els meus apunts de la intervenció de Laura Rosillo i Gerard Vélez: Cas aplicat. La Caixa: de l’e-learning a la intel•ligència col•lectiva
Virtaula és una eina tecnològica (portal formatiu) que ha evolucionat des d’una eina de formació (1.0) fins esdevenir un instrument de negoci (2.0). Virtaula 1.0 pretenia formar, transmetre els valors de l’entitat i l’ofici a tots els empleats de La Caixa, mitjançant itineraris formatius en espais no transversals; mentre que la versió 2.0 pretén generar coneixement i innovació, amb la finalitat de cobrir necessitats de negoci del dia a dia. Per fer-ho, complementen els itineraris formatius amb espais de comunicació bidireccionals (direccions territorials, segments de negoci, àrees funcionals...). En aquest enllaç trobareu un interessant post de Dolors Reig sobre Virtaula.
A Virtaula (i a les plataformes formatives en línia, en general) s’ha de dipositar la teoria; la presencialitat ha d’utilitzar-se de manera més òptima, no per repetir el que es pot llegir. Virtaula permet compartir el coneixement relacionat amb la feina del dia a dia de manera fàcil, distribuir la informació corporativa rellevant per a tots els empleats (campanyes, productes...) així com ordenar el coneixement creat col•laborativament per reutilitzar la informació en futures ocasions.
Els espais de treball i/o d’aprenentatge de Virtaula, es generen sempre a demanda dels usuaris, i no com a oferta prèvia. Els usuaris poden crear grups de treball (sempre amb un objectiu de negoci i d’acord amb unes regles prèvies de funcionament) en funció dels seus interessos professionals.
El que ha canviat substancialment, és allò que els empleats fan al portal. A Virtaula 1.0, s’inscribien a cursos de formació, realitzaven itineraris formatius, participaven en foros per col•lectius, consultaven materials i feien consultes als tutors. A Virtaula 2.0, gestionen eficaçment la seva informació (RSS), creen recursos formatius, produeixen vídeos, escriuen a un bloc, inicien i participen en debats, dinamitzen espais virtuals, creen grups per treballar col•laborativament, gestionen la informació, creen xarxes de valor, plantegen/resolen dubtes als/dels seus companys, convoquen i participen en sessions de treball on line i on live.
Això suposa...
• el pas de ser mers receptors a esdevenir protagonistes reals del portal formatiu,
• és un canvi de paradigma que es mou des de la ‘transmissió del coneixement’ fins a la ‘generació del coneixement’,
• hi ha un canvi de model des de ‘l’aprenentatge autònom’ fins a ‘l’aprenentatge col•laboratiu’,
L’ús de les eines 2.0 és més una qüestió d’actitud que no un qüestió de coneixements.
El que demanen als usuaris/dinamitzadors de Virtaula se’ls demana que siguin capaços de dinamitzar un espai virtual, que siguin capaços de fer sessions virtuals on live, que escriguin a un bloc, que monitoritzin el que passa en un espai, que siguin agitadors, que siguin ambaixadors del coneixement, que transformin el coneixement tàcit en explícit (observable, segons Joan Torrent, vegeu el post anterior), que comparteixin i que col•laborin.
En resum, la participació, l’orientació a l’usuari, la perspectiva de negoci, la personalització i l’empowerment, són les claus del funcionament de Virtaula.
Pel que fa a competències digitals, destaquen 5 dimensions:
• Àmbit de l’aprenentatge
• Àmbit de la informació
• Àmbit de la comunicació
• Àmbit de la cultura digital
• Àmbit de la tecnologia
Actualment estan treballant algunes habilitats relaciones amb les competències digitals:
Saber buscar de manera eficient
Saber llegir de manera racional
Saber conservar en xarxa allò que és rellevant
Després, els empleats han de fer una entrada a Virtaula sobre allò que han après, però no els fan formació específica sobre Virtaula, perquè volen que vegin que l’eina no és l’important. L’important són els continguts i compartir el coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!