els meus apunts de la intervenció d'Ismael Peña-López: Goverati: noves competències per a la política, el govern i la participació
L’economia del coneixement trenca amb milers d’anys de tradició i supera els problemes derivats de l’escassetat d’inputs, del transport, de la producció... la informació digital és susceptible de ser replicada fins a l’infinit amb un cost gairebé nul. Això suposa un salt “quàntic” en els plantejaments econòmics de la societat xarxa respecte dels models tradicionals.
Fins ara, delegaven en els polítics la representació/defensa dels nostres interessos mitjançant les eleccions. Amb l’accés lliure a la informació i a la comunicació interpersonal, això canvia. Ara, quan votem, no donem un xec en blanc als polítics, sinó que tenim la possibilitat de participar activament en totes les fases del procés de presa de decisió sobre qualsevol qüestió:
• Informació (blogs activistes ‘personals’, mitjans de comunicació col•laboratius –GlobalVoices–, Twitter)
o Es pot comunicar en primera persona
o Identitat digital
o Mashups (no només cal saber on és la informació, sinó també combinar-la)
o Visualització de la informació (explicació directa, impactant)
o Fonts d’informació
o Monitorització (sindicació de continguts)
o Filtratge, censura
o Immediatesa
o Bretxa digital
• Deliberació (és la part més important del procés democràtic; la deliberació ha de ser també sobre la pròpia deliberació, és a dir, no n’hi ha prou amb deliberar sobre els temes que hi ha a l’agenda política, sinó que cal poder reflexionar sobre quins temes han d’anar-hi a l’agenda política. Exemples: ‘fes Europa’, grups de facebook, ‘de bat a bat’)
o Nous canals institucionals
o S’eleven els nivells de participació i compromís
o Creació de comunitats
o Democràcia deliberativa (generar l’agenda política)
o Informació independent
o Conversa
o Daily me
• Formació d’opinió (subscripció d’opinions –‘¿65 horas? Ni de coña’–; les competències digitals ens permeten expressar les nostres opinions de maneres molt diverses)
o Definició (o redefinició) de l’agenda política
o Nous tipus de política (ciberpolítica, ciberactivisme)
o Bottom-up (expressió de l’opinió política des de les bases cap a la cúpula)
o Alfabetització mediàtica
o Viralitat
o Crossmedia (productes ‘barats’ com Internet, poden arribar a mitjans ‘cars’ com la televisió o la premsa)
• Elecció
o Política local
o Control social, poder distribuït
o Long tail
o Intel•ligència col•lectiva
o Cibercontrol, vigilància
o E-Lobbying
• Rendició de comptes (exemple: portal del Parlament de Catalunya 2.0; MySociety –They work for you–)
o Política 2.0
o Open data (publicacions amb llicències Creative Commons...)
o Open government
o Transparència
o Rendició de comptes
o Traçabilitat
Algunes qüestions que sorgeixen si s’universalitzen les competències digitals algun dia...
• Democràcia representativa / deliberativa / directa ?
• Ciutadans desafectats / crítics / institucionalitzats ?
• Economia del don: cooperació, xarxa, identitat
• Bretxa digital: Accés, competències, ús efectiu ?
La representació gràfica bidimensional combina un eix centrat en la desigualtat (des de genèric fins a autoprogramable) i un altre eix basat en el nivell d’exclusió de la xarxa que va des de desconnectat fins a connectat (no connectat a internet, sinó amb un grup de persones).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
M'agradarà conèixer la teva opinió... anima't!