XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (2) Taula rodona: “Nous rols de coneixement per a noves organitzacions: e-moderadors, curadors de continguts, dinamitzadors de xarxes i community managers”

Taula rodona amb Susana Gracia, Julio Zino, Selva María Orejón, Alicia Cañellas i Juan Miguel Muñoz, moderada per Núria Vives

Núria Vives introdueix una reflexió sobre l’emergència d’aquests nous rols, a partir de la presentació de Dolors Reig i pregunta als participants si se senten identificats amb algun d’aquests nous rols relacionats amb el coneixement i demana que comentin la seva experiència i que expliquin les competències i habilitats que creuen que cal per afrontar amb èxit aquestes noves funcions.

Juan Miguel Muñoz obre la taula explicant la seva experiència com a dinamitzador de xarxa a l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia.

Amb el desenvolupament de les activitats a la xarxa i de promoció de la utilització de la xarxa amb objectius pedagògics, es produeix una hibridació de diferents tasques de les que s’han presentat (curador de continguts, dinamitzador de xarxes i community manager) que dificulten la compaginació de la voluntarietat amb uns bons resultats i que cada cop van demanant més una professionalització d’aquests àmbits.

Considera important que es vagi produint una especialització d’aquests rols professionals, tot i que creu que aquestes tasques són feines d’equip, de gent treballant col·legiadament.

Comenta l’experiència de Kfe Innovación explica quines són les claus d’aquesta trobada de persones per parlar d'innovació. Diu que el networking no es pot deixar de banda, perquè s'hi aprèn molt i que la participació no es produeix per generació espontània, sinó que cal motivar-la, dinamitzar-la i gestionar-la

Alicia Cañellas  ens parla de la seva tasca com a curadora de continguts a Acanelma. Diferencia diferents nivells de curació de continguts, d’una banda els orientats a la difusió externa (màrqueting) de continguts educatius (sector en el qual treballa; d’altra banda, els orientats a la gestió del coneixement per a la creació de continguts.

Diu que la tasca del curador de continguts consisteix a filtrar, seleccionar, digerir, remesclar, i agregar els continguts a l’ecosistema informacional de l’entorn on es vol moure aquest contingut.

Comenta que l’expertesa en l’àmbit d’actuació, el coneixement profund de l’entorn, són essencials per desenvolupar tasques de curació de continguts amb garanties d’èxit.

Selva María Orejón, d’Onbranding, diu que quan es treballa amb analítica, és molt difícil tenir temps per conversar, per dinamitzar... per la qual cosa creu que cal una estructura on les funcions estiguin distribuïdes en diferents persones especialitzades en aquests àmbits per cada departament. Això, combinat amb que aquestes persones desenvolupin competències comunicacionals i amb fonaments en la  interdisciplinarietat és el que permet a les empreses aprofitar la part més social de la xarxa.

Considera l’empatia i les habilitats socials imprescindibles, però no només per a aquests nous rols sinó per a totes les feines.

Hi ha empreses que no cuiden la seva presència a la xarxa. Diu que per fer les coses com cal es necessiten o ganes o obligació i que és qüestió de (poc) temps que les organitzacions se n’adonin de la centralitat d’aquest aspecte i, en conseqüència, atorguin més valor i reconeixement a aquestes noves funcions professionals.

Susana Gracia explica la seva tasca com a e-moderadora de la comunitat de pràctica d’educadors socials de centres penitenciaris. Pel que fa a la feina de dinamització de la participació, destaca la voluntarietat de tots els integrants de l’equip, que fan la major part de la seva tasca col·laborativa fora de l’horari laboral.

Les habilitats socials són coses que, com el valor, es suposen. Així, cal enfocar l’adquisició de capacitats en qüestions com treballar en equip i, sobretot, la capacitat de desaprendre i de reaprendre.

Aquests nous rols de treballadors del coneixement xoquen, sovint, amb l’estructura jeràrquica de l’administració i és un obstacle sempre present contra el qual cal anar avançant.

Julio Zino, comenta la seva experiència com a e-moderador de la comunitat de pràctica de TIC i presó, i narra com va evolucionant el model d’e-moderació per adaptar-se a la realitat en canvi constant.

Destaca que les comunitats virtuals acosten i vinculen persones físicament allunyades i "incomunicades", la qual cosa en el cas del col·lectiu de les presons, és un avantatge fonamental.

Diu que el secret de l’èxit dels e-moderadors rau a detectar les xarxes (no tecnològiques) ja existents per incidir-hi i aprofitar-ne les connexions.

Hi ha una base de tipus social, més clàssica, amb la qual s’ha de comptar, i sobre aquesta base s’ha d’afegir pràctica (per superar la dispersió del col·lectiu) i força (mitjançant la facilitació de les tecnologies).

Cada cop més gent de la base està descobrint la importància real de les comunitats de pràctica per a la feina del dia a dia i com a element valoritzador de la tasca que desenvolupa. Parla de l’actualitat com una etapa de consolidació de les comunitats de pràctica, amb les dificultats que comporta la crisi econòmica que travessem, però destaca que la crisi és també una oportunitat per a la innovació.