Xavier Mas i Josep Antoni Martínez: La web 2.0 com entorn d’aprenentatge informal a les organitzacions: possibilitats i models d’aplicació
La incorporació de l’aprenentatge informal mitjançant l’aplicació de la web 2.0 suposa una democratització de l’organització i un reconeixement al coneixement tàcit, però res de tot això no servirà per a alguna cosa si continuem anant tan ràpid sense saber ben bé cap a on anem. No hi ha temps per sedimentar el coneixement.
José Luis Muñoz: Aprenentatge informal: estratègia per al desenvolupament de les organitzacions
La dinàmica de canvi constant en què ens movem requereixen que les organitzacions es dotin d’estructures flexibles que li permetin incorporar l’aprenentatge al seu desenvolupament organitzacional.
Característiques de l’aprenentatge informal:
- Es produeix lluny de la formació organitzada
- Sense processos estructurats ni suport pedagògic
- Es produeix en diverses formes: converses, narració, experiències, vivències...
- Es genera en processos indiferenciats i inespecífics
- Es produeix en situacions i organitzacions no educatives
- Possibilita l’adquisició de coneixements, destreses, habilitats...
- Es dóna al llarg de tota la vida
- No és sistemàtic ni metòdic ni estructurat
- Es dóna en un marc d’espontaneïtat
- Es produeix permanentment
L’aprenentatge informal es produeix en entorns diversos, en funció del seu nivell estructural (micro, meso, exo i macrosistemes) que acompleixen funcions també diverses com ara l’adaptació, la realització d’objectius, la integració o el manteniment de les institucions.
Les organitzacions que tindran èxit seran aquelles que sàpiguen com aprofitar l’entusiasme i la capacitat d’aprenentatge de tothom en tot i en tots els nivells de l’organització (Senge, 1990).
David Rodríguez: Aproximació teòrica als rols, funcions i principals condicionants de la creació i gestió del coneixement
La gestió del coneixement humà és una dimensió crítica per a la supervivència de les organitzacions. Aquestes, necessiten conèixer i gestionar la informació i el coneixement, incrementar la capacitat d’aprenentatge i adaptació, i incorporar la formació continuada als processos organitzacionals. Les organitzacions necessiten gestionar el coneixement com a element generador d’un avantatge competitiu.
Hi ha tres factors rellevants per al desenvolupament de la gestió del coneixement a les organitzacions:
- Tecnologia (hard o soft)
- Persones (amb diferents rols: personal orientat al coneixement, treballadors del coneixement, administradors de projectes de coneixement, analistes de coneixement, gestors de coneixement, gerents de coneixement, directors d’aprenentatge...)
- Processos (des de disseny de sistemes d’informació fins a gestionar polítiques d’aprenentatge)
Hi ha un seguit de condicionants de l’èxit en el desenvolupament d’estratègies de gestió del coneixement:
- Valors i objectius organitzatius
- Tipus de direcció / lideratge
- Estructura organitzativa
- Dinàmica organitzativa
- Tecnologies de la informació i la comunicació adequades
- Persones que participen en la comunitat de gestió del coneixement
Daniel Giménez, Antoni Colomer i Maria Jesús Tolosa: Gestió del coneixement a l’Agència de Protecció de la Salut de Catalunya: una experiència de treball col·laboratiu i aprenentatge en comunitats de pràctica
A partir de l’experiència prèvia del Programa Compartim de Gestió del Coneixement del Departament de Justícia, que comença el 2007, l’APS enceta, el 2008, una prova pilot en la qual es creen 6 CoPs en què participen més d’una cinquantena de professionals. D’aquest pilotatge s’arriba a tres primeres conclusions:
- es pot treballar col·laborativament,
- s’aprèn (pla informal) i
- val la pena seguir (pla formal)
Al 2009 s’acaba de constituir l’Equip de Gestió del Coneixement de l’APS, es dissenya un Pla de Gestió del Coneixement de l’APS, s’han constituït les CoPs, s’han format els e-moderadors.
Al 2009/2010 hi ha constituïdes 12 CoPps en les quals participen 115 professionals (24 col·laboradors externs).
La previsió per al 2010/2011 és que uns 200 professionals participaran en 16 CoPs, la qual cosa implica que compartiran 16 noves respostes i solucions per ser utilitzades al lloc de treball.
A partir de l’experiència, consideren que els factors clau per a l’èxit de la implantació de les comunitats de pràctica són:
- l’equip de gestió de coneixement
- e-moderador
- (entusiastes) ...i el seu coneixement
- e-Catalunya
- ambient laboral proinnovació
- productes de coneixement orientats a la ràpida aplicació (i avaluació)
Entre d’altres, han arribat a les conclusions següents:
- Les mètriques demostren un alt grau de participació, també fora de la franja horària laboral
- S’aprecia un increment de les persones participants a les CoPs, així com del nivell d’especialització, que aporten idees i alternatives de millora en treball col·laboratiu
- El treball en CoPs fomenta l’aprenentatge dels participants
- S’observa una demanda de més suport institucional per consolidar i ampliar projectes a altres àrees de la salut pública
- Es creu oportú millorar l’extensió del treball col·laboratiu a altres formats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!