Com
Internet està canviant la manera com aprenem? Des que va aparèixer, la xarxa s’ha
convertit en una part important de les nostres vides. Per vuitè any, faré un rànquing
de les 100 millors eines per a l’aprenentatge. Al top 10 no hi ha cap eina
específica d’aprenentatge, sinó que trobem Twitter, Google Drive, Youtube,
Google Search, Powerpoint, Evernote... és a dir, eines en línia, gratuïtes,
socials, que tot i no estar enfocades o plantejades com a eines d’aprenentatge
però l’ús de les quals per a finalitats d’aprenentatge resulta molt útil.
La
gent va a buscar la seva “propia” eina per aprendre fora del que serien les
fonts tradicionals. Aquestes eines permeten i faciliten que les persones
prenguin el control del seu propi aprenentatge. Les persones, doncs, utilitzen
la xarxa per participar en activitats educatives diverses (Coursera, Khan Academy, Udacity, edX...). El fet més destacable és que la gent no utilitza
tant recursos educatius tradicionals sinó que cerca continguts a la seva mida i
que també li ajudin a solucionar els seus problemes en el moment que ho
necessiten i no quan hi hagi una formació programada que els pugui ser d’utilitat.
Els
principals avantatges d’aquest sistema rauen en que:
- Les persones no volen estudiar el problema, volen resoldre’l;
- no necessiten fer una prova avaluativa al final; i
- no cal recordar allò que s’aprèn, n’hi ha prou amb recordar on buscar la solució (i a això també ajuden les eines –marcadors–).
Les
persones utilitzen la xarxa social per construir la seva pròpia xarxa
professional d’aprenentatge (PLN). Les possibilitats de formes d’aprenentatge
que ofereix la xarxa són moltes i molt diverses: preguntant i responent
preguntes, seguint enllaços que comparteixen altres...
Estem
arribant al final d’una era i a la nova era, els treballadors del coneixement hem
de tenir força connexions amb altres persones perquè això implica que tindrem
una pila de fonts d’informació.
Els
mitjans socials mai no substituiran els mitjans tradicionals d’aprendre o d’investigar,
però són un canal complementari molt valuós. Per aprendre allò que hi ha de
nou, per estar permanentment actualitzats, podem servir-nos del enorme
potencial de les xarxes.
La
utilització i aprofitament de les xarxes per obtenir el coneixement que
necessitem en comptes d’esperar que algú ens el serveixi, és com navegar per aigües
turbulentes i, en certa manera, podem parlar d’aprenentatge emprenedor.
L’aprenentatge
al lloc de treball presenta canals múltiples, des de la formació corporativa a
les cerques a la xarxa, passant pel treball col·laboratiu, les converses amb
companys, les reunions de treball, l’accés a repositoris documentals...
A
diferència de la formació tradicional, aquestes noves formes d’aprenentatge presenten
una sèrie de característiques
- autonomia
- brevetat
- continuïtat
- social, en contacte amb altres
- a demanda, quan ho necessitem
- on sigui, quan sigui, amb qualsevol eina
La
revolució de l’aprenentatge (social) al
lloc de treball implica que les organitzacions han d’acceptar el canvi de
paradigma que suposa superar el període de “ensenyar allò que és vell” (com fer
la feina, procediments, sistemes...) per passar al temps de “aprendre allò que
és nou” (noves maneres de pensar, nous recursos, noves idees...). Les
habilitats d’aprenentatge modernes estan relacionades amb la selecció de
continguts rellevants, amb l’emmagatzemament dels mateixos, amb la compartició
de coneixement, amb el recull d’evidències d’aprenentatge... i amb fomentar que
s’estengui i que arribi a tots els membres de l’organització. Cal, però, també
modificar el sistema d’implementació. El top to down tradicional no funciona bé. No es pot obligar els
treballadors a tenir grans idees o a ser col·laboratiu; si interactuen és
perquè volen fer-ho, així que el que cal és fomentar aquestes actituds fent que
l’aprenentatge sigui part de la feina, eliminant la distància i les diferències
entre el que és feina i el que és formació.
La col·laboració i el coneixement compartit són claus per a l'aprenentatge en les organitzacions, però compartir ha de tenir sentit. L’art
de compartir s'ha de fonamentar en diferents principis, entre els quals es poden destacar els tres següents:
- afegir valor a allò que es comparteix (explicant perquè és important)
- no sobrecompartir (no cal compartir-ho tot)
- “treballar en veu alta” (compartir aquell coneixement que es genera)
Les
organitzacions han de dedicar els seus esforços a construir estructures sobre
les quals cadascun dels treballadors pugui crear i fer créixer el seu propi
procés d’aprenentatge, de manera autònoma, social, col·laborativa... Han de
tractar de crear fluxos d’aprenentatge de manera que l’aprenentatge informal
dels individus sigui fàcilment posat a l’abast de la resta de companys.
Aquestes estructures i aquests fluxos ajudaran les organitzacions, a la vegada,
a pensar com valorar l’aprenentatge.
