Una altra retallada és possible! #otratijera

Dissabte al matí, mentre acompanyava els meus fills als respectius partits de futbol, armat amb l'Android com és habitual en mi, em vaig trobar formant part d’un meme llençat a Twitter i que està trobant necessària continuïtat a blogs diversos. El propi David R. Jordan, culpable del naixement d'aquesta interessant proposta, segur que devia ser el primer a sorprendre's amb l’espectacular acollida que va tenir el seu suggeriment de meme sobre propostes per retallar despesa pública de manera alternativa a la fórmula que havia anunciat ZP dimecres i que a Twitter es va seguir amb el hashtag #tijeretazo. Aquesta intensa activitat inicial de dissabte va quedar recollida pel mateix David en un post d’urgència només una hora després del llançament del meme. L’activitat, però, ha continuat tot el cap de setmana sota el hashtag #otratijera i segurament encara continuarà una mica més.

El meme blocaire ja ha tingut els primers fruits, que us aconsello que reviseu. Així, a casa de Mikel Agirregabiria hi trobareu un interessant plantejament sota el títol “Sis mesures efectives de reducció del dèficit públic”. També és recomanable la lectura dels articles de Publico.es “Un ajust que no toqui la despesa social sí és possible”, i "Pocs treballadors públics per a un Estat del benestar", així com el “Comunicat de l’Associació Professional de Tècnics Administradors Civils (CSACE)” sobre les mesures adoptades per a la reducció de la despesa pública. Com no podia ser d’una altra manera, David R. Jordan també fa un interessant plantejament a la seva entrada de diumenge “Alternatives al #tijeretazo (II): #otratijera és possible”.

Així, una vegada introduït el tema, aquí va la meva aportació al meme...

•       Fi a la política de creació de càrrecs que no generen valor real per a l’administració i l’únic objectiu dels quals és premiar algú per la seva trajectòria (no necessàriament) professional a l’administració o bé apartar-lo de les tasques que tenia assignades i col·locar-lo ens els malauradament cèlebres “cementiris d’elefants”. Aquesta mesura implica d’altres, com la millora de la gestió de recursos humans (incloent-hi mobilitat interadministracions, per què no?) i l’adequació de retribucions i desenvolupament professional. Si cal acabar amb l’estructura funcionarial i passar a un model on els valors professionals i l’aportació de cadascú dins el seu temps de treball siguin el principal motiu per mantenir el lloc de treball, cal superar la por i reformar d’una vegada per totes la funció pública. No és de rebut que quan algú és ascendit i mostra una incapacitat manifesta per a exercir el càrrec per al qual ha estat triat continuï ocupant constantment un i un altre càrrec de responsabilitat fins que acaba arribant al cementiri d’elefants corresponent, mantenint sempre, això sí, el nivell retributiu assolit tot i haver demostrat reiteradament no merèixer-lo.

•       Implantar el teletreball per a totes aquelles feines susceptibles de desenvolupar-se amb independència del lloc on s’estigui. La nostra cultura laboral posa l’èmfasi en la presencialitat i especialment en el nombre d’hores durant les quals aquesta presencialitat es produeix, obviant que en la prestació de serveis actuals un ampli percentatge de les tasques (hi ha d’altres que s’han de mantenir amb presència física, pel requeriment de contacte directe amb les persones usuàries) es poden deslocalitzar fàcilment obtenint de manera immediata un abaratiment dels costos estructurals que suposen tenir a la gent treballant físicament en un lloc determinat. De retruc, aquesta mesura té un impacte directe i incremental sobre la motivació dels teletreballadors pel fet que es valora la feina que fan i no les hores que s’hi passen a l’oficina i per la major flexibilitat per a conciliar tots els aspectes de les nostres vides... i si millora la motivació, és d’esperar que la productivitat anirà també en augment.

•       Introduir conceptes de retribució variable en funció de l’assoliment d’objectius prèviament definits amb precisió i acordats i coneguts. Avui dia, per molt que ens entestem en dir que és un tòpic, hi ha massa funcionaris que viuen del treball dels companys i que a final de més reben el mateix (o de vegades major) sou que els que estan compromesos amb el servei públic que presten. Cal definir una política d’objectius a assolir que inclogui una retribució variable en funció del grau d’acompliment dels resultats. S’ha de penalitzar aquelles persones que treballen per sota de la mitjana i incentivar a aquells que aporten més del que se’ls hi demana. El “cafè per a tothom” no és bo per a ningú, perquè suposa perpetuar conductes llast que posen fre a la productivitat i que tenen efectes nocius desmotivadors envers aquells que creuen en el que fan i que acaben cremant-se en veure que no importa massa fer la feina bé o malament, perquè a final de mes la nòmina està garantida.

Bé, ja està. No es tracta (al menys en el meu cas) de plantejar solucions miraculoses. Ni tan sols innovadores. Es tracta senzillament de plantejar obertament que cal reflexionar sobre com es podrien millorar els comptes de l’administració utilitzant el sentit comú i obrir un debat sobre els aspectes que hauria de contemplar una (necessària) reforma de la funció pública. Reflexió que hem de fer totes i tots, però que no servirà de res si no la fan també els nostres representants polítics, així que us animo a que feu tanta difusió d’aquest meme com us sigui possible, a veure si finalment arriba a aquells qui tenen capacitat per legislar i, com a mínim, els fem pensar una mica.

I per acabar, deixo que aquest meme passi a mans de les persones que van ser-hi des de la primera crida a Twitter, dels quals em consta que hi ha qui ja té gairebé a punt la seva aportació: @Amblletradepal, @antoniogalindog, @balapiaka, @egarrido, @Idoiallano, @jmnllena, @trinamilan, @wir3dlata, @yoriento. Però no exclusivament, aquest meme va també per a tothom que s’hi vulgui afegir.

Què? Us animeu?