Competències digitals. Coneixements, habilitats i actituds per a la Societat Xarxa (8)

els meus apunts de la intervenció de Cristóbal Cobo: e-Competències en el marc europeu: alfabetismes del segle XXI

Les e-Competències es poden abordar des de moltes perspectives, Cristóbal Cobo planteja fer una fotografia satel•lital (etnocèntrica, sociocèntrica, centrada en les competencies), explorar la relació entre TIC i aprenentatge (benchmarking) i plantejar la necessitat que els poders polítics creïn una Agenda e-competente.

La penetració d’internet al món és desigual: el 24% dels usuaris d’internet són europeus, mentre que la població d’Europa representa només el 12% del total mundial. Destaca que només un 3% dels usuaris d’internet estan ubicats a Àfrica.
És també desigual la utilització de la tecnologia que es fa, pel que fa a accés a xarxes socials...
L’informe Eurostat 2006 indica que 1/3 de la població europea no poseeix habilitats digitals i d’aquests, el 60% tenen un nivell educatiu igual o inferior a secundària. Hi ha diferents nivells d’alfabetització digital en funció de paràmetres com la franja d’edat, el gènere, el nivell de formació, la ubicació geogràfica, la situació laboral... Les dues raons més esgrimides per la gent que no té internet a casa són que “no ho necessiten” i que “no tenen les habilitats que es requereixen”.

Un estudi de la Universitat de Chicago conclou que no hi ha relació directa entre la inversió en TIC a les escoles i els resultats acadèmics dels alumnes. De les dades de l’informe Pisa 2003, destaca que els millors resultats els van donar els estudiants van utilitzar l’ordinador de manera moderada, i no aquells que feien un ús intensiu, com tampoc aquells que no en feien ús.

S’està veient a Suècia i s’està començant a veure al Regne Unit que l’ús de les TIC no està directament correlacionat amb la disponibilitat dels recursos. Més i millor accés no vol dir usuaris més competents, ni tan sols vol dir usuaris més “connectats”.

La competència digital és una de les competències clau en l’àmbit educatiu de la Unió Europea.

Pel que fa als “nadius digitals”, hi ha estudis que conclouen que l’impacte de les TIC als joves ha estat sobreestimat tot i que mostren una aparent facilitat i familiaritat amb els ordinadors.

La societat del coneixement no funciona si només arriba a aquells que estan més formats, que viuen a les zones urbanes... cal apostar per estratègies integradores que redueixin la bretxa de coneixements i d’habilitats existent, que redueixin l’esbiaix de gènere, que minimitzin l’escletxa de franja d’edat... amb una visió global de treballar per a la e-Inclusió.

Considera positiu que hi hagi un sistema d’acreditació i d’homologació de competències digitals (ECDL, European Pedagogical ICT License...). Pel que fa als estàndars per a no experts, cal tenir present que no es tracta d’uniformar les competèncias, sinó de donar-les consistència, cal una actualització constant, no s’han de limitar al ÚS de les tic, cal ser capaços de capitalitzar les habilitats adquirides mitjançant l’aprenentatge informal, etc.

Les TIC i l’aprenentatge:
• L’impacte de les TIC no ha estat tan significatiu com s’esperava.
• Integrar les TIC en l’educació demana canvis profunds (pedagògics...).
• El potencial de les TIC per desenvolupar un aprenentatge continuat (formal i informal) no s’assoleix encara.

Reptes polítics:
1. Inserció integral de les TIC a l’educació (pedagogia innovadora, formació docent, nous entorns d’aprenentatge...).
2. Aprofitar les TIC per enriquir espais d’aprenentatge informal, contextual, col•laboratiu, híbrid, innovador i continuat.
3. Avançar en la construcció (actualització i reconeixement) de principis i estàndards (no necessàriament instrumentals).
4. Avançar cap a la e-maduresa. Adopció significativa de les TIC. Cal saber discernir quan, com i on fer-les servir. I aquesta adopció ha d’anar menys vinculada al nombre d’ordinadors i al temps d’ús.