Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


16 de maig 2014

[EDO 2014] Les meves notes (9): Symposium 13: “Aprenentatge, xarxes i gestió del coneixement”

Coordinat per Jesús Martínez (CEJFE)

El paper del relator a l’aprenentatge i la comunicació.
Carles Folch, Francesc Soler i Andreu Villanueva (XIP)

La Xarxa d’Innovació Pública (XIP) és un grup de persones que volen utilitzar les TIC, amb passió, provocant canvis a l’administració pública. Cal un gran esforç i el repte és encara immadur. Proposa incorporar les xarxes socials com a element disparador de la innovació a l’administració pública.

Per combatre la infoxicació que patim van crear la figura del relator que es qui s’encarrega de filtrar la informació més rellevant i posar-la a disposició de la resta de membres de la xarxa. El relator és, per tant, un instrument d’aprenentatge que fa una curació de la informació que es publica a la xarxa.

Les tasques del relator consisteixen a llegir i mantenir els continguts sindicats (feeds) que poden ser d’interès, publicar a Twitter i a Facebook, gestionar les mencions i fer difusió del blog de la XIP. Per portar a terme aquestes tasques, les principals eines que s’utilitzen són Feedly, Tweetdeck, Diigo, Bitly i MailChimp.

La figura del relator, es situa doncs, entre la del Community manager i la del curador de continguts. El relator aprèn a partir de la pràctica per saber filtrar, comunicar i compartir.


La comunitat de recursos humans (CORH): un projecte de gestió del coneixement en xarxa.
Mar Masachs (Diputació de Barcelona)

La CORH neix fa 8 anys, impulsada per la Diputació de Barcelona, al voltant de la gestió dels recursos humans municipals.

La CORH s’estructura en un doble espai, virtual i presencial, i persegueix facilitar l’intercanvi d’experiències, la suma de recursos, la creació d’estàndards de processos. L’espai presencial està integrat pels directors de recursos humans dels 70 municipis més grans de la província de Barcelona i constitueix l’element central del funcionament de la CORH.

El lema bàsic de la CORH és la gestió del coneixement compartit. Un objectiu central és saber aprofitar els coneixements que els integrants (al voltant de 1.800) ja tenen. La pròpia comunitat es reforça en assumir que l’aprenentatge és col·laboratiu i amb lideratge compartit: tots són experts en l’àmbit dels recursos humans i tots aprenen de tots.

Els integrants de la xarxa ja no treballen només amb objectius individuals, sinó que assumeixen també objectius col·lectius.

La CORH ha facilitat el canvi de model des d’un inici en què les unitats municipals de recursos humans no coneixien res del que feien en el mateix àmbit al municipi veí fins a una situació en la qual l’intercanvi d’informació entre directors de recursos humans municipals és una constant i esdevé una més que bona eina per resoldre dubtes, unificar criteris, compartir documentació...


Aprenentatge corporatiu a la societat de la informació i el coneixement.
Ramón García (CaixaBank)

Virtaula és la plataforma d’elearning de CaixaBank que neix el 1999, amb la col·laboració de la UOC en la seva implementació, per donar resposta a la integració de les necessitats formatives en l’entorn tecnològic emergent.

Actualment hi ha moltes xarxes, amb utilitats molt diverses. També hi ha una gran diversitat de dispositius tecnològics. És doncs, molt important gestionar aquest nou ecosistema perquè això deixa una empremta digital que podem aprofitar o que pot complicar-nos la vida.

Les empreses han passat del paradigma del producte al paradigma de l’experiència del consumidor. Els sistemes d’aprenentatge a les organitzacions han evolucionat també, des de la figura de l’aprenent fins a l’aprenentatge col·laboratiu actual. Virtaula també he evolucionat des de l’estadi inicial en què era bàsicament un repositori de continguts formatius fins al model actual en què els recursos que es posen a l’abast són fruit de la co-creació dels propis treballadors.

Virtaula és una plataforma en constant evolució i que registra una alta participació dels treballadors, que facilita la transmissió de coneixement i de bones pràctiques, possibilita la microformació autònoma orientada a les necessitats concretes en el moment que sorgeixen.


NovaGob. La xarxa social de l’Administració pública a Iberoamèrica.
J. Ignacio Criado, Francisco Rojas i David F. Barrero (NovaGob)

Les xarxes socials mantenen un creixement exponencial i cada cop són més els usos de les mateixes per finalitats laborals o d’aprenentatge.

Es van plantejar què passaria si s’aconseguís ajuntar milions de professionals del sector públic iberoamericà. Així, NovaGob sorgeix amb un fonament transformacional que busca crear sinergies a gran escala integrant en una única xarxa treballadors públics, acadèmics i experts, entitats públiques i privades i consultors privats orientats al sector públic.

NovaGob s’articula al voltant d’un decàleg ètic que es concreta en els aspectes següents: (1) compromís amb allò públic, (2) xarxa autònoma, (3) xarxa oberta, (4) no cessió de dades personals a tercers, (5) patrocini ètic, (6) rigor en els continguts, (7) creixement participatiu/col·laboratiu, (8) ús de programari lliure, (9) propietat intel·lectual comuna, i (10) respecte i convivència en la comunitat.

NovaGob funciona com la majoria de xarxes socials, distribuïda en diferents comunitats i incorporant-hi recursos d’utilitat, wikis per a la creació de coneixement compartit i un banc de coneixement.

Es tracta, doncs, d’una xarxa social professional del sector públic, d’àmbit iberoamericà, col·laborativa, que permet superar barreres institucionals, temporals i territorials, amb un fort component ètic, amb un important compromís amb allò públic, amb la pretensió de canviar l’administració des de l’administració (valors 2.0) i amb un gran potencial de creixement.


La cerca del talent en una Administració pública connectada en xarxa.
Juan Carlos Gonzalez i Daniel Rodríguez (INAP)

La idea d’articular una xarxa social des de l’Institut Nacional d’Administració Pública (INAP) neix de la necessitat d’identificar i gestionar el talent dins de l’administració.

Actualment, les administracions estan desenvolupant nous models de comunicació interna, apostant per la flexibilització d’estructures i parant atenció a la realitat per veure com es pot compaginar les xarxes formals que constitueixen els organigrames amb el conjunt de xarxes informals que conformen els sociogrames. A partir de l’observació d’aquesta realitat, l’INAP es planteja crear una xarxa que es basa en un sistema informal de xarxes que no s’articulen amb una construcció jeràrquica i que es deixa a la lliure autogestió perquè sigui el temps qui clarifiqui qui lidera cadascun dels àmbits o temàtiques que sorgeixin.

Els objectius d’aquesta xarxa són, d’una banda, fomentar la generació de coneixement compartit i, de l’altra, identificar el talent existent en l’administració pública, assumint que quan el coneixement es fa més transparent per a tota l’organització, aquells que puguin haver quedat “marginats” obtindran l’accés a la mateixa informació que altres companys amb millors xarxes intrapersonals de caràcter informal.

En el fons, amb el talent el que estan buscant és la innovació, partint de que el talent és el motor d’aquesta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!