EDO 2012: Les meves notes (4)… Simposi: “Comunitats de pràctica en l’administració pública”

-->

Jesús Martínez i Paco Molinero: Dimensions desconegudes en la implementació i sostenibilitat de comunitats de pràctica en organitzacions formals

Jesús Martínez planteja com a tema de debat l’encaix d’estructures informals (Comunitats de pràctica) en el si d’estructures formals (Administracions públiques) a partir de l’experiència del Programa Compartim del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que ja té 6 anys de vida.

Els e-moderadors del Programa Compartim han estat testimonis directes de la fricció entre les estructures formals i les estructures informals i han conegut el desgast que produeix aquesta fricció. Els e-moderadors, en tant que operadors de la participació i estructuradors del sentit de pertinença i identitat de la comunitat de pràctica, són un element clau per a la facilitació de la marxa de la comunitat de pràctica en relació, entre d’altres aspectes, a:

• La selecció de temes, vinculats a les necessitats i problemes reals del col·lectiu, identificant les motivacions reals
• La identificació del segment dels innovadors que poden ser més proclius a la generació d’idees i solucions
• La identificació i el treball en xarxa amb els líders informals (naturals)
• La facilitació de la participació informal i als canals naturals en què el col·lectiu està més predisposat a interactuar.

En l’àmbit de la formació institucional, han trobat que amb el desenvolupament de les comunitats de pràctica, les aules esdevenen centres d’experimentació i potencició de metodologies Design Thinking en què els destinataris es converteixen en protagonistes productors de coneixement.

Adrià Pagès-Mimó i Patricia Olmos: CERCA. Una experiència de comunitats de pràctica

CERCA és una experiència de treball en xarxa compartit on els professionals podem intercanviar les seves experiències sobre com gestionar els conflictes propis del seu objecte de treball (la justícia i els conflictes que afecten al col·lectiu de joves amb risc d’exclusió) amb l’objectiu d’aportar solucions preventives fruit de la reflexió i de la pràctica.

L’origen de la comunitat de pràctica CERCA es troba al TRAM.cat, una experiència inicial de comunitat de pràctica adreçada a resoldre situacions conflictives en l’àmbit municipal.

José A. Latorre i Antonio Calvo: Una altra manera de liderar: relat d’una CoP

Des del Departament de Formació de la Diputació d’Alacant van detectar que, en el marc de les activitats de formació, les pauses per al cafè i els passadissos eren els llocs on es produeixen intercanvis d’informació i de coneixement que són tant o més importants que els que tenen lloc dins de les aules i, consideren les comunitats de pràctica com una de les eines que fan possible elevar aquestes situacions a la categoria de formació.

A partir de la seva experiència amb la comunitat de pràctica de lideratge, han identificat un seguit d’aspectes clau per al bon funcionament:

• Les TIC faciliten el treball en xarxa però és imprescindible combinar el treball en línia amb activitats presencials
• És vital la creació d’un grup xarxa social o plataforma per gestionar els continguts
• És necessari que es defineixi un calendari
• Cal compromís respecte a l’elaboració d’un producte final (lliurable)
• És fonamental el paper del moderador de la comunitat de pràctica

Expliquen que les idees centrals sobre les quals es va estructurar la comunitat de pràctica van ser la cooperació per construir alguna cosa nova i/o diferent (crear per creure), els objectius, la passió i la identitat compartida.

Els participants es van mostrar altament satisfets i disposats a participar en una nova comunitat de pràctica (amb una mica més de presencialitat, això sí).

Anna Cabañas: La Xarxa d’Innovació Pública (XIP). Quan l’aprenentatge i l’intraempreneduria s’entrellacen donant lloc a entorns emergents d’innovació a les Administracions públiques

Anna Cabañas presenta la Xarxa d’Innovació Pública.

La XarxaIP aposta no per aplanar estructures, sinó per sortir de les estructures. Els membres de la XIP no ho fan en tant que administracions, sinó com individus inquiets que volen fer de les administracions alguna cosa diferent, més en consonància amb el context actual i que aporti el valor que necessita la ciutadania.

S’ha identificat algunes barreres a la innovació i es proposen maneres per a diluir-les:

• Desafiant les pràctiques instituïdes (incloent-hi els models d’aprenentatge)
• Evolucionant cap a serveis dissenyats per donar resposta a necessitats reals
• Modificant la relació amb la ciutadania: aprenent d’ella i amb ella
• Integrant tots els actors en la reflexió

La connectivitat és la base perquè el coneixement flueixi a través de tots els nodes que componen la xarxa. Perquè aquesta connectivitat sigui realment significativa, hi ha quatre punts que es necessari abordar:

• Formació
• Participació i treball col·laboratiu
• Informació i difusió de bones pràctiques
• Creació d’entorns segurs i de confiança (aversió al risc i tolerància a l’error)

La XIP és, doncs, una xarxa transversal de persones vinculades a les administracions públiques de Catalunya o a iniciatives que es porten a terme en aquestes. Es proposa millorar el servei a la ciutadania innovant la gestió dels serveis gràcies al bon ús de la tecnologia col·laborativa.

La Xarxa d’Innovació Pública està organitzada en 6 grups temàtics: .GOV, .NET, .COM, .CAT, .EDU, .ORG.

Joan Galeano: Comunitats de pràctica per unitats funcionals dins d’una organització

Va suposar un gran repte introduir el treball d’una comunitat de pràctica en una institució amb una configuració jeràrquica i piramidal, sense cultura de gestió del coneixement, amb una formació molt estructurada entorn de la tradició de formació formal.

A partir d’una anàlisi general i de la detecció de com era possible alinear els objectius de les CoP amb els objectius de l’organització, es van plantejar la creació de comunitats d’interès, de comunitats per àrees de treball i de comunitats per unitats.

Les unitats presentaven una alta rotació de personal, prestaven un servei a l’usuari d’alta complexitat, tenien un marc procedimental altament establert... Aquestes característiques van conduir a plantejar uns objectius de les CoP basats en generar revisions procedimentals, fer explícit el coneixement i codificar-lo, generar un context d’anàlisi, debat i reflexió sobre la praxis...

Com a conseqüència del funcionament de les comunitats de pràctica, s’ha implantat un sistema de gestió del coneixement com part de l’organització, s’han creat mecanismes d’intel·ligència col·lectiva, es socialitza el coneixement i es potencia la transferència del mateix i es genera un context d’aprenentatge informal.

El plantejament de la Cop com a unitat funcional fa que transcendeixi més enllà dels professionals destinats en cada moment. Ultrapassa el que és un repositori de coneixement i es converteix en alguna cosa permanent.