Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


15 de maig 2014

[EDO 2014] Les meves notes (6): Symposium 10: “Generar i compartir coneixement en el context empresarial”

Coordinat per Carlos Guallarte Nuez (UAB)


Organitzacions que capten coneixement mitjançant la vigilància tecnològica i la intel·ligència competitiva
Enric Escorsa (IALE Tecnología)

Com podem captar coneixement de l’entorn i convertir-lo en quelcom útil per a les organitzacions?

La gestió del coneixement està bàsicament orientada a la gestió de la informació interna, mentre que la intel·ligència competitiva i la vigilància tecnològica s’orienten més cap a la gestió de la informació externa a les organitzacions. 
Tot i això, la separació entre aquestes dues vessants de la gestió de la informació és cada cop menor i es tracta el coneixement, tant el que prové de l’interior de les organitzacions com el que prové de fora, com un tot.

La vigilància tecnològica consisteix en fer, de forma sistemàtica, la captura, l’anàlisi i l’explotació de les informacions útils per a la supervivència  el creixement d’una organització. Ha d’alertar sobre qualsevol fet susceptible de crear oportunitats o sobre les amenaces per a l’organització existents a l’entorn. La captura d’informació s’ha de fer sobre proveïdors, clients, competidors, normatives, tecnologies i productes. La vigilància tecnològica ha de generar accions, no hi ha prou amb vigilar, s’ha d’actuar a partir de la informació obtinguda per afrontar millor les amenaces o per maximitzar l’aprofitament de les oportnitats.

La mineria de dades i l’explotació de bases de dades (científiques, de patents, procedent de xarxes socials...) són fonts d’informació fonamentals per conèixer l’entorn.


L'aprenentatge de les aliances
Irina Barodzich i Carlos Guallarte (UAB)

Està realitzant una recerca acadèmica que pretén explicar el rol que juga l’aprenentatge en les aliances estratègiques.

En l’anàlisi de la creació i distribució del valor que genera la posta en comú de coneixement, el focus de la recerca es situa en:
  • Combinació efectiva de recursos (relació entre actius i recursos i capacitats complementàries)
  • Rutines de compartició de coneixement (l’aprenentatge com a objectiu)
  • Mecanismes de gestió eficaços i adaptació de... (recuperable, informal, relacions personals, reciprocitat, reputació, similitud d’estructures organitzatives)

L’anàlisi de les possibilitats d’aprenentatge que genera la compartició de coneixement entre partners s’estructura al voltant de cinc aspectes, agrupats en dos eixos:
·         Simples i explícits: Know-what - Know-how - Know-about
·         Complexes i tàcits: Know-why - Know-where

La zona d’interacció dels “Know-why” de cada partner, presenta les característiques determinants següents: han de ser compartits, objectius, han de comprendre els objectius dels partners, ha d’haver-hi un ajustament recíproc. Pel que fa als “Know-where”, les característiques determinants són: l’accés a la informació, la presa de decisions, la qualitat de la comunicació. I dels “Know-about”, destaca la possibilitat d’aprendre de l’expertesa dels partners.


Alguns aspectes clau per a l'èxit participatiu d'una plataforma collaborativa en l'empresa
Miguel-José Anduig (Banc Sabadell)

El més important de les empreses no són els seus recursos materials, sinó les seves persones, dotades de coneixements, creativitat i iniciativa.

El ponent planteja l’existència de falses dicotomies al voltat dels conceptes lligats a la innovació, com ara l’oposició entre innovació oberta i innovació interna o, dins d’aquesta darrera, la dicotomia entre la innovació interna desenvolupada per grups especialitzats o per una comunitat de stakeholders interns. 
Per a ell, no es tracta de dicotomies, sinó d'elements que són complementaris i que cal seleccionar en funció de les característiques de l’objecte de la innovació, de manera que no tractarem igual una innovació que afecti al core de l'organització que una altra que pugui tenir un impacte aparent menor.

Els criteris d’implantació de la innovació han de tenir present
  • El sector
  • El grau de maduresa de l’organització
  • L’orientació de l’organització (a producte o a client)
  • La finalitat i els objectius esperats
  • Els recursos dedicats
  • El procés d’innovació
    • Formulació d’un repte
    • Anàlisi de mercat
    • Formulació d’idees
    • Propostes de valor
    • Anàlisi de la inversió
    • Execució
Per a la gestió de la innovació interna, van implantar una plataforma col·laborativa (BS Idea), els factors d’èxit de la qual estan directament relacionats amb:
  • El recolzament de la Direcció General.
  • Dinamització des de l’off line.
  • Reconeixement de la participació.
  • El dinamisme en la plataforma.
Per aconseguir que la plataforma aporti valor a l’organització, cal que els objectius siguin concisos perquè estimulin la generació d’idees i la participació i cal que estiguin orientats a resultats. A més, llencen reptes concrets a grups d’experts, creen focus groups per treballar temes concrets, mantenen fòrums d’intercanvi de coneixement i de transmissió de bones pràctiques, realitzant tests a partners i a stakeholders externs.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!