XIII Seminari #Compartim: les meves notes... (5) Carlos Merino: “Com s’han d’integrar les noves figures organitzatives relacionades amb el coneixement amb les estructures tradicionals de les organitzacions"

El coneixement no és un recurs de les organitzacions, sinó un actiu, que cal enriquir-lo mitjançant interacció, en el moviment. Si el coneixement s’acumula, genera repositoris, si es mou, genera competències.

Primer cal entendre el paraigües sota el qual es creen les comunitats per determinar quins són els objectius d’aquestes. Cal, en conseqüència, parlar de direcció estratègica del coneixement i, també doncs, d’actius intangibles que condicionaran la manera d’estructurar les organitzacions, i de processos dinamitzadors d’aquests actius intangibles. Si parlem de processos, cal parlar també de rols, per clarificar qui s’hi dedica a les diferents pràctiques que cal abordar. Abans de dotar els projectes d’instruments, cal dotar-los d’objectius.

El coneixement és un flux que permet crear dinàmiques generadores de valor sobre ell. És un actiu crític multidimensional que cal abordar des de diferents funcions professionals (les etiquetes no són importants; és important garantir la continuïtat del procés):

·         Antena: una cosa és el que sabem i una altra és el que se sap d’un determinat tema. Cal cercar el coneixement  existent per acostar-lo a l’organització

·         Comunicació: un cop localitzat o generat, cal estendre’l per fer-lo arribar a la totalitat de l’organització

·         Retenció: no n’hi ha prou amb tenir un pla de gestió del coneixement si les persones que en posseeixen marxen de l’organització. Cal generar les circumstàncies que facin que els posseïdors del coneixement es quedin a les organitzacions.

·         Moderació: Cal crear canals per fer que el flux del coneixement sigui àgil, fomentant la participació, el compromís...

Cal treballar amb les estructures tradicionals perquè un pla de gestió del coneixement pugui tirar endavant:

·         des de recursos humans s’ha d’assumir el concepte de capital intel·lectual (gestió del coneixement és quelcom més que fer cursos de formació);

·         des de sistemes s’ha d’assumir que les eines s’han de triar en funció dels avantatges que suposen per a qui les ha d’utilitzar;

·         des de les unitats d’estratègia cal fixar quin és l’eix crític a treballar;

·         des dels departaments d’innovació s’ha de posar el focus en quina és la proposta de valor;

·         i des de qualitat, cal assumir el concepte de consolidació del coneixement, més enllà del pas a suport documental.

Cal buscar l’encaix de la gestió del coneixement amb el model de negoci per evitar lectures compartimentades de l’impacte de les mesures. Si no es fa una valoració més holística que l’actual, les conclusions sempre seran esbiaixades

Calen noves mètriques per avaluar aquests intangibles, que mirin de respondre a la pregunta ¿gestionar el coneixement ens serveix per millorar realment?

Cal mesurar els impactes esperats en aspectes diversos: client-usuari (satisfacció, participació...), ambient o clima organitzatiu (actituds, valors...), economia (estalvi, terminis...) i reporting per a la presa de decisions (tendències, llacunes...). Això implica un replantejament de les mètriques per incloure  tot un seguit d’indicadors fora de les mètriques tradicionals

Gestionar el coneixement no és gratis i cal tenir una visió panoràmica de les accions.