosaltres.