[EDO 2014] Les meves notes (3): Conferència: “Nova generació de pràctiques d’aprenentatge a l’era de l’intercanvi de coneixement i la col·laboració”

Jane Hart (Centre for Learning & Performance – UK)

Com Internet està canviant la manera com aprenem? Des que va aparèixer, la xarxa s’ha convertit en una part important de les nostres vides. Per vuitè any, faré un rànquing de les 100 millors eines per a l’aprenentatge. Al top 10 no hi ha cap eina específica d’aprenentatge, sinó que trobem Twitter, Google Drive, Youtube, Google Search, Powerpoint, Evernote... és a dir, eines en línia, gratuïtes, socials, que tot i no estar enfocades o plantejades com a eines d’aprenentatge però l’ús de les quals per a finalitats d’aprenentatge resulta molt útil.

La gent va a buscar la seva “propia” eina per aprendre fora del que serien les fonts tradicionals. Aquestes eines permeten i faciliten que les persones prenguin el control del seu propi aprenentatge. Les persones, doncs, utilitzen la xarxa per participar en activitats educatives diverses (Coursera, Khan Academy, Udacity, edX...). El fet més destacable és que la gent no utilitza tant recursos educatius tradicionals sinó que cerca continguts a la seva mida i que també li ajudin a solucionar els seus problemes en el moment que ho necessiten i no quan hi hagi una formació programada que els pugui ser d’utilitat.

Els principals avantatges d’aquest sistema rauen en que:

• Les persones no volen estudiar el problema, volen resoldre’l;
• no necessiten fer una prova avaluativa al final; i
• no cal recordar allò que s’aprèn, n’hi ha prou amb recordar on buscar la solució (i a això també ajuden les eines –marcadors–).

Les persones utilitzen la xarxa social per construir la seva pròpia xarxa professional d’aprenentatge (PLN). Les possibilitats de formes d’aprenentatge que ofereix la xarxa són moltes i molt diverses: preguntant i responent preguntes, seguint enllaços que comparteixen altres...

Estem arribant al final d’una era i a la nova era, els treballadors del coneixement hem de tenir força connexions amb altres persones perquè això implica que tindrem una pila de fonts d’informació.

Els mitjans socials mai no substituiran els mitjans tradicionals d’aprendre o d’investigar, però són un canal complementari molt valuós. Per aprendre allò que hi ha de nou, per estar permanentment actualitzats, podem servir-nos del enorme potencial de les xarxes.

La utilització i aprofitament de les xarxes per obtenir el coneixement que necessitem en comptes d’esperar que algú ens el serveixi, és com navegar per aigües turbulentes i, en certa manera, podem parlar d’aprenentatge emprenedor.

L’aprenentatge al lloc de treball presenta canals múltiples, des de la formació corporativa a les cerques a la xarxa, passant pel treball col·laboratiu, les converses amb companys, les reunions de treball, l’accés a repositoris documentals...

A diferència de la formació tradicional, aquestes noves formes d’aprenentatge presenten una sèrie de característiques

• autonomia
• brevetat
• continuïtat
• social, en contacte amb altres
• a demanda, quan ho necessitem
• on sigui, quan sigui, amb qualsevol eina

La revolució de l’aprenentatge (social) al lloc de treball implica que les organitzacions han d’acceptar el canvi de paradigma que suposa superar el període de “ensenyar allò que és vell” (com fer la feina, procediments, sistemes...) per passar al temps de “aprendre allò que és nou” (noves maneres de pensar, nous recursos, noves idees...). Les habilitats d’aprenentatge modernes estan relacionades amb la selecció de continguts rellevants, amb l’emmagatzemament dels mateixos, amb la compartició de coneixement, amb el recull d’evidències d’aprenentatge... i amb fomentar que s’estengui i que arribi a tots els membres de l’organització. Cal, però, també modificar el sistema d’implementació. El top to down tradicional no funciona bé. No es pot obligar els treballadors a tenir grans idees o a ser col·laboratiu; si interactuen és perquè volen fer-ho, així que el que cal és fomentar aquestes actituds fent que l’aprenentatge sigui part de la feina, eliminant la distància i les diferències entre el que és feina i el que és formació.

La col·laboració i el coneixement compartit són claus per a l'aprenentatge en les organitzacions, però compartir ha de tenir sentit. L’art de compartir s'ha de fonamentar en diferents principis, entre els quals es poden destacar els tres següents:

• afegir valor a allò que es comparteix (explicant perquè és important)
• no sobrecompartir (no cal compartir-ho tot)
• “treballar en veu alta” (compartir aquell coneixement que es genera)

Les organitzacions han de dedicar els seus esforços a construir estructures sobre les quals cadascun dels treballadors pugui crear i fer créixer el seu propi procés d’aprenentatge, de manera autònoma, social, col·laborativa... Han de tractar de crear fluxos d’aprenentatge de manera que l’aprenentatge informal dels individus sigui fàcilment posat a l’abast de la resta de companys. Aquestes estructures i aquests fluxos ajudaran les organitzacions, a la vegada, a pensar com valorar l’aprenentatge.

Una habilitat més necessària que mai és la destresa d’aprendre a aprendre, ja que les noves generacions difícilment tindran una feina per a tota la vida i, en conseqüència, la necessitat d’aprendre serà una constant a les seves vides professionals.