"Competències digitals. Coneixements, habilitats i actituds per a la Societat Xarxa" (1)

Els meus apunts de la ponència de Boris Mir: "La competència digital com a competència metodològica"

Al sistema educatiu, s’estableixen 8 competències que tothom ha de dominar quan finalitzi el seu període educatiu de Secundària. Una d’aquestes vuit és el “tractament de la informació i competència digital”. Aquesta competència està inclosa dins del bloc de competències metodològiques.

La competència digital és una combinació de coneixements i habilitats per ser eficaç i eficient en contextos i amb eines digitals.

La competència digital s’estructura en 5 àmbits:
• Àmbit de l’aprenentatge: abasta la transformació de la informació en coneixement i la seva adquisició.
• Àmbit informacional: abasta l’obtenció, avaluació i tractament de la informació en entorns digitals.
• Àmbit comunicatiu: abasta la comunicació interpersonal i la social.
• Àmbit de la cultura digital: abasta les pràctiques socials i culturals de la societat del coneixement i la ciutadania digital.
• Àmbit de la tecnologia: abasta l’alfabetització tecnològica i el coneixement i domini dels entorns digitals.

La competència digital pot expressar-se en el domini estratègic de les capacitats associades a aquests cinc àmbits competencials.

Què fan els professors amb les tecnologies? Bàsicament posar deures: demanen als alumnes que les utilitzin més del que ells les utilitzen. I... què fan els alumnes amb les tecnologies? Destaca la cerca d’informació i de documentació. En resum, a l’escola, es fan servir les noves tecnologies orientades a pràctiques antigues.

Segons l’informe ‘eEspaña 2008’, de la Fundació Orange, la majoria d’escolars consideren útil l’ús de les tecnologies i l’accés a la xarxa per a “millorar la qualitat dels treballs escolars”. El 90% dels usos dels infants té a veure amb la realització de treballs escolars.

L’Horizon Report 2009: planteja un full de ruta respecte del que les possibilitats tecnològiques ens oferiran a mitjà termini. Plantegen que les fites que destacaran, amb el pas del temps, són les relacionades amb:
1 any
entorns col•laboratius
eines de comunicació en línia
2-3 anys
dispositius mòbils
cloud computing
4-5 anys
objectes intel•ligents
portal personal

Una cosa són les potencialitats de les tecnologies i una altra l’ús real. Moltes de les eines no s’acaben d’integrar al temps escolar (fins i tot se’n prohibeixen algunes, com els mòbils a molts centres).

La LEC, el projecte Escuela 2.0 del Govern d’Espanya i el projecte pilot Ordinadors 1:1 del Departament d’Educació, conformen, juntament amb l’ACTIC, les medides legislatives i educatives orientades a formar ‘competents digitals’.

Cal difondre i compartir una visió més àmplia i profunda de les TIC potenciant les seves dimensions metodològiques i competencials.
Les eines digitals s’afegeixen al paradigma educatiu que és vigent en cada cas. Amb la universalització de l’accés a les TIC no n’hi ha prou.

Cal introduir elements de racionalitat i coneixement respecte de l’escàs impacte de les TIC al paradigma educatiu.
Si formem als alumnes en la cultura digital, no s’han de posar barreres a l’accés a les tecnologies que els joves ja tenen socialitzades, sinó que cal ensenyar-los a discernir quan poden obrir el Messenger i quan l’han de tancar, quan poden penjar fotos i quan cal escoltar atentament...

Liderar i gestionar canvis educatius sistèmics, assumint que les TIC, tot i que puguin arribar a ser-ho, no ha estat fins ara agents del canvi.
Es difonen eines, però no es difonen bones pràctiques. La difusió de casos d’èxit és molt més potent que formar en les eines o que sentenciar que les “TIC milloren l’aprenentatge”, sense un rerafons que ho demostri inequívocament.

Castells té raó quan planteja que la bretxa digital no és una bretxa d’accés, sinó de coneixement.

És millor utilitzar la tecnologia amb la qual ja s’està familiaritzat, així es pot focalitzar en la pedagogia i no en la tecnologia.