Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


14 de maig 2010

EDO 2010: les meves notes... (09) "Avaluació, autoavaluació i formació" (Taula de comunicacions)


Mireia Ochoa: Avaluació de cinc anys d’oferta formativa del CEJFE: “de poble a ciutat”

El CEJFE ha multiplicat significativament el nombre d’activitats formatives, d’hores de formació i de públic participant en el període 2005-2009. A més, paral·lelament, s’han anat incorporant nous canals a la formació, especialment a la vinculada al Programa Compartim i a les Sessions web, on es treballa prèviament, durant i posteriorment a la formació amb pàgines de Facebook, amb Twitter...

Recentment han presentat el canal CEJFETV on es recullen els vídeos de les sessions que es porten a terme i que, si és possible, s’emeten també en streaming.


Anna Díaz: L’autoavaluació de la seguretat integral als centres educatius com a instrument formatiu del professorat

Una recerca duta a terme per membres del grup EDO sobre seguretat integral (no només en relació amb els riscos físics [els objectes], sinó també sobre els riscos que plantegen els usos de les noves tecnologies, els riscos psicosocials...) constata el potencial formatiu del procés d’autoavaluació. L’autoavaluació és realitzada pels propis membres de la institució, però amb suport de tècnics per garantir que s’adequa a la normativa vigent. L’objectiu formatiu de l’autoavaluació està vinculat al desenvolupament professional i està molt lligat al model de formació experiencial. L’autoavaluació provoca un procés de reflexió col·lectiva orientades a la millora (també un de reflexió individual) incorporant-hi, doncs, uns valors formatius relacionats amb quatre eixos:
  • Apropament a la temàtica
  • Detecció de fortaleses i febleses
  • Formació i cerca d’informació com a part del procés de reflexió
  • Foment de la cultura preventiva i de seguretat

El grup de recerca ha constatat com l’aplicació de qüestionaris estandaritzats d’autoavaluació posa de relleu els aspectes formatius dels processos d’avaluació tant durant el procés en sí, com per als futurs autoavaluands que disposen de dades d’experiències anteriors.


Edgar Iglesias: Model per establir un sistema d’indicadors amb la finalitat d’avaluar la formació en interculturalitat en una organització d’educació no formal

La intenció és avaluar els continguts de la formació en interculturalitat en el context d’una organització d’educació no formal, establint un sistema d’indicadors com a instrument d’avaluació per identificar el seu grau d’interculturalitat, de cara a orientar l’organització en la transformació i millora de la seva qualitat educativa des de la interculturalitat.

Han treballat amb una institució on es dóna un procés educatiu voluntari, intencionat, planificat, permanent i flexible (Trilla 1992) del barri del Raval de Barcelona.

El model que proposen ha de tenir en compte tres dimensions:
  • Identitària (la identitat ens diu qui som ara, no d’on venim)
  • Educativa (l’àmbit dels processos de construcció de la identitat)
  • Relacional (l’àmbit de la educació comunitària i la participació)


Mercè Jariot: Els processos d’autorreflexió de l’aprenentatge en el marc del curs per a la formació inicial de professors de formació viària de Catalunya. Experiència pilot a partir de l’autoavaluació de l’aprenentatge per competències professionals

Han fet una recerca pilot sobre el curs de capacitació de professors de formació viària i creuen que, pel que fa a l’acció sobre l’impacte de la formació en el camp actitudinal, les tendències que apareixen serien exportables a altres àmbits de la formació.

Com a conclusions transversals de l’estudi pilot, destaca que les competències més difícils d’adquirir són les relacionades amb l’expressió i gestió de sentiments. La metodologia autoavaluativa permet a l’alumnat interioritzar els components fonamentals que ha d’integrar un procés formatiu i permet també reflexionar sobre el grau de consecució de cada competència i el procés d’aprenentatge que ha de seguir per assolir el nivell màxim.

Per al futur immediat es plantegen repetir la recerca, però augmentant (x4) la mostra d’estudi afegint-hi un nou criteri d’avaluació: l’experiència en situació real viscuda pels participants en l’estudi pilot.


María Inés Vázquez: L’autoavaluació organitzacional com a pràctica d’autoformació

Una de les dificultats de dur a terme processos d’autoavaluació a les organitzacions és que encara hi ha molt a l’imaginari la relació entre avaluació i sanció i això provoca resistències. Fins i tot en organitzacions on no hi ha tradició sancionadors, resulta un fre el fet que es considera que l’avaluació pot posar en evidència tot allò que no es fa tan bé com ens agradaria.

Una altra dificultat és la “cultura de la oralitat” que fa que hi hagi certa tendència a explicar les coses verbalment i no a registrar-les documentalment. Això és un mal generalitzat que dificulta l’accés a la informació sobre actuacions passades, perquè “fem molt més del que registrem”.

L’autoavaluació esdevé, en tant que procés reflexiu sobre la pròpia pràctica, una excel·lent eina d’autoformació que normalment es trasllada en iniciatives des dels centres participant per aprofitar aquest procés formatiu per incorporar nou coneixement a l’organització. Totes les organitzacions tenen clara la importància i els avantatges d’encetar processos de reflexió, però coincideixen que manca temps per fer-ho, perquè les planificacions no preveuen aquests espais.
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!