Matar la música

El passat 26 d'abril l'Ajuntament de Sabadell, a través de la Regidoria d'Educació, va convocar a una reunió als pares i mares d'alumnes del Conservatori Professional de Grau Mitjà de Sabadell per informar-nos que, en les circumstàncies actuals de recessió econòmica, cal replantejar les taxes que es satisfan per cursar els estudis reglats de música.

Amb els nous preus proposats per la Regidoria (i atès que la bonificació a les famílies nombroses passen d’un 50% a un 10% en el cas de les FN generals i d’un 100% a un 15% en el cas de les FN especials) les matrícules pugen entre un 167% i un 384% (sense comptar les matrícules de FN especial que passen d’un cost 0 a un cost de més de 1.000 € en tots els casos), havent de suportar els increments més alts les famílies nombroses.

Val a dir que també van explicar que s'aplicarien trams de tarificació social, però aquests només redueixen una mica l'aportació de les famílies en funció dels ingressos i del nombre de membres de manera que els increments continuen sent insostenibles. L’Ajuntament ens va dir que ens passaria tota la documentació que van projectar, però a hores d’ara encara no la tenim.

A partir d'aquesta comunicació, l'AMPA, com era d'esperar, ha començat a moure's i a tocar altres portes per veure si aconsegueixen que algú posi límits a la bogeria economicista que està sotragant els fonaments de l'educació i de la cultura. Així, van enviar una carta a la consellera Rigau (que podeu descarregar fent clic aquí) i van aconseguir que es convoqués una nova reunió de pares i mares amb la Regidoria d'Educació el divendres 4 de maig.

En aquesta nova reunió, el regidor d’Educació, Ramon Burgués, va explicar que la raó última d’aquest increment és la constatació oficiosa de la reducció d’un 25% de l’aportació que fa la Generalitat i que l’Ajuntament no pot assumir. És, llavors, la repercussió sobre les famílies d’aquests aproximadament 163.000 € que es deixen de rebre la que converteix els estudis reglats de música en un luxe insostenible per a moltes de les famílies que tenim fills que fa anys que s’esforcen per adquirir uns coneixements musicals dignes i que, en molts casos, es veuen com una futura opció professional. Aquesta reducció de l’aportació, no ha estat confirmada encara oficialment i segons el Sr. Burgués, malgrat els intents del consistori sabadellenc, la consellera Rigau “no vol parlar-ne fins el setembre”.

Sempre segons la informació que ens va traslladar el regidor, la situació a la resta de Conservatoris Professionals de Catalunya és similar, amb la qual cosa, aquesta indefinició de la Generalitat i aquesta més que possible retallada d’aportacions, estan dinamitant la formació musical del nostre país, forçant els gestors municipals dels centres a establir unes tarifes privatives que exclouran un bon grapat d’alumnes de la formació professional en música arreu del país.

És cert que travessen moments de dificultats econòmiques com a país (i també com a famílies), però també és cert que tot fa pensar que la cultura, l’educació i la sanitat són els àmbits menys prioritaris pels quals apostar i que hi ha decisions que, lluny de fer costat a allò que ens fa millors com a societat, es prenen només amb l’obsessió de fer quadrar els comptes, sense importar què ens deixem pel camí.

Segurament l’interès que em suscita aquest afer està incrementat perquè m’afecta directament, ja que en el meu cas, amb 2 fills al Conservatori Professional i un altre a l’Escola Municipal de Música, la inscripció als estudis musicals suposa un cop a la nostra ja malmesa economia familiar que no podrem suportar, en tractar-se de multiplicar per 3,5 el cost de matrícula de l’any anterior.

En qualsevol cas, i al marge de la meva situació personal, potser ens cal aturar-nos una mica i reflexionar sobre on i com volem aplicar les tisorades, per no malmetre les oportunitats de tota una generació i per no deixar la cultura (i l’educació i la sanitat) només a l’abast de les classes benestants... perquè... això, ja ho hem viscut!