EDO 2012: les meves notes (7)... Conferència: Mónica R. De Arteche: "Els clústers i la gestió del coneixement"

Mónica de Arteche presenta la recerca desenvolupada sobre els clústers i les característiques que presenten a l’hora de transferir el coneixement. La investigació es va dur a terme en tres fases:

1. Els clústers i la generació del coneixement
2. Xarxes i clústers per a la innovació i la transferència de coneixement a l’Argentina
3. Estudi de les Comunitats de pràctica (CoP) i la gestió del coneixement en organitzacions i clústers

 Durant el procés de recerca es van formular les preguntes següents:

• Com es genera, transfereix i distribueix el coneixement als clústers?
• Què no sabem i cal que sapiguem?
• Fem servir tot el coneixement disponible?
• Com les comunitats de pràctica poden servir a les organitzacions i als clústers?

Abans dels clústers es van donar altres tipus d’estructures per vincular el coneixement i el sector productiu: els parcs i els pols tecnològics. El clúster, però, demana de la universitat un rol molt més actiu, afavorint que se superin les asimetries informatives, que se superin les distàncies institucionals existents entre ells, essent la universitat qui fomenti les relacions entre emprenedors, empreses i acadèmia.

Per valorar la relació entre la creació de coneixement als clústers i l’efectivitat dels sistemes de gestió del coneixement, van establir indicadors que els permetessin mesurar, més enllà dels actius tangibles, els actius intangibles com el capital humà (coneixement tàcit o explícit), el capital estructural (coneixement que el clúster explicita, sistematitza i codifica) i el capital relacional (valor del clúster a través de les relacions establertes).

Han estudiat casos de clústers del sud de Brasil (lligats a la industria del calçat), dels Estats Units (The Research Triangle Park), del País Basc (GAIA), del districte tecnològic de Buenos Aires (en realitat estan en un estadi previ, és un conglomerat d’empreses TIC) i de Bariloche.

Van aplicar els models de Nonaka i de Capital Intel·lectual, la qual cosa els va permetre determinar les fortaleses i febleses de la gestió del coneixement. Han trobat que hi ha diferents maneres d’encetar un clúster, però que sempre calen bones diagnosis i polítiques públiques.

Van fer una anàlisi de la morfologia dels clústers d’Argentina, parant atenció al temps de creació, a l’etapa evolutiva en què es troben, a la cadena de valor, al recolzament institucional i a la composició del clúster. A partir d’aquestes dades van concloure que els clústers amb gestió professionalitzada i més integrats amb les universitats són els que han generat més innovacions i que les polítiques públiques es consideren molt importants per a la creació i per a la sostenibilitat dels clústers.

Les comunitats de pràctica, en tant que consideren que l’aprenentatge és un fenomen social en què el coneixement està integrat al fer i, per tant, es genera espontàniament sense que es puguin separar els processos d’aprenentatge, de coneixement i de pràctica, resulten una eina utilíssima per als clústers per fer sorgir col·lectivament el coneixement i compartir-lo. Així, plantegen els clústers com a constel·lacions de comunitats de pràctica. El rol del facilitador (o líder) de les comunitats de pràctica és fonamental per aconseguir la cohesió, mantenir-les actives, generar confiança, mesurar la salut de la comunitat de pràctica i encarregar-se de la base del coneixement.