Joan Majó Cruzate (Information Society Forum a Brussel·les)
- Aprendre per adaptar-se al canvi
- Aprendre del canvi
- Canviar la manera d’aprendre
- La dificultat d’aprendre en temps de canvi
Els dos canvis fonamentals dels darrers 25 anys són la globalització i la digitalització i moltes de les coses que ens estan passant són conseqüència directa d’aquests canvis. La desaparició de les fronteres i l’aparició dels bits han canviat el nostre món.
La globalització va de fronteres. El món del darrer terç del segle XX era una mena de puzzle d’Estats i en el qual cada peça, si era democràtica, tenia una llibertat total de moviment de molts factors (socials, econòmics....) al seu interior; llibertat de moviments que desapareixia en la frontera. Això permetia l’existència de models econòmics que funcionessin dins d’aquests espais. La decisió política de la desaparició de fronteres, juntament amb la decisió econòmica de facilitar que aquests canvis es poguessin donar, han creat un nou món en el qual cada peça del puzzle ja no disposa de llibertat total de moviment al seu interior.
Això té uns efectes, que combinats amb els provocats per la digitalització, han esdevingut revolucionaris. La globalització es troba, quan es passa de la teoria o de la pràctica jurídica a la realitat, amb dificultats i entrebancs que posen límits a la llibertat de moviment (com ara la necessitat de conèixer una llengua per anar a treballar a un país estranger...).
L’única cosa que de veritat s’ha globalitzat del tot, en tot el món, és allò que es pot expressar en forma de bits. El que es pot posar en forma de bits són bàsicament dues coses: la informació i el diner.
La transmissió de la informació ha experimentat dos grans canvis arran de la digitalització, un dels quals ha estat l’obsolescència de tots els sistemes clàssics de transmissió de la informació, havent possibilitat que tot receptor d’informació pugui esdevenir també emissor. Això, canvia la relació entre els poders i la transmissió de la informació.
Un tercer factor significatiu és la desregulació. D’una banda, per voluntat política, però més important, com a conseqüència de la globalització i de la digitalització.
Les bases de la competitivitat han desaparegut per tres raons:
- Les matèries primeres s’aconseguien d’altres llocs del planeta de manera quasimonopolística des del primer món, fent així que, davant una demanda ‘controlada’, els preus d’aquelles matèries primeres estiguessin continguts.
- Amb el mercat energètic succeïa el mateix.
- Tota la tecnologia que es desenvolupava en el món es desenvolupava en els ‘dominis’ de l’OCDE.
S’hi pot afegir una quarta raó, en el nostre cas, consistent en que hem experimentat un retrocés en la relació entre el desenvolupament tecnològic i creixement econòmic i la generació d’igualtat. Ara, atès que un 90% de l’increment de PIB va a parar a mans de l’1% més ric, podem concloure que estem en el paradigma invers: el creixement econòmic genera desigualtat.
L’increment del nivell del capital humà és el principal factor que pot ajudar a superar la crisi. Perquè aquest increment de nivell es produeixi cal una més gran cohesió social (creixement de les classes mitjanes) que disminueixi la polarització. Això està estretament lligat a l’aprenentatge, que més enllà d’estar relacionat amb el sistema educatiu, està lligat al sistema social. L’aprenentatge al llarg de tota la vida, l’aprenentatge permanent, és un factor fonamental per a aquest increment del nivell de capital humà.
Però perquè tot això sigui possible, perquè les persones siguin més lliures, calen dos principis bàsics:
- La equitat i
- la igualtat d’oportunitats (en salut, en educació, en accés a la justícia...)
sense els quals no és possible aquest increment del nivell del capital humà que ajudi a combatre la polarització social i a sortir de la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!