Traducción / Translation

Moltes gràcies per millorar aquest blog amb les vostres aportacions.
No us talleu gens!


12 de maig 2010

EDO 2010: les meves notes... (02) Steve Dale: "Col·laboració i Comunitats. Les comunitats de pràctica als governs locale del Regne Unit"

Quan Steve Dale va plantejar l’oportunitat i conveniència d’introduir el treball mitjançant comunitats de pràctica, ara fa 5 anys, al Regne Unit no n’hi havia cap que treballés amb els governs locals i ara n’hi ha més de mil, amb més de 56.000 usuaris treballant-hi.

Aquells que no volen compartir el coneixement, al final estan aïllades. El terme expert pressuposa que s’ha arribat al final del viatge i això no és cert, el viatge de l’aprenentatge continua sempre. Les biblioteques són el lloc on va el coneixement a morir.

La plataforma tecnològica no genera la comunitat de pràctica. L’eina s’ha d’instal·lar sobre una comunitat preexistent. La comunitat ha de tenir uns interessos comuns, un lloc on trobar-se, un moderador (o facilitador) i un cert grau de “passió”. Si no s’està apassionat per l’aprenentatge, pel coneixement, per ajudar en l’aprenentatge als altres, per l’assoliment dels objectius, la cosa no funciona. Si hi posem tots els ingredients, el resultat és molt més meravellós que la suma dels ingredients (de manera similar com succeeix amb la cuina).

La tecnologia facilita la col·laboració i el compartir informació sense que la distància o la diferència horària suposin un impediment.

La funció de les CoPs no és portar el coneixement a l’organització, sinó ajudar a fer créixer el coneixement que necessitem internament a les nostres organitzacions. Les comunitats de pràctica:
·         Posen en contacte amb col·legues que pensen de manera semblant a la nostra
·         Permeten compartir les experiències pròpies i aprendre de les dels altres
·         Promouen la col·laboració entre els membres de l’equip

Graus de transparència de la comunicació:
  • Una llista de distribució és un mecanisme de transmissió d’informació
  • Un fòrum posa més en moviment la informació, però només amb una interactivitat orientada mitjançant la formulació de preguntes.
  • Una comunitat es basa en l’establiment de relacions de confiança entre les persones que formen part de la xarxa i que permet compartir informació i coneixement. A les comunitats privades (tancades, amb moderador...) la confiança és més fàcil de generar que a les obertes (tipus Facebook) ja que la no existència de mecanismes de control sobre què es fa i com es fa fa que es prenguin més precaucions a l’hora de compartir segons què.

No es pot obligar a les persones a formar part de les comunitats de pràctica, sinó que se’ls ha d’engrescar perquè hi participin amb entusiasme. Aquest entusiasme però, pot resultar contraproduent si no està ben conduit. Les motivacions per participar en una comunitat de pràctica són diverses i poden anar des de l’assoliment de propòsits atractius, fins a l’augment del nivell de socialització, passant per les possibilitats d’aprenentatge col·laboratiu, i de compartició i coproducció de coneixement.

El nivell qualitatiu de les comunitats de pràctica augmenta exponencialment a mesura que augmenta el nivell de compromís dels seus membres. Els diferents estadis de participació en una comunitat de pràctica, en funció de l’increment del nivell i del tipus de compromís són:
  • Cerca i aprenentatge (anònims)
  • Comentaris (anònims)
  • *Procés de registre*
  • Comentaris (atribuïts)
  • Plantejament de preguntes
  • Escriptura de blocs
  • Esdevenir un referent
  • Esdevenir un expert

La “regla 1-9-90” de Jacob Nielson sobre patrons de contribució, planteja que un 90% dels “visitants” de les comunitats de pràctica són lurkers, un 9% contribueixen ocasionalment i només un 1% contribueix activament. Per tant, això ho podem expresar també com “la regla del 1%”. Aquest 1% de persones que contribueixen activament, que estan construint la comunitat, són els que cal “mimar” especialment.

Hi ha mètriques diverses per calcular el ROI de les comunitats de pràctica. Ells fan una mesura específica del retorn individual que els participants perceben del què els aporta la seva implicació en les comunitats i fan anàlisis comparatives de productivitat. La mètrica serveix per indicar com està la comunitat i no s’ha de permetre que els indicadors esdevinguin objectius.

Els usuaris han de poder fer els seus propis experiments. S’han de crear relacions de confiança i cal preparar als càrrecs directius per al fracàs. L’èxit de la xarxa de comunitats de pràctica al governs locals del Regne Unit està al voltant del 15%; la resta estan una mica “aturades”. Per acabar, citant Einstein: “les coses no sempre funcionaran, però sempre aprendràs”.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!