Des de l’Agenda de Lisboa s’han anat produint canvis a
les polítiques europees per fomentar la innovació. Hi ha un consens a
considerar més valuós el coneixement que genera innovacions (podem parlar de
tecnociència, és a dir, de la subordinació del coneixement a la innovació).
En aquesta línia, la Unió Europea ha anat desenvolupant
informes i documents oficials que requereixen que d’aquí al 2020 calgui
fomentar la cultura de la innovació als centres escolars i no només a les
universitats o a la formació professional.
Fomentar la cultura de la innovació és alguna cosa
diferent a fomentar la cultura científico-tecnològica. Quan parlem d’innovació
a l’aula i parlem d’introduir ordinadors a l’aula i de pissarres interactives,
estem perdent el nord. Aquests fòtils no ajuden a la innovació educativa perquè
ara la tecnologia que utilitzen els nens i adolescents són els telèfons mòbils.
Cal perdre la por a introduir el mòbil com a eina per a l’aprenentatge i
abandonar la creença que això afecta el sancta sanctorum de l’acadèmia. Si la
innovació no va alineada amb el desenvolupament de la societat xarxa, no és
innovació real.
El model lineal que diu que la innovació prové
exclusivament de la I+D+i està científicament refutat. La innovació es produeix
en múltiples entorns i contextos (també en una petita part a partir de la
I+D+i) i cal abordar-la des de múltiples perspectives, com per exemple, la
innovació que prové dels usuaris (entre un 33% i un 50%), o de qualsevol membre
de la cadena de valor. Això implica fomentar la emergència d’un paradigma
alternatiu: la innovació social, a la qual s’hauria de vincular la innovació
educativa en comptes de mirar de vincular-la a la basada en la I+D+i. La
innovació social té característiques de model bottom-up, i al seu epicentre es situen els usuaris.
En el concepte d’innovació d’usuaris cal contemplar
diferents fonts d’innovació en la cadena funcional de producció i ús de l’educació,
però també altres baules de la cadena (com els stakeholders) i tenir present que existeixen usuaris experts (leading users) que poden fer aportacions
molt valuoses des de visions endògenes i exògenes al procés.
Cal modificar l’organització de les escoles i anar cap a
un model d’escola-xarxa en què els diferents centres estiguin connectats mitjançant
les TIC.
No s’ha de portar Internet a l’escola, sinó que s’ha de
portar l’escola a Internet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!