Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


23 abr. 2010

Serà algun dia l'administració una organització intel·ligent?

Ahir, dijous 22 d’abril vaig tenir la sort d’assistir a la conferència “L’evolució de l’administració burocràtica cap a l’administració col·laborativa i intel·ligent. On som?” que va pronunciar Marcelo Lasagna en el marc del Programa Compartim de gestió del coneixement, a la seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació especialitzada.

Allà, amb un aforament reduït, vàrem poder sentir una bona col·lecció de reflexions sobre els canvis organitzacionals i sobre la necessària evolució que han d’experimentar les administracions públiques (i també el sector privat) per tal d’evitar que l’arquitectura de les organitzacions continuï construint-se d’esquenes a les estructures col·laboratives, les quals són les estructures naturals i que es fan paleses en molts dels patrons biològics que configuren el nostre entorn.

Com que en breu estarà disponible el vídeo de la sessió al nou canal CEJFE.TV, em limitaré a destacar algunes frases que he considerat que plantegen qüestions interessants sobre les quals paga la pena pensar una mica per valorar si estem fent tot allò que podríem per fer que les administracions avancin de manera col·laborativa per afrontar el canvi disruptiu que planteja el nostre món actual i que hauria de conduir cap a l’existència generalitzada d’organitzacions intel·ligents. Allà van:

·         “No és possible el canvi a les organitzacions (ni a les persones) sense passar primer per un procés de desaprenentatge de moltes de les coses que se saben” [Proverbi Zen: ‘Com més petita sigui la motxilla que portem a la vida, millor]
·         “Les administracions no aprenen, cometen recurrentment els mateixos errors”
·         “Per generar valor públic és necessari conèixer les necessitats de la societat i l’impacte de les accions que emprenem”
·         “La prestació de serveis ha de contemplar l’avaluació del procés pre-, post- i on going
·         “El sector públic és un mal gestor del coneixement. Cal fer un gran canvi organitzacional; s’ha de modificar l’entorn en què es crea, s’incentiva, es gestiona i es comparteix el coneixement”
·         Teamdinitis: malaltia del sector públic caracteritzada per la proliferació d’accions formatives sobre treball en equip
·         “Un problema endèmic del sector públic és la pràctica inexistència de canals de comunicació entre els diferents departaments”
·         “El coneixement (mal gestionat) resideix a les persones; el sector públic és un clar exemple de la “fuga de talent”... fins i tot per jubilació. L’assignatura pendent és crear mecanismes per incorporar el coneixement de les persones a les organitzacions”
·         “No n’hi ha prou amb incorporar el coneixement a les organitzacions; cal desenvolupar sistemes eficients de recuperació del coneixement (i de la informació) per ser utilitzat quan calgui”
·         “A les organitzacions hi ha una forta resistència al canvi, a la innovació. Això implica que el lideratge és una qualitat fonamental per mobilitzar la gent a sortir de la situació de comoditat, conduint-los cap al rang on siguin més creatius”
·         “Un dels principals problemes del sector públic és la tendència a reinventar la roda en lloc d’aprofitar el coneixement generat amb anterioritat”
·         “Allò que és dolent no s’ha de combatre mirant d’eliminar-lo, s’ha de combatre mirant de millorar-lo”
·         “Parar atenció a l’entorn és fonamental: la frontera entre administració i ciutadania ha ser com més permeable millor”
·         “Els processos de canvi tenen costos molt matiners i resultats molt tardans”

Per acabar, en Marcelo Lasagna ha enumerat un seguit de reptes que cal afrontar a l’hora d’introduir la gestió del coneixement com a element substantiu en l’administració de cara a construir una administració intel·ligent:

  • Cal un lideratge sòlid per innovar (fort com un roure per dins, flexible com un jonc per fora)
  • Hem d’aprendre a escoltar
  • S’ha de generar confiança en les persones (qui més sap sobre una tasca és la persona que la duu a terme)
  • És necessari impulsar (i molt) la creativitat de les persones
  • Cal superar la inèrcia organitzacional (que en el cas de les administracions és molt poderosa)
  • S’ha de gestionar adequadament el canvi
  • És fonamental compartir les experiències

Fins aquí les meves notes... però segur que vosaltres també teniu la vostra opinió... i si la compartiu?

4 comentaris:

  1. Gràcies Joanka, molt bon resum! (m'estalvies el que pensava escriure ;-D).
    Jo crec que sí que ho serà...ja ho comença a ser, no imagino reunions (ni converses posteriors) com la d'ahir fa uns anys.
    Constància i paciència... mica en mica ho aconseguirem!

    ResponElimina
  2. Que curiós: jo també vaig anar apuntant frases i parauletes com això de la teamdinitis. Gràcies pel resum i us avisem quan estigui el vídeo a cejfe.tv i també a http://www.youtube.com/departamentjusticia!

    I bona Diada de Sant Jordi :-)

    ResponElimina
  3. Debió ser una conferencia muy interesante, a tenor del resumen que haces en tu post. Grandes verdades, y aunque nos falta mucho camino por recorrer para conseguir una Administración verdaderamente colaborativa coincido con Francesca al decir que charlas como esta hace unos años eran impensables. Pienso que la fuerza del cambio, al igual que el conocimiento, reside, aunque latente, en las personas. Y es hora ya de despertar.

    Un saludo.

    ResponElimina
  4. @Francesca Absolutament d'acord en que les coses estan canviany. Potser el que resulta preocupant és el ritme. En aquests temps de transformacions constants a ritme frenetic, haber de prendre's les coses amb paciencia resulta una mica desesperant. Pero hem de fer bona la dita "piano, piano, si va lontano". Amb constancia i dedicació, segur que ho aconseguirem.

    @Núria La veritat és que vaig trobar que el ponent tenia força encert a l'hora de torbar les paraules amb que expresar certes idees/situacions més o menys conegudes.

    @Antonio Pues sí, fue realmente interesante. Quizás sea preciso extender (generalizar) situaciones de reflexión y debate como esta, para dar un empujoncito a ese tan necesario despertar.

    Moltes gracies per passar per casa meva que també és casa vostra.

    ResponElimina

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!