Dimarts 13

Per tots és sabut que els dimarts no són bons per casar-se ni per embarcar-se, i si a més resulta que es tracta del dia 13 del mes, serà millor quedar-se a casa ben protegit contra tot mal... Resulta curiós que a aquestes alçades del segle XXI continuem tenint tant presents certes supersticions al nostre dia a dia i, per molt que ens encaparrem a amagar-ho, acabem fent coses absurdes "per si de cas". Les supersticions poden ser bones o dolentes, però, igual que passa a d'altres àmbits de l'existència humana, les dolentes semblen més nombroses. Potser és que parem més atenció a les negatives no sigui que tinguin alguna part de veritat i...

Som ciutadans digitals, ciberentusiastes i fins i tot, en ocasions, geeks consumats, però no podem oblidar que porta mala sort que un gat negre creui pel teu davant, o passar sota una escala, o que et caigui la sal... i de vegades, fins i tot fem culpables del nostre fracàs (o de la nostra manca d'èxit) al destí. El destí no és més que una altra expressió de les nostres supersticions perquè suposa dipositar el futur en mans d'un ens que no controlem, de manera que si les coses no surtem com esperàvem sempre el podem responsabilitzar de tot allò que ens ha anat malament. Però no, el futur no està escrit. L'escrivim des del present amb els nostres actes i les nostres decisions. I tot allò que fem i que decidim no fer és el que condiciona com aniran les coses i no el destí. Però assumir això implica acceptar incondicionalment la nostra existència imperfecta i això requereix un grau de maduresa que no tots tenim; ens resulta més còmode pensar (o dir) que les coses són com són i que no podem fer-hi res. I ens resulta una excusa molt útil el destí, perquè és ell qui ha fet que les coses vagin com van sense que nosaltres haguem pogut (o puguem) fer-hi res per canviar (construir) l'esdevenidor. Aquí és quan recomano efusivament una pel·lícula espanyola de 1940 on el genial José Luis Sáenz de Heredia fa una reflexió sobre el tema: El destino se disculpa.

Bé, acabo. Només un consell: avui és un bon dia per entomar tot allò que tenim pendent i que no tenim clar que ens en puguem sortir... perquè com que és dimarts tretze, sempre podrem dir que la mala sort i el destí ens han jugat una mala passada.

Que tingueu un bon dia!