EDO 2012: les meves notes... (1) Conferència inaugural

-->

Victoria J. Marsick: Com les Organitzacions poden reforçar l’Aprenentatge informal que té lloc al lloc de feina

L’aprenentatge (informal) interessa a una tipologia molt variada de professionals (responsables de formació, educadors, consultors...) perquè té incidència en la majoria d’àmbits d’aprenentatge de la vida.

L’aprenentatge informal és un complement necessari i imprescindible de l’aprenentatge formal i cal mirar bé on posem el focus d’interès atès que l’evolució de la població aprenent (com ara els “nadius digitals”) fa que calgui replantejar-se com ens apropem a l’aprenentatge en funció de com són i com es van construint els nous entorns.

L’aprenentatge informal (al lloc de treball –learning by doing–, tutoritzat o no, mitjançant les xarxes (socials) de cada individu...) té una rellevància fonamental per a les organitzacions, ja que acaba sent el més rendible de tots els tipus d’aprenentatge: s’aprèn des de l’experiència directa, amb interacció amb altres persones, i manté les persones flexibles al canvi.

L’aprenentatge informal és, en ocasions, incidental. Els aprenentatges reals no tenen necessàriament que estar relacionats amb els objectius d’aprenentatge plantejats. Sovint, al mig d’un procés d’aprenentatge, aprenem una altra cosa ben diferent i inesperada. L’aprenentatge informal no és planificable, ja que no és tracta d’una cosa altament estructurada, sinó que succeeix i que cal aprofitar. No es produeix necessàriament a l’aula formal. L’aprenentatge és una cosa que succeeix en qualsevol lloc, en qualsevol moment.

Per a que es produeixi aprenentatge informal al lloc de treball és molt important que les persones s’hagin d’enfrontar a reptes professionals. És igualment important que existeixi temps per a l’aprenentatge (no es pot aprendre si tens tanta feina que no tens temps d’aprendre el que necessites per fer millor la feina) i accés a experts en la matèria i/o a grups de treball (o Comunitats de pràctica).

La tecnologia és un facilitador important de l’aprenentatge, però no és la clau de volta. És un aspecte absolutament central que allò a aprendre tingui rellevància per al subjecte que aprèn (professionalment o personal).

Perquè l’aprenentatge informal sigui efectiu, calen unes capacitats personals bàsiques, com ara una predisposició a aprendre i ser més competent (autoeficàcia), capacitat d’autodirigir-se i d’autoregular-se, capacitat de reconeixement de patrons, iniciativa, ètica de treball en equip, curiositat, passió per aprendre, obertura mental...

Perquè l’aprenentatge informal sigui efectiu, les persones necessiten disposar d’accés a recursos, d’accés a altres persones al moment de l’aprenentatge i de solucionar problemes (compartir coneixement).

El disseny dels llocs de treball és crític per a què es produeixi un aprenentatge efectiu al lloc de feina. Skule diu que no podem mesurar l’aprenentatge mentre està succeint, però podem mesurar el clima d’aprenentatge als llocs de treball.

Per a Skule, alguns aspectes claus dels llocs de treball d’aprenentatge intensiu són:

·         Exposició alta a canvis i exigències

·         Responsabilitats dels directius

·         Feedback de alta qualitat

·         Recolzament dels equips directius  a l’aprenentatge

·         Premiar els resultats d’aprenentatge

La cultura de l’aprenentatge dins les organitzacions és un aspecte clau. Els líders han de ser un model d’aprenentatge (i cal que ho expliquin) i han de crear un entorn que faciliti l’aprenentatge i que dinamitzi la participació sense por a ser “castigat per fer la pregunta dolenta”. Els líders han d’aprendre a ajudar els col·laboradors a aprendre. Cal que l’organització estigui alineada amb aquest entorn. Les organitzacions han de treballar per alinear els objectius de tots els seus membres al voltant d’una mateixa visió. És també molt important que les organitzacions estableixin sistemes per gestionar (i compartir) els aprenentatges (i el coneixement). S’ha de recolzar el treball col·laboratiu i en equips, s’ha de promoure el diàleg i la formulació de preguntes, s’han de crear oportunitats d’aprendre...

Cal facilitar que les persones que volen aprendre puguin autoorganitzar-se. S’ha de parar atenció a la seva motivació i interessos i respectar (i entendre) que persones diferents aprenen de manera diferent i que tenen motivacions diferents. Cal reconèixer els diferents patrons d’aprenentatge que es donen entre els membres de l’organització per fomentar l’aparició d’entorns d’aprenentatge i desenvolupar una arquitectura d’aprenentatge on els recursos d’aprenentatge estiguin incrustats a tots els nivells de l’organització. Cal facilitar l’aprenentatge informal a les organitzacions sempre que es pugui (amb ckecklists, plantilles...).

Els directius són un efecte multiplicador (per a bé i per a mal) de l’aprenentatge.