[EDO 2014] Les meves notes (4): Workshop 2: “Pràctica reflexiva. Aprendre de la pràctica professional”

Àngels Domingo i M. Victòria Gómez (Plat. Int. de Pràctica Reflexiva)

Les doctores Àngels Domingo i M. Victòria Gómez presenten la Plataforma Internacional de Pràctica Reflexiva, un espai de col·laboració sobre metodologies formatives basades en la reflexió de la qual són fundadores.

Mitjançant la mecànica d’un taller, pretenen que els participants experimentin la pràctica reflexiva com estratègia metodològica per aprendre de la pròpia pràctica i per millorar el desenvolupament professional i institucional, tot comprovant la seva efectivitat.

La primera dinàmica treballa les percepcions a partir del recompte del nombre de quadrats que apareixen en la imatge següent:

Els participants del taller compten els quadres de manera individual i comparen el resultat amb un altre participant. Si troben divergències en el resultat, les comenten i consensuen el resultat per tornar a comparar-ho amb una altra parella de participants i repetir el procediment. A partir dels resultats d’aquest treball, els participants del taller extreuen les conclusions següents:

• La interacció amplia la panoràmica del coneixement.
• Compartir és incrementar el coneixement.
• Un mateix problema pot ser abordat amb visions diverses.

A continuació, presenten el Registre d’aprenentatge reflexiu (RAR). El RAR és una eina que demana un registre doble i paral·lel per a la reflexió sobre la participació en activitats formatives. A la plantilla hi ha dos espais en els quals cal registrar en primer lloc les idees i informacions essencials extretes de la seva participació en una activitat formativa i després, al segon espai, reflexions sobre les idees i informacions registrades i sobre la seva aplicació al propi escenari professional. Aquest doble registre propicia l’aprenentatge reflexiu i té les característiques següents:

• Selecciona i focalitza la reflexió
• Potencia un aprenentatge integrador
• Contextualitza el coneixement
• Propicia la transferència del coneixement
• Indueix l’aprenentatge situat

Tot seguit, proposen una reflexió sobre la innovació i la millora organitzacional a partir d’unes preguntes sobre com s’articulen aquests aspectes. Es debaten quins són els impulsors o promotors de la innovació a les organitzacions, com es gestiona la innovació a les organitzacions, quins entrebancs acostumen a existir-hi davant iniciatives innovadores, sobre com dinamitzar la innovació...

Es complementa el debat amb un article que planteja que cal gestionar el canvi (que planteja tota innovació) tenint present que el diagnòstic no es pot imposar, que la solució tampoc no es pot donar feta i que no es poden predefinir els terminis en què es produirà aquest canvi. Així, cal que els canvis hagin implicat tothom i que es respectin els ritmes diferents.

Per últim, presenten el Mètode R⁵ com a eina que també pot ser útil per identificar els elements definitoris d’un procés o d’una situació a partir de la reflexió individual primer i compartida després per tal de poder extreure conclusions a partir de l’anàlisi de múltiples mirades sobre una mateixa situació.

El mètode R⁵ s’articula a partir de l’estructuració de la reflexió en les fases següents:

1. Realitat viscuda per reflexionar (seleccionar una situació concreta i fer una breu descripció del context que emmarca la situació)
2. Reconstrucció del fet a posteriori (recordar-la, escriure-la, destacar allò que ha actuat com a detonant i fa sortir de la rutina, obligant a reflexionar al mig de l’acció i a realitzar canvis, prendre decisions i replantejar la situació)
3. Reflexió individual guiada (coneixement que es posa en acció, reflexió en l’acció i reflexió sobre la ‘reflexió en l’acció’)
4. Reflexió compartida o grupal (sotmetre la situació a diferents visions, des de diferents realitats)
5. Planificació de la nova intervenció (optimitzar la pràctica, detectar aspectes a modificar i a reafirmar, identificar coneixements adquirits)