És curiós que en un congrés sobre aprenentatge informal
estiguem participant d’una conferència altament formal, amb un ponent que parla
i un auditori assegut en una aula convencional escoltant. Realment, és aquesta
una manera efectiva d’aprendre?
Al llarg del món milions de persones han participat en
conferències de tipus formal i David Gurteen
creu que almenys un 60% són una pèrdua de temps: són “mort per powerpoint”. Es
pregunta com pot ser que conferenciants que saben que disposen de 60 minuts
preparin una presentació amb 178 diapositives! Normalment, la part més
interessant d’aquestes conferències tenia lloc a la conversa posterior que es
produïa (normalment als bars/pubs dels voltants). D’aquí neixen els Knowledge Café,
un model de conferència diferent on els ponents disposen d’un temps
limitadíssim (5 o 10 minuts) i després s’impulsa la conversa enriquidora entre
els participants.
La conversa és una reunió de ments amb diferents costums
i hàbits. Quan les ments es reuneixen, no és una barreja de fets, sinó que crea
nous fets, els reinterpreta. Les converses són creatives; cada persona entén
els missatges d’una manera diferent; cada persona inicia formes de pensar que
poden ser molt diferents del missatge que transmet l’emissor.
Tot el nostre coneixement, malgrat ser molt, no ens
permet saber de què parlem. La gestió del coneixement no és fer-nos arribar més
i més informació, sinó que cal que ens ajudi a comprendre millor. Tenim un
accés increïble al coneixement global, però... som millors? ...més capaços? ...estem
prenent decisions millors? ...estem solucionant els problemes del món? Per
millorar la comprensió del món que ens envolta, les conferències/ponències no
són la millor eina; la millor eina és la més utilitzada al llarg de la
història: explicar històries.
La millor conversa (i la millor manera de plantejar-se
una conversa) és aquella que fa que sortim d’ella canviats. La conversa d’aprenentatge.
Per a Gurteen, aquesta conversa és diu diàleg. Un dels principis clau del
diàleg és que es tracta d’una lluita d’intel·lectes. Quan una persona té una
opinió diferent de la teva, és el moment de ser curiós, d’aprendre, d’escoltar
en lloc de parlar. No es tracta de “guanyar” una discussió sinó d’aprendre d’una
conversa amb visions diferents d’un tema, d’abordar els temes des d’una perspectiva
creativa. Aquesta és la motivació principal dels Cafè Coneixement.
Els Cafè Coneixement són una bona eina per incitar la
reflexió i el diàleg per detectar les barreres a la transferència de
coneixement en el si de les organitzacions; són una bona eina per facilitar la
interacció entre diferents departaments/àrees. La conversa no serveix únicament
per compartir coneixement tàcit, sinó que també és útil per descobrir
problemes. La conversa (els Cafè coneixement) són un mecanisme interessantíssim
per crear relacions.
Explica experiències diverses que mostren com els Cafè
Coneixement han resultat una eina utilíssima per a diferents organitzacions
(públiques i privades) de sectors ben diferents (aeroports fins a banca) per
afrontar situacions de crisi (com ara fusions) fomentant trobades en què
persones amb perfils professionals i/o responsabilitats força diverses es
reuneixen no per prendre decisions sinó per comprendre millor les situacions.
El procès del Cafè Coneixement és força senzill, però té
alguns aspectes subtils que són molt importants.
-
Els ponents han de
parlar sense presentació, sense diapositives, sobre 5 minuts d’un tema d’interès
(per a ell i per al públic) i després fer preguntes als assistents [en realitat
no importa si hi ha alguna diapositiva –no 178, però 5 o 10 no és un
problema-].
-
Funciona millor quan hi
ha 20/30 persones assegudes en una sala amb petites taules (com si s’estigués
en una cafeteria) de manera que estiguin agrupades en minigrups de 3 o 4
persones que estan a poca distància (la distància dificulta la conversa). Al
cap d’una estona es pregunta si hi ha un parell de persones que vulguin canviar
de taula. Això es fa 3 cops, per generar tres rondes de conversa sobre la
mateixa pregunta inicial.
-
Per fer la conversa
grupal posterior, cal aprofitar la màgia del cercle. El cercle té el gran
avantatge que tothom es veu. Ell mai no inicia la conversa grupal, pregunta qui
vol començar la conversa (sobre el mateix tema però en grup gran). No sempre és
fàcil (depèn de la cultura dels participants), però sempre acaba havent-hi algú
a qui incomoda més el silenci que no pas iniciar la conversa.
-
A les taules no hi ha
jerarquies i quan es fa el gran cercle final, ningú no està obligat a parlar.
-
Es pot marxar de tema.
La conversa és això. Si el tema és important, canviarem de tema durant un
parell de minuts i tornarem al tema un altre cop. Qualsevol intent de limitar
això, restringeix la força creativa de la conversa.
En entorns educatius, la conversa és fonamental, però no pot ser la única via de coneixement, perquè també hi ha la necessitat de disseminar informacions que fa necessari que es treballi perquè, a més de fomentar la conversa entre persones, es desenvolupi també la capacitat d’escoltar.
Vaig participar en una conversa experta («Knowledge Cafe»). La meva experiència va ser molt positiva i engrescadora. Va generar idees i ganes de pensar.
ResponElimina