Amb els nous preus proposats per la Regidoria (i atès que la bonificació a les famílies nombroses passen d’un 50% a un 10% en el cas de les FN generals i d’un 100% a un 15% en el cas de les FN especials) les matrícules pugen entre un 167% i un 384% (sense comptar les matrícules de FN especial que passen d’un cost 0 a un cost de més de 1.000 € en tots els casos), havent de suportar els increments més alts les famílies nombroses.
Val a dir que també van explicar que s'aplicarien trams
de tarificació social, però aquests només redueixen una mica l'aportació de les
famílies en funció dels ingressos i del nombre de membres de manera que els
increments continuen sent insostenibles. L’Ajuntament ens va dir que ens
passaria tota la documentació que van projectar, però a hores d’ara encara no
la tenim.
A partir d'aquesta comunicació, l'AMPA, com era d'esperar, ha començat a moure's i a tocar
altres portes per veure si aconsegueixen que algú posi límits a la bogeria economicista que està sotragant els fonaments de l'educació i de la cultura. Així, van enviar una carta a la consellera Rigau (que podeu descarregar fent clic aquí) i van aconseguir que es convoqués una nova reunió de pares i mares amb la
Regidoria d'Educació el divendres 4 de maig.
En aquesta nova reunió, el regidor d’Educació, Ramon
Burgués, va explicar que la raó última d’aquest increment és la constatació
oficiosa de la reducció d’un 25% de l’aportació que fa la Generalitat i que
l’Ajuntament no pot assumir. És, llavors, la repercussió sobre les famílies
d’aquests aproximadament 163.000 € que es deixen de rebre la que converteix els
estudis reglats de música en un luxe insostenible per a moltes de les famílies
que tenim fills que fa anys que s’esforcen per adquirir uns coneixements
musicals dignes i que, en molts casos, es veuen com una futura opció
professional. Aquesta reducció de l’aportació, no ha estat confirmada encara
oficialment i segons el Sr. Burgués, malgrat els intents del consistori
sabadellenc, la consellera Rigau “no vol parlar-ne fins el setembre”.
Sempre segons la informació que ens va traslladar el
regidor, la situació a la resta de Conservatoris Professionals de Catalunya és
similar, amb la qual cosa, aquesta indefinició de la Generalitat i aquesta més
que possible retallada d’aportacions, estan dinamitant la formació musical del
nostre país, forçant els gestors municipals dels centres a establir unes
tarifes privatives que exclouran un bon grapat d’alumnes de la formació
professional en música arreu del país.
És cert que travessen moments de dificultats econòmiques
com a país (i també com a famílies), però també és cert que tot fa pensar que la
cultura, l’educació i la sanitat són els àmbits menys prioritaris pels quals
apostar i que hi ha decisions que, lluny de fer costat a allò que ens fa
millors com a societat, es prenen només amb l’obsessió de fer quadrar els
comptes, sense importar què ens deixem pel camí.
Segurament l’interès que em suscita aquest afer està
incrementat perquè m’afecta directament, ja que en el meu cas, amb 2 fills al
Conservatori Professional i un altre a l’Escola Municipal de Música, la
inscripció als estudis musicals suposa un cop a la nostra ja malmesa economia
familiar que no podrem suportar, en tractar-se de multiplicar per 3,5 el cost de
matrícula de l’any anterior.
En qualsevol cas, i al marge de la meva situació
personal, potser ens cal aturar-nos una mica i reflexionar sobre on i com volem aplicar
les tisorades, per no malmetre les oportunitats de tota una generació i per no
deixar la cultura (i l’educació i la sanitat) només a l’abast de les classes benestants... perquè... això, ja ho hem viscut!
