EDO 2012: Les meves notes (6)… Simposi: “Xarxes socials”

Francisco Ernesto: Xarxes socials i subjecte

Les xarxes socials han existit sempre; darrerament s’ha popularitzat el concepte gràcies a la irrupció de la tecnologia en la manera d’estar en contacte amb altres persones. En conseqüència, podem parlar de xarxes socials analògiques i digitals.

Segons Touraine, el subjecte “és la voluntat, és resistència i lluita i no hi ha moviment social possible al marge de la voluntat d’alliberament d’ell. L’individu és subjecte en quant és resistència i senyor dels seus actes. Aquesta resistència és positiva en tant que és racionalització, ja que la raó és instrument de la llibertat”.

Hi ha un procés de constitució del subjecte que va des de l’individu al subjecte passant per l’actor. És un procés de trànsit que té fluxos d’anada i tornada. L’educació ha de ser la via de crear consciència en els individus perquè siguin capaços, a través del coneixement i de la comprensió, de transformar el que són.

Francisco Ernesto: Xarxes socials: metodologia i anàlisi

El problema d’investigació que es planteja és detectar quin és l’ús i la utilització de les plataformes virtuals comparant els comportaments dels “nadius” i dels “immigrants” digitals. Per abordar-ho es tenen en compte els actors (entitats socials, poden ser individus, empreses o d’altres), els llaços (relacions que estableixen els actors) i les relacions (conjunt de llaços que els actors han establert).

Els “nadius” digitals són usuaris i consumidors de les diferents tecnologies mentre que els immigrants en són també usuaris però presenten majors dificultats o reticències a la interacció mitjançant les eines digitals.

Les dades recollides en el projecte d’estudi, mostren que l’edat no és un factor rellevant a l’hora d’interactuar en xarxa. Tot i això, el fet que l’estudi s’hagi elaborat en el marc d’un seminari de postgrau en què la participació era un requisit, els resultats presenten un cert grau d’esbiaix.

Maria Isabel da Cunha: Coneixement en xarxa: els grups d’investigació i les possibilitats de producció compartida

El sentit del que som i del que fem només constitueix en la relació amb els altres, en el diàleg. Els sistemes d’educació superior busquen formes d’organització i gestió del coneixement que responguin a les demandes i desafiaments de la societat. Així, es plantegen, entre d’altres, la següent qüestió: Com fer que els processos d’investigació institucional incideixin favorablement al seu entorn?

Per analitzar els processos viscuts en les trajectòries d’investigació que prenen col·lectius com els investigadors de les institucions d’ensenyament superior, han tingut en compte tres valors essencials: la crítica social, les comunitats de pràctica i el currículum formatiu.

A partir de les experiències realitzades, és possible indicar alguns exemples, com:

• Prendre el tema com un tot però dividir-lo en subpreguntes d’investigació
• Prendre un problema d’estudi i analitzar-lo a partir d’una base conceptual comuna, però incorporant diferents casos per a la investigació
• Constituir el procés d’investigació amb la comunitat interessada en la resolució d’algun problema concret

L’experiència amb els grups, els van encaminar a les xarxes com a focus d’anàlisi. Les xarxes com a eina per a la producció compartida pressuposen, al menys, tres elements estructuradors fonamentals:

• la relació cognitiva,
• la dimensió interactiva i
• la comprensió d’una identitat comuna.

 

Joaquim Campuzano i Neus Fitó: Valors, xarxes socials i capital social a l’ensenyament superior

Si entenem el sistema educatiu com un ecosistema (medi físic + éssers vius), trobem que el context social actual (la societat xarxa) implica una lògica interactiva de transmissió d’informació i de coneixement, fent que l’aprenentatge passi d’un model de transmissió unidireccional a un sistema d’aprenentatge en xarxa.

En aquest ecosistema, les xarxes socials desenvolupen un paper clau com a facilitadores o aportadores de recursos. El capital social té un clar caràcter relacional i es genera i s’acumula a partir de les relacions que els individus estableixen entre ells.

Fukuyama proposa tres maneres de mesurar el capital social:

• valors de confiança i participació
• anàlisis estructurals de xares socials
• analisis de resultats (sovint intangibles)

El seu treball s’ha concentrat en mesurar els valors de confiança i de participació a partir de les dades del projecte World Values Survey, aplicant-hi l’indicador d’Inglehar d’autoexpressió, un indicador d’autonomia i un indicador de confiança.

Una de les conclusions que n’han tret, entre moltes altres, és que les politiques que promocionin l’educació suposen millores en els valors de confiança, autonomia i autoexpressió i, per tant, son potenciadores de la generació de capital social

Núria Aymerich, Laia Martín i Maria Serrahima: Institut de Seguretat Pública de Catalunya: integració activa de l’(e-)aprenentatge a l’equip tècnic de l’organització

El principal repte al qual s’enfronten actualment és fer el pas d’una gestió de la formació a una gestió del coneixement i del talent.

Totes les persones de l’organització tenen alguna cosa que aportar. Així, cal fomentar l’intercanvi de coneixements, fer que flueixi per tot el sistema. La qüestió és, com fer que el coneixement es comparteixi mitjançant un treball en xarxa. Per fer-ho, s’utilitza la tecnologia com a eina al servei de la gestió del coneixement, però es treballa posant el focus en les persones, no en l’eina.

Per impulsar l’e-aprenentatge, van posar en marxa un seminari en el qual, entre sessió presencial i sessió presencial, van introduir la utilització de la plataforma e‑Catalunya. El primer objectiu immediat, per combatre possibles resistències tecnòfobes i familiaritzar els usuaris amb l’eina mitjançant l’ús, va ser intentar minimitzar l’aspecte de plataforma tecnològica, evitant noms “tècnics” com repositori, wiki, blog o forum i substituint-los per ‘rebost’, ‘obrador’, ‘tauler’, ‘plaça’ respectivament. En segon lloc van treballar per reforçar els valors associats a l’e‑aprenentatge i facilitar la reflexió sobre el canvi de paradigma formatiu, cap a un entorn d’aprenentatge en línia.