Introdueix el concepte de xarxes sociables i, amb l’arribada
de Google+, el de buscadors sociables, que situa com a buscador personalitzat d’aprenentatge.
Les xarxes sociables comporten una forma nova, millorada, d’estar junt,
amplificant les oportunitats de col·laborar fent que puguem parlar de ‘societat
augmentada’.
Mostra com a Google (.com, de moment) es poden filtrar
les cerques per context temporal, geogràfic o, sobretot, per context social, de
manera que mostri els resultats de la nostra cerca aplicant els filtres que
triem. Això és especialment rellevant pel que fa a la possibilitat de fer
cerques sobre el que la nostra xarxa social diu sobre el tema que centra la
nostra cerca.
Comencem a parlar del concepte NEURO associat a teories
neuronals: neurosociologia, neuromàrqueting (als EUA es ven oxitocina en esprai
com a estimulant de l’empatia), neuroeducació...
Dolors parla de les noves competències bàsiques dels ciutadans
del 2020, que seran el pensament computacional, l’alfabetització sobre nous
mitjans, la transdisciplinarietat, la intel·ligència social... D’aquestes noves
competències bàsiques, es desprèn l’emergència de noves professions (o més
aviat de funcions professionals) en la societat interconnectada:
Educadors de la participació: Cal educar la participació,
perquè els avenços en el món 2.0 no seran res sense la participació
quantitativa i, sobretot qualitativa.
Organitzador de la intel·ligència col·lectiva: la
intel·ligència individual creix molt lentament; la col·lectiva a alta velocitat,
la qual cosa la converteix en la intel·ligència del futur, i fa que calqui gestionar
una aproximació fresca al coneixement (i al desconeixement).
Analista de dades socials: cada cop hi ha més coses que
generen dades obertes sobre les quals es poden fer cerques, estudis i interpretat.
Dades de tot tipus, bolcades des d’organismes, institucions o senzillament, des
de Facebook
Expert en aprenentatge: ens movem en un univers de
coneixement on cal cientificar molt les coses, cal incorporar estudis d’atenció
per saber què motiva l’aprenentatge, estudis de memòria per comprendre com es
fixen les dades a la memòria dels individus interconnectats, conèixer l’escletxa
d’aprenentatge i les causes que la provoquen (no només tecnològica) per
millorar a fons l’aprenentatge.
Curador de continguts: per evitar caure desbordats per la
infoxicació i per identificar allò substancial de cada àmbit, calen
intermediaris crítics del coneixement que, des d’un coneixement profund de l’organització,
destriï el gra de la palla.
Innovador, prospector de negoci, emprenedor social: en un
món d’abundància de respostes, calen professionals que sàpiguen formular les
preguntes adequades. En aquesta línia, mostra un exemple interessant, Flattr, basat en
micropagaments a la xarxa que es redistribueixen en funció dels “iLikes” que rebin
els projectes participants.
Psico-comunicòleg social; antropòleg ciber-intercultural:
l’antropologia, la comunicació social... van convergint cap al estudi de l’individu
connectat, de manera que cada cop menys es pot parlar de compartiments estanc a
l’hora d’estudiar les interaccions dels individus amb el món.
Per concloure, torna a la reflexió que, en aquest món
canviant i canviat, hem de deixar de parlar de noves professions per
centrar-nos en parlar de noves funcions professionals, que han de complementar
les coses que ja fem per adaptar-les a la nova realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!