Diu Charles Jennings
que la millor manera de començar la seva intervenció és citant a Eric Kandel,
que en sap molt més sobre aprenentatge i memòria i que diu que “l’aprenentatge
és la capacitat d’adquirir noves idees a partir de l’experiència i retenir-les
a la memòria”.
La major part de l’aprenentatge es produeix sota la línia
de superfície. És molt més ampli l’aprenentatge informal que el formal. L’aprenentatge
informal, però, no es pot controlar; es pot impulsar, es pot fomentar, es pot
intentar crear situacions que el provoquin, però no es pot planificar.
El canvi significa moltes coses diferents per a moltes
persones diferents: l’augment de la velocitat dels negocis, l’augment de la
mobilitat de les forces de treball, la ubiqüitat de les comunicacions, el canvi
organitzacional...
Les organitzacions estan transformant-se (o no
sobreviuran), integrant els clients o usuaris, aplanant les estructures
(passant d’una estructura jeràrquica a una estructura en xarxa [from hierarchy to
wirearchy]).
Anem (o potser ja hi som) cap a un món que es mou a una
velocitat de vertigen i on és imprescindible que treball i aprenentatge es
puguin donar de manera simultània. El món s’està transformat i ‘aprenentatge
està requerit a experimentar també una transformació que modifiqui els
paradigmes associats a l’aprenentatge de manera que es facin, entre d’altres,
els passos següents:
- emmagatzemament de coneixement -> cerca de coneixement
- aprenentatge basat en esdeveniments - > aprenentatge continuat
- aprendre pel coneixement -> aprendre fent (learning by doing)
- aprenentage push -> aprenentatge pull
- en el cas que ho necessitis -> quan ho necessitis
- per a tothom -> només per a mi
Si el coneixement es rep descontextualitzat, en poc temps
haurem oblidat un percentatge elevadíssim. Això implica que el context en què
es produeixen els aprenentatges és fonamental per garantir un èxit raonable.
Cada cop és més important l’aprenentatge basat en l’experiència.
És més important saber com que saber què (from know what to know how), és més important el context que el contingut (from content to context).
L’aprenentatge formal, dirigit i dependent d’una
instrucció, representa només un 10%, mentre que l’aprenentatge informal
(autodirigit o incidental) representa el 90% restant (70% experiencial i 20%
amb i mitjançant els altres [aprenentatge social]). És un fet que les persones
aprenen més informalment que formalment. Hi ha nombrosos estudis que validen
aquest model. El model 70:20:10 és un model de referència per reflexionar sobre
com es produeix l’aprenentatge i com optimitzar la creació de contextos que l’afavoreixin,
però no és una recepta.
Les organitzacions amb capacitats d’aprenentatge informal
molt fortes tenen un 300% més de probabilitats de ser superiors que les
organitzacions que no tenen aquestes competències L’aprenentatge informal no és
absolutament independent o accidental, sinó que sovint s’entrellaça amb l’aprenentatge
formal.
L’aprenentatge basat en l’experiència té relació amb
moltes coses i té moltes utilitats:
- aplicar nous aprenentatges i competències en situacions reals,
- liderar o formar part de nous equips,
- reflexionar i aprendre de diferents projectes,
- intercanvis de coneixement entre departaments,
- ...pot ser gairebé qualsevol cosa.
Pel que fa a l’aprenentatge social, és d’utilitat per fer
que
- les persones treballin en equip,
- es produeixin converses profundes sobre els temes comuns,
- es construeixin fortes xarxes externes i internes,
- desenvolupar accions de coaching i de mentoring informals...
En els darrers anys, està experimentant un increment
exponencial la utilització de vídeo per a l’aprenentatge corporatiu (com en el
cas de British Telecom i el seu projecte Dare2share), atès que es constata que som “animals
audiovisuals” i que aquest mitjà és un dels més efectius per als processos d’aprenentatge
(de fet, els “nadius digitals” cerquen més continguts [per aprenentatge] a Youtube que no pas a Wikipedia o a qualsevol altra font). El
vídeo està prenent, doncs, un paper rellevant en l’aprenentatge social, i
aquest està prenent un rol central en els contextos d’aprenentatge de manera
que hi ha estudis que recullen centenars de casos d’èxit de creació de marcs organitzacionals
que estructuren l’aprenentatge social.
El paper dels directius és clau per al desenvolupament
del model d’aprenentatge 70:20:10 en el desenvolupament i creixement
professional dels seus col·laboradors.
Un canvi substancial que planteja el desenvolupament del
model 70:20:10 és que l’aprenentatge basat en esdeveniments es transforma en
aprenentatge continuat, que és més difícil de gestionar, que requereix posar el
focus en que es produeixin experiències d’aprenentatge en el lloc de treball,
garantir que tothom disposa de les eines necessàries per fer la seva feina, de manera
que l’aprenentatge es pugui orientar a la millora de la productivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!